Per què la geografia fa inevitables els Països Catalans? Vídeo de la presentació de ‘Entendre els mapes’

Dimarts passat es va presentar a l’Ateneu Barcelonès el quart volum de la col·lecció de llibres de VilaWeb, Entendre els mapes. El llibre, obra de Vicent Partal, es presenta com “la teòrica de la Pissarreta” i vol ser un manual destinat a ensenyar als lectors a llegir mapes correctament i a mirar de manera crítica la cartografia, avui més usada que mai per mostrar informació rellevant.

En la presentació, el director de VilaWeb explica el contingut del llibre, però també fa una aplicació pràctica de les idees que conté. El que fa és explicar, amb l’ajuda de tot de mapes, que la geografia predisposava que en el territori entre Narbona i Múrcia aparegués un grup humà coherent, a causa dels condicionants geogràfics tan especials d’aquesta zona.

Concretament, Partal remarca que hi ha quatre característiques que determinen l’aparició de la catalanitat. Remarca que no és que estigués predeterminada, sinó que podria haver aparegut qualsevol altre grup humà, però segurament hauria tingut les mateixes característiques que té l’actual nació catalana.

Partal descriu quatre grans característiques. La primera són les valls litorals que estan interconnectades i són un dels pocs espais de la península ibèrica situats a menys de cent metres d’altitud sobre el mar. La segona són les muntanyes que confinen aquestes valls i les separen clarament de l’altiplà ibèric. Separació que encara queda més remarcada amb el gran desert demogràfic que sempre ha existit en la part de la península pròxima als Països Catalans. L’enorme dificultat per a moure’s cap a ponent pràcticament obliga a la quarta de les característiques, que és la projecció marítima.

En la presentació, el director de VilaWeb explica que “els Països Catalans són la geografia inevitable de la nació” i els contraposa a la idea –que considera completament artificial– d’Espanya.

Amb aquest exercici pràctic, el director de VilaWeb, va demostrar als lectors que van omplir l’auditori de l’Ateneu Barcelonès les teories que defensa en el llibre i la manera d’encarar-se amb la geografia que creu que ajuda a entendre millor el món.