Somiar el mateix somni una vegada i una altra és un fenomen més freqüent que no sembla: gairebé dos terços de la població han tingut un episodi de somnis recurrents. Ser perseguit, estar nu en un lloc públic, enfrontar-se a un desastre natural, quedar-se sense dents o oblidar-se d’anar a classe durant un semestre sencer són temes típics d’aquesta mena de somnis.

D’on ve aquest fenomen, que reviu sovint tanta gent diferent? La ciència dels somnis explica que els recurrents pot ser que es facin ressò de conflictes no resolts de la vida de qui els somnia.

Els somnis recurrents són somnis que un individu té repetidament. Sovint es tenen en moments d’estrès i durant períodes llargs, de vegades durant uns quants anys i, fins i tot, tota la vida. Poden ser sobre el mateix tema, però també pot ser una història particular que es repeteix una nit i una altra.

La major part dels somnis recurrents tenen un contingut força negatiu, i causen emocions com por, tristesa, ira i culpa. Més de la meitat són sobre una situació de  perill. En algunes ocasions, també poden ser positius, fins i tot eufòrics, com ara els somnis de descobrir noves habitacions a casa nostra, els somnis eròtics i aquells en què podem volar.

Tot i que el contingut exacte dels somnis recurrents és únic per a cadascú, hi ha temes comuns que somien persones de cultures i èpoques diferents. Ser perseguit, caure, no estar preparat per un examen, arribar tard i intentar de fer alguna cosa repetidament són alguns dels més freqüents.

Aquesta mena de somnis també pot originar la sensació de vergonya. Això passa quan fa viure una sensació d’incomoditat perquè hom vesteix de forma inadequada o està nu. Un altre somni que causa aquesta sensació és el de no trobar el lavabo.

En alguns casos, els somnis recurrents de la infància poden persistir fins a l’edat adulta. Pot ser que desapareguin durant uns anys i que tornin a aparèixer quan hi ha una nova font d’estrès i que es dissipin quan s’acabi la situació.

Conflictes no resolts

Per què el cervell crea aquests mateixos somnis una vegada i una altra? Els estudis suggereixen que els somnis, en general, ens ajuden a regular les emocions i a adaptar-nos a situacions estressants; la incorporació de contingut emocional als somnis permet d’assimilar un esdeveniment dolorós o difícil.

En els somnis recurrents, el contingut repetitiu pot representar un intent fallit d’integrar aquestes experiències difícils. Diverses teories coincideixen que els somnis recurrents es relacionen amb dificultats o conflictes no resolts de la vida desperta.

Els somnis recurrents també s’han associat amb nivells més baixos de benestar psicològic i símptomes d’ansietat i depressió. Aquests somnis tendeixen a reaparèixer en situacions d’estrès i s’acaben quan la persona ha resolt el seu conflicte personal, cosa que indica més benestar.

Sovint reflecteixen metafòricament les preocupacions emocionals dels somiadors. Per exemple, somiar amb un tsunami és habitual després d’un trauma o abús. És un exemple típic de metàfora que pot representar sentiments d’impotència, pànic o por experimentats al despertar.

De la mateixa manera, estar vestit de forma inadequada en un somni, estar nu o no trobar un lavabo tenen en comú que representen escenaris de vergonya o pudor.

Aquests temes es poden considerar com a guions o escenes “a punt per a somiar” que proporcionen espai per a digerir les emocions conflictives. El mateix marc es pot reutilitzar en diferents situacions en què experimentem emocions similars. Per això, alguna gent, en una situació d’estrès o davant d’un repte nou, pot tornar a somiar que arriba sense haver estudiat a un examen de matemàtiques, fins i tot anys després d’haver acabat l’escola. Tot i que les circumstàncies són diferents, un sentiment d’estrès similar o un desig de superar-se poden tornar a desencadenar aquest escenari oníric.

Un continu de repeticions

William Domhoff, investigador i psicòleg nord-americà, suggereix que hi ha un flux continu de repetició en els somnis. A un extrem, hi ha els malsons traumàtics, que reprodueixen directament un trauma viscut, com si fos un flashback, i la presència dels quals és un dels símptomes principals del trastorn d’estrès post-traumàtic.

