El dia abans de tancar la porta definitivament, la Guàrdia Civil espanyola va venir a filmar un anunci publicitari a la seu del Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya (Diplocat). Era el 12 d’abril. En teoria, venien a cercar documentació relacionada amb els ‘observadors’ internacionals del referèndum del primer d’octubre. A la pràctica, venien a justificar la famosa befa mig histèrica de Soraya Sáez de Santamaría sobre el ‘Diplocat en li-qui-da-ci-ó’. No cal dir que tota la informació que els interessava ja l’havien vingut a cercar abans i que la comptabilitat de l’entitat també havia estat copiada íntegrament.

Després de demanar per la facturació de les delegacions de la Generalitat a l’exterior, que no tenien res a veure amb el Diplocat i que, per tant, òbviament, no hi era, la feina bàsica que van fer durant cinc hores va ser treure tots els papers que hi havia a les papereres i sacs de reciclatge i mirar què hi deia. El guàrdia civil que va seure a la meva cadira es va avorrir molt. El dia abans, jo havia fet neteja de les meves carpetes sobre Alemanya i els països germanòfons.

Però malgrat el to entre berlanguià i esperpèntic de la visita policial, crec que seria injust que les darreres imatges públiques que quedessin del Diplocat fossin aquestes. Catalunya no es mereix que una institució fundada el 1982 com a Patronat Català Pro-Europa, que va difondre europeisme durant dues dècades, refundada com a Patronat Catalunya Món el 2007 i com a Diplocat el 2012, deixi d’existir perquè el govern espanyol de torn hagi decidit que li fa nosa. Com deia aquell, qui s’han cregut que són, aquests?

He de dir que les declaracions que hem pogut sentir aquests darrers dies m’han agradat i em fan ser relativament optimista. El president Quim Torra, a l’entrevista de diumenge a TV3, parlava de ‘lluitar per restituir Diplocat, tancat per un engany jurídic’ i felicitava explícitament Albert Royo per la bona feina feta. Dir-ne engany jurídic ja mostra la bonhomia del president: els únics arguments ‘jurídics’ que jo he llegit fins ara, al Reial Decret de 27 d’octubre de 2017, és que el Diplocat era una institució innecessària i que la seva única finalitat era difondre el procés secessionista a l’exterior. Atenció: una apreciació subjectiva i una falsedat com a única base jurídica per a destruir un consorci de més de 35 anys d’història, integrat per 39 organismes i entitats.

També diumenge, però a RAC1, el nou conseller d’Exteriors, Ernest Maragall, donava alguna pista més i deia que aviat convocarien el ple del Diplocat per ‘garantir que l’acció’ es reprendria ‘adequadament’. Aquest ple és, de fet, l’únic que tindria potestat per a decidir el tancament del Diplocat. Hi són representats la Generalitat i els ajuntaments de les capitals provincials, les diputacions, escoles de negocis, patronals, cambres i associacions empresarials, la Federació de Caixes d’Estalvis, les universitats públiques catalanes i el FC Barcelona, entre d’altres. Quan el Diplocat donava una beca a estudiants de relacions internacionals, promovia Sant Jordi al món o col·laborava amb una exposició sobre Pere Casaldàliga a Sao Paulo, ho feia representant els interessos i en nom d’aquestes 39 entitats, que per la seva transversalitat equival a dir que ho feia en nom de Catalunya.

Jo només afegiria una proposta a l’anunci d’Ernest Maragall. A aquest ple del Diplocat, per què no hi conviden la diputada Susana Beltrán de Ciudadanos? Potser els dirà, com ens va dir a nosaltres, que els actes que vam organitzar sobre el populisme i la xenofòbia o sobre polítiques d’acollida als refugiats van ser molt interessants. També hi faria anar el socialista Ferran Pedret, que s’ha reunit al Parlament de Catalunya amb moltes de les delegacions internacionals convidades pel Diplocat, i li demanaria si els seus punts de vista els ha pogut exposar lliurement i amb prou temps. Faria igual amb els populars Juan Milián i Alejandro Fernández. També hi convidaria Rafael Arenas o Mariano Gomà, de Societat Civil Catalana, perquè expliquessin si és cert que quan participaven en els nostres actes a l’estranger ho feien per ‘difondre el procés secessionista’.

Potser aleshores tothom tindria clar que el Diplocat sempre ha defensat la pluralitat, n’ha fet bandera i motiu parcial de l’èxit. Del centenar llarg de periodistes estrangers que vam convidar a venir a Barcelona, n’hi ha molt pocs que no diguessin que una de les activitats més interessants era la reunió al Parlament de Catalunya amb portaveus de tots els partits polítics.

No, no van tancar el Diplocat perquè defensés la causa independentista. El van tancar perquè treballava de manera eficaç, moderna i innovadora, i perquè un equip de menys de vint persones sovint deixava en evidència el servei exterior d’un estat que, en aquest aspecte, tampoc no s’ha posat al dia. Per això van tancar el Diplocat i per això mateix l’hauríem de tornar a obrir.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.