S’ha mort Pere Lluís Font, un dels grans savis humanistes del país

S’ha mort a noranta-un anys Pere Lluís Font, filòsof, teòleg i traductor, referent del pensament català contemporani. Font era un dels grans savis humanistes del país, defensor i divulgador de la llengua catalana gràcies a un corpus literari i filosòfic de valor incalculable. La seva trajectòria es caracteritza per una defensa sostinguda del diàleg entre el cristianisme i la cultura contemporània. Era considerat un mestre de filòsofs.

Ara fa un any, Òmnium Cultural li va lliurar el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. El jurat en va destacar la contribució en el camp de la filosofia en llengua catalana, i també en el de la traducció, perquè va traduir al català la filosofia més remarcable d’àmbit europeu. Va ser la primera vegada que un pensador del camp de la filosofia fou reconegut amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.

Pere Lluís Font va néixer a Pujalt, un poble petit del Pallars que avui té trenta-una persones censades. Els primers estudis els va fer al seminari de la Seu d’Urgell, l’única sortida educativa per a una família humil dels Pirineus. Fou allí on va entrar en contacte amb la filosofia i la història de la filosofia, que van esdevenir una de les seves passions. Però l’atmosfera del nacionalcatolicisme l’ofegava. Se n’anà a estudiar teologia a la Universitat Gregoriana de Roma i filosofia a la Universitat de Tolosa de Llenguadoc. Es va pagar els estudis fent classes i amb més feines, com ara descarregar camions al mercat, on treballava de la una de la matinada fins a les sis.

La seva formació a l’estat francès va ser essencial: li va permetre l’accés a tota la filosofia moderna i contemporània, inexistent aleshores a la universitat franquista. I sobretot va entrar en contacte amb la tríada de filòsofs que serà la seva brúixola durant tota la vida: Montaigne, Descartes i Pascal.

Quan tornà a Catalunya, el 1964, va començar a fer classes a la Universitat de Barcelona, i el 1968, quan es va crear, a la Universitat Autònoma, on fou professor fins que es jubilà, el 2004.

Durant la seva vida ha signat més d’un centenar de llibres: més d’una dotzena de propis; una vintena d’edicions o traducció de texts, tots essencials; una dotzena llarga de volums col·lectius que va coordinar… A més de prop d’un centenar d’articles, entre molts altres treballs. I va ser responsable de l’edició en català (i en alguns casos, de la traducció) de texts de Montaigne, Descartes, Spinoza i Kant. També va dirigir la col·lecció Textos Filosòfics (Edicions 62) que conté gairebé un centenar de títols traduïts al català d’autors cabdals de la història de la filosofia.

La seva traducció dels Pensaments de Pascal, publicats a l’editorial Adesiara, és un treball colossal, diuen els experts, només comparable al treball que va fer Carles Riba amb l’Odissea

Més enllà de l’àmbit acadèmic, Pere-Lluís Font va ser un intel·lectual activament implicat en la vida cultural del país, i un gran defensor del català.