Després, hi ha els somnis recurrents, on es reprodueix parcialment o totalment el mateix contingut del somni. A diferència dels traumàtics, els somnis recurrents no solen reproduir directament un fet o conflicte, sinó que els reflecteixen metafòricament a través d’una emoció central.

Més endavant, en el continu, hi ha temes recurrents en somnis. Aquests somnis tendeixen a reproduir una situació similar, com ara arribar tard, ser perseguit i perdre’s, però el contingut exacte del somni va variant –arribar tard al tren en lloc d’un examen.

Finalment, a l’altre extrem del continu, hi ha la repetició de determinats elements dels somnis, com ara personatges, accions i objectes. Es diu que tots aquests somnis reflecteixen, en nivells diferents, un intent de resoldre preocupacions emocionals.

Passar d’un nivell intens a un nivell inferior al continu de repetició sovint és signe d’una millora en l’estat psicològic d’una persona. Per exemple, els canvis graduals i positius en el contingut de malsons traumàtics sovint es veuen a mesura les persones que han viscut traumes es van recuperant.

Fenòmens fisiològics

Per què hi ha gent diferent que somia els mateixos temes? Una possible explicació és que alguns d’aquests “guions” poden haver estat preservats en humans com a avantatge evolutiu. Com que permet de simular una situació amenaçadora, el somni de ser perseguit, per exemple, és un espai per a practicar la percepció i evasió dels depredadors tot dormint.

Alguns temes típics també es poden explicar en part pels fenòmens fisiològics que passen quan dormim. Un estudi fet el 2018 per un equip d’investigació a Israel va trobar que el famós somni de perdre les dents no es relacionava amb els símptomes d’ansietat del somiador, sinó amb el fet de serrar les dents durant el son o el malestar dental en despertar.

Quan dormim, el nostre cervell no està separat del tot del món exterior. Pot continuar percebent estímuls externs, com ara sons, olors i sensacions corporals internes. Així, uns altres temes, com ara no trobar un lavabo i estar nu en un espai públic, es poden relacionar amb la necessitat d’orinar durant la nit o l’ús de pijames balders al llit.

Alguns fenòmens físics específics del son REM –l’etapa del son on somiem més– també hi poden entrar en joc. En el son REM, els nostres músculs estan paralitzats, cosa que pot originar somnis de tenir cames pesades o estar paralitzats al llit.

De la mateixa manera, alguns autors han dit que els somnis de caure o volar són causats pel sistema vestibular, que contribueix a l’equilibri i que s’activa espontàniament durant el son REM. Per descomptat, aquestes sensacions corporals no són prou per a explicar la recurrència d’aquests somnis i l’aparició sobtada durant els moments d’estrès, però probablement tenen una influència significativa en la construcció dels somnis més típics.

Sortir del bucle

Els que tenen un malson recurrent són atrapats en una manera de respondre al guió dels somnis i anticipar-lo. S’han creat teràpies per mirar de resoldre aquesta recurrència i trencar el cercle viciós dels malsons.

Una de les tècniques és recordar el malson quan ens despertem i reescriure’l, és a dir, modificar-ne algun aspecte. Per exemple, canviar el final del somni per alguna cosa més positiva.

Els somnis lúcids també poden ser una solució. Són somnis en què prenem consciència que somiem i, de vegades, fins i tot podem influir en el contingut del somni. Fer-se lúcid en un somni recurrent pot fer possible de pensar o reaccionar d’una altra manera al somni i, per tant, alterar-ne la naturalesa repetitiva.

No tots els somnis recurrents són dolents en si mateixos i fins i tot poden ser útils perquè ens informen sobre els conflictes personals. Prestar atenció als elements repetitius dels nostres somnis pot ser una manera d’entendre i resoldre millor els nostres desitjos i turments.

Claudia Picard-Deland és candidata al doctorat en neurociència a la Universitat de Mont-real i Tore Nielsen és professor de la mateixa universitat. Aquest article fou publicat originalment a The Conversation.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.