La Unió Llauradora i Ramadera ha convocat avui una tractorada a València per a denunciar la gestió del sector agrari per part del govern valencià, el govern espanyol i la Unió Europea. L’expressió que més ressona entre els llauradors és “n’estem farts”.

La marxa tindrà dues columnes: una a peu, que eixirà del Palau de la Generalitat a les 11.00; i una altra amb tractors –procedents principalment de Sueca (Ribera Baixa)– que s’esperarà a les Torres de Serrans. D’ací aniran plegats, vorejant l’antic llit del riu, fins a la delegació del govern espanyol.

Segons els llauradors, la Generalitat ha retallat més de 55 milions d’euros que ja s’havien pressupostat, entre els quals 26,7 per a recuperar la capacitat productiva de les parcel·les afectades per la gota freda. També han retirat 27 milions més de l’Agència Valenciana de Foment i Garantia Agrària que se solien destinar a les zones d’interior desfavorides amb un risc de despoblament, 1,4 milions per a la promoció de cítrics i 350.000 euros per a les granges de conills.

De l’estat espanyol, asseguren que han deixat de percebre 285 milions que anaven destinats a pal·liar els efectes de la sequera de la campanya anterior, que va afectar especialment els olivars i les vinyes. “Al·leguen que, com que no tenen pressupost, no desenvolupen eixa línia d’ajudes. Això vol dir que tampoc no tenen aquesta orientació clara de les polítiques agràries”, lamenta Carles Peris, secretari general de la Unió. D’una altra banda, els llauradors denuncien que s’ha retallat un 20% el marc financer plurianual, que és el pressupost de la futura política agrària comuna (PAC), i temen que l’estat espanyol no exercirà el seu dret de vet en aquesta qüestió. “No és assumible una retallada tan gran. Parlem de molts diners”, diu.

Les importacions de tercers països

Un dels aspectes que el sector considera més sagnants és la importació de productes de tercers països amb uns preus i condicions amb què no poden competir. “Continuen signant acords que no són ordenats. Encara que un sector no siga deficitari, es facilita que vinguen productes de fora, i no ho entenem. Si fora un producte que tu no tens, està bé tindre relacions comercials, però en aquells productes que no són deficitaris caldrà posar-los mesures perquè no vinguen de fora amb un nivell inferior als nostres”, diu Peris.

Expliquen que s’importa arròs de països com Cambotja, Myanmar i el Vietnam, carn de l’Argentina, oli del Marroc i taronja de Sud-àfrica, Egipte i el Brasil. Els llauradors valencians diuen que això fa molt de mal al sector agrari. Ara, per exemple, lamenten que la taronja que ve de fora marca els preus de mercat i ha arruïnat la campanya de cítrics.

“Les nostres taronges han de competir contra taronges vingudes de Sud-àfrica, produïdes a un preu molt més baix perquè allí no es respecten els convenis laborals i s’utilitzen pesticides que ací es van prohibir fa trenta o quaranta anys. Ja no és tan sols competir en preus, és que competim amb unes normes diferents. Ací tenim unes normes de producció molt estrictes que ens vénen d’Europa, que fan fer una taronja –o qualsevol altre producte– d’una gran qualitat, però això encareix els costos de producció, i han de competir contra països que no respecten cap mena de norma”, lamenta Bernat Esparza, un jove llaurador de Carlet (Ribera Alta).

Diu que molts agricultors de la zona –entre els quals s’inclou– arrancaran camps sencers d’algunes varietats de taronja que es troben en plena producció, que fa tan sols un parell d’anys donaven diners, i que ara coincideixen en la temporada de la taronja sud-africana, amb què no poden competir.

A més d’això, els agricultors critiquen l’excés de burocràcia, que els implica una multiplicació considerable de la faena. “A nosaltres ens obliguen a fer papers i a fer restriccions, i després allò que ve de fora no té cap mena de control. I encara hi ha una cosa més greu: fan acords internacionals amb tercers països subdesenvolupats perquè puguen desenvolupar-se. Fa trenta anys que estem així i aquests països continuen igual. L’única cosa que aconsegueixen és que les multinacionals hi campen a pler”, diu Nando Durà, llaurador de Sueca i membre de l’executiva de la Unió.

“Som un sector essencial”

Els agricultors valencians tenen el suport dels ciutadans, però no el de la classe política. “Som un sector essencial i ho hem demostrat quan han vingut crisis importants. Un sector que es dedica a fer allò que mengem, i que és un garant del manteniment del territori. Nosaltres lluitem per un model de professionals de mitjans i petits productors, però els partits polítics afavoreixen les importacions i les mesures perquè l’agroalimentació amb participació dels fons d’inversió cada vegada tinguen més poder. Ens hem de rebel·lar contra això. Els governs ens ofeguen i respondrem al carrer tantes vegades com calga per canviar eixes males polítiques agràries que ens apliquen”, adverteix Peris.

Durà hi coincideix: “Som la gent que manté el territori. Si desapareixen els llauradors i els ramaders de la zona interior, s’agreujarà el despoblament rural, continuarà havent-hi un èxode de gent del camp a la ciutat, deixarem de tindre la gent que produeix l’aliment que mengem, amb el perill que implica dependre de tercers països per a poder alimentar-nos. I quan vinguen catàstrofes com la de fa un any no hi serem nosaltres per a donar una mà, com hi hem estat sempre.”

Esparza diu que una part de la societat sí que valora que hi haja joves agricultors, però que, en canvi, els governs no els ajuden. “Cal dignificar la professió, però per a dignificar la professió ha de ser rendible dedicar-se al sector primari. Mentre que no ho siga, no podrà ser una professió digna. Si ens quedem sense agricultors i tot acaba en mans de grans empreses i grans fons d’inversió, es posarà en joc la nostra sobirania alimentària. Quan el sector de l’alimentació el controlen quatre, faran el que vulguen amb els preus, que la gent en siga conscient.”