10.02.2026 - 19:22
Avui, per primera vegada, el finançament de Convergència ha tret el cap en el judici contra la família Pujol Ferrusola i nou empresaris que es fa a l’Audiència espanyola. La tesi que es desprèn de l’acusació és que els governs del president Jordi Pujol podrien haver concedit concursos públics a empreses afins de manera fraudulenta. Presumptament, aquestes empreses pagaven comissions il·legals al fill gran, Jordi, emmascarades en factures que ell cobrava per uns serveis d’intermediació que, a parer de la fiscalia, en realitat no es feien. Aquests diners, segons l’escrit, anaven a parar a Andorra, on la família tenia uns quants comptes. El fiscal Fernando Bermejo, doncs, no tan sols ha de demostrar que els Pujol tenien diners no declarats a l’estranger, sinó que pare i fills van fer servir l’administració per embutxacar-se’ls.
Fins ara, Bermejo no se n’ha acabat de sortir. De fet, les defenses es queixen d’ençà del primer dia que la fiscalia no concreta prou quins contractes públics van ser fraudulents, i li retreuen com pot ser que no hi hagi cap conseller, cap secretari ni cap director general processat, si l’entramat es basava en uns concursos públics que, en principi, els haurien d’haver implicat. Aquests forats en l’acusació han fet que el fiscal sués de valent. Els testimonis dels ex-alts càrrecs que han declarat fins ara han promès que els concursos que hi ha sota la lupa van ser concedits per criteris tècnics, i els testimonis d’uns quants empresaris han assegurat que Pujol Ferrusola sí que va fer les tasques d’intermediació que el fiscal considera espúries.
L’aparició del partit en el procediment, aquesta setmana, és un intent d’atacar per un altre front, i representa un salt d’escala important. Per què? Perquè el fiscal vol provar que el cas Pujol no tan sols té a veure amb l’evasió fiscal, sinó amb una trama política molt més sofisticada. Sense concursos palmàriament fraudulents ni testimonis que assenyalin directament Pujol Ferrusola, la implicació del fill gran en el finançament il·legal del partit és un dels arguments que el fiscal vol fer servir per a demostrar que hi havia una connexió entre la branca política i la branca familiar. Amb tot plegat, l’objectiu de la fiscalia anticorrupció espanyola, en el fons, és fonamentar la resta de delictes, entre els quals hi ha el d’associació il·lícita.
En la interlocutòria del jutge instructor, José de la Mata, aquesta connexió es concreta, en part, en la relació sospitosa que Convergència va tenir amb tres empreses: Hispart, Altraforma i Winner Graph. Aquestes empreses prestaven al partit serveis de publicitat i de propaganda per a campanyes electorals. Però, en el moment de cobrar, Convergència no els pagava factures, segons el jutge, sinó que els pagava “mitjançant procediments opacs”: el partit proposava a les empreses que demanessin un préstec a l’entitat FIBANC, Jordi Pujol Ferrusola les avalava per mitjà dels seus comptes a Andorra, i Convergència es feia càrrec d’aquests préstecs. Això, presumptament, permetia al partit d’incomplir les normes de finançament, d’amagar l’origen dels diners i de mirar de fintar el control del Tribunal de Comptes espanyol.
Avui ha declarat al judici Maria Teresa Montserrat Mula, administrativa i apoderada d’Hispart, una d’aquestes tres empreses. El fiscal Bermejo li ha demanat per què Convergència va fer dinou ingressos amb un import total de 520.000 euros. Primer, Montserrat ha respost que l’empresa feia campanyes per al partit i que “les havien de cobrar”, però després ha mirat de desentendre-se’n. “Desconec exactament com va anar. És un tema que portava molt especialment l’administrador de la societat”, ha dit. L’administrador era Juan Manuel Parra, que el 2018 va ser condemnat pel Tribunal Suprem espanyol en el cas Palau, pel qual també fou condemnada Convergència.
Precisament, la menció de Parra ha servit al fiscal per recordar al testimoni que l’empresa on treballava, Hispart, “va estar involucrada en el cas Palau”. De fet, també ho va estar una altra d’aquestes empreses, Altraforma, l’accionista majoritari de la qual, Miguel Giménez-Salinas, va rebre la mateixa condemna que Parra –vuit mesos de presó i nou-cents euros de multa per un delicte de falsedat documental. Però l’esquema no era exactament el mateix: en aquell cas, el tribunal va considerar provat que la trama ordida per Fèlix Millet i Jordi Montull va servir per a desviar vint-i-tres milions d’euros, gairebé set dels quals van ser guanys de Convergència. Al Palau s’hi facturaven serveis inexistents o que s’havien prestat al partit; en el cas Pujol, segons l’acusació, es camuflava que el partit era el pagador real.
El judici continuarà encara demà i demà passat amb quinze testimonis cada dia, i després encara en resten desenes més i les declaracions dels acusats. L’entrada en joc de Convergència pretén d’obrir una escletxa perquè Bermejo pugui quadrar el cercle, però amb les referències al cas Palau no n’hi ha prou, entre més raons, perquè aquesta vegada, ni Parra ni Giménez-Salinas ni els amos de Winner Graph no són investigats. De moment, els testimonis no sembla que puguin servir a la fiscalia per a provar res, i encara han de declarar tant els acusats com els testimonis amb què les defenses provaran de demostrar les vulneracions de drets fonamentals que s’han comès en la instrucció del cas.
