03.11.2025 - 21:40
|
Actualització: 03.11.2025 - 21:43
Carlos Mazón té por de la jutgessa de Catarroja, i deu ser per alguna raó. Les vegades que Nuria Ruiz Tobarra li ha ofert la possibilitat de declarar voluntàriament en la causa que té oberta contra l’ex-consellera Salomé Pradas i l’ex-secretari d’Emergències Emilio Argüeso, no s’hi ha avingut. El seu aforament al Tribunal Superior de Justícia per la condició de diputat i de president li proveeixen un cordó de seguretat, que és temporal, perquè encara no pugui ser investigat per les seves responsabilitats criminals en la mort de 229 persones. Per això hi havia l’expectació de saber si, amb la dimissió de president, també plegava, per coherència i dignitat, de diputat a les Corts, i si convocava eleccions. No ha fet ni l’una cosa ni l’altra, i manté la condició de president en funcions –que es pot allargar força mesos– i, per tant, l’aforament al TSJ. Però ahir hi va haver fets que poden afectar la seva situació judicial.
D’entrada, és clar que Mazón continua aforat i la jutgessa de Catarroja no el pot investigar directament. És la línia vermella que no pot traspassar. Mentre mantingui l’escó, només el TSJ el pot investigar, cosa que la sala civil i penal del tribunal va refusar el desembre de l’any passat, quan va rebre un grapat de querelles que s’adreçaven contra el president de la Generalitat per diversos possibles delictes vinculats a una actitud negligent el 29 d’octubre.
No era el moment, encara, perquè la jurisprudència exigeix que els indicis per a començar a investigar un aforat en un procediment criminal siguin molt sòlids, no solament una relació de fets aparentment delictius. Cal anar molt més enllà, i és això que ha anat fent la jutgessa Ruiz Tobarra durant tot aquest any, d’ençà que va acumular la investigació de totes les querelles presentades en relació amb la mort de ciutadans el dia de la gota freda.
Això vol dir que és possible d’investigar Mazón per un delicte d’homicidi imprudent i lesions, per més que mantingui l’escó: quan la jutgessa consideri que té prou elements incriminatoris contra el president en funcions (o contra el diputat, simplement) haurà d’elevar la causa al TSJ amb una exposició raonada. Així li ho va indicar clarament l’Audiència de València el mes passat: si hi hagués indicis que el president “va tenir cap participació eficient en la presa de decisions –o en l’omissió de les decisions– en el si del CECOPI” i que tinguessin, “en els termes exigits per la imprudència penal”, una relació causal amb les morts i les lesions investigades, caldria fer una exposició raonada al TSJ.
La declaració de Vilaplana
I avui la jutgessa Ruiz Tobarra té més indicis contra Mazón, després d’haver escoltat ahir el testimoni de la periodista Maribel Vilaplana sobre el dinar amb Mazón del 29 d’octubre de l’any passat. Era una declaració enverinada per a la jutgessa, precisament pel límit imposat de no poder investigar Mazón directament, però tenia l’aval de l’Audiència de València. Es tractava d’interrogar Vilaplana sobre les trucades que va rebre Mazón durant el dinar, per poder tenir informació important sobre les comunicacions que els investigats (de moment) en la causa, Pradas i Argüeso, van tenir amb el president.
Però tot allò que ha transcendit de la declaració de Vilaplana té més a veure amb l’actitud de Mazón aquella tarda en el reservat en què van dinar al restaurant El Ventorro. La periodista ha donat a la jutgessa informació molt important, com ara que el president no va estar pas incomunicat, sinó que va anar rebent trucades; que ella mateixa va proposar al president d’eixir del reservat perquè parlés, i que ell li va dir que no calia, tot i que Mazón es va aixecar de la taula si més no una volta per parlar amb Salomé Pradas –que llavors serà consellera–, a les 17.37.
I que poc després, a les 17.39, va rebre un enllaç d’un vídeo de les inundacions a Utiel en un xat familiar, que hi va respondre amb una emoticona de sorpresa, però que no el va obrir i que, per tant, no va poder compartir aquesta informació amb el president. “Jo tinc la percepció de sentir-lo parlar poc. Ell devia escoltar més que no parlar”, va dir a la jutgessa. Mazón es va mostrar tranquil en tot moment, segons la seva declaració. I comunicat. Tant comunicat que fins i tot en un moment del dinar algú li va portar uns documents perquè els signés, i així ho va fer.
Vilaplana diu que Mazón va donar el dinar per acabat cap a tres quarts de set, i ha confirmat que la va acompanyar a l’aparcament on tenia el cotxe, i que durant el trajecte van parlar de manera distesa de futbol, en cap moment dels estralls de la gota freda, tot i els vídeos que, com el que va rebre Vilaplana al xat familiar, feia hores que es compartien a les xarxes i tot i que ja feia dues hores que –molt tard, ateses les previsions de l’oratge i els avisos rebuts– s’havia reunit el CECOPI.
Una declaració que diu més de Mazón que no dels qui es comunicaven amb ell, o provaven de comunicar-s’hi. I diu que el president no va tenir cap inconvenient a allargar extraordinàriament el dinar i que no va transmetre cap mena d’inquietud en cap moment. Encara no són, segurament, els indicis sòlids que necessita el TSJ per a elevar-li la causa contra Mazón, però ara la jutgessa sí que disposa de força més informació per a estrènyer, encara més, el setge contra ell.
Aforat, fins quan?
I si Mazón perdés l’escó? No és pas cap opció previsible a curt termini, però si la votació del seu substitut no reeixís a les Corts s’activaria un compte enrere que acabaria en la convocatòria d’unes eleccions avançades i, posteriorment, la constitució d’unes noves Corts que haurien d’investir un nou president. Seria aleshores quan Mazón perdria la condició de president en funcions, però tan sols deixaria de ser aforat al TSJ si no sortís elegit diputat novament en la hipotètica convocatòria electoral, cosa que, ateses les circumstàncies, sembla ben versemblant.
Havent perdut l’aforament, la jutgessa de Catarroja ja el podria citar com a investigat, com va passar en el cas de l’ex-consellera Salomé Pradas, i ja no tindria cap més remei que anar al jutjat amb un munt d’indicis incriminatoris contra ell.
I, sigui al jutjat de Catarroja o al TSJ, acabada la instrucció de la causa la jutgessa o el jutge que hagi fet tota la investigació haurà de decidir en quin moment la considera tancada i qui proposa de jutjar i per quins delictes. En una causa tan complexa, amb tantes víctimes i tants afectats, amb un abast tan gran com va tenir la barrancada del 29 d’octubre de l’any passat, això encara pot trigar anys. Però seria aleshores el moment de veure, possiblement, Mazón assegut al banc dels acusats.
