16.09.2025 - 20:19
|
Actualització: 17.09.2025 - 12:16
Pep Prieto, escriptor gironí, ha guanyat el 58è premi Prudenci Bertrana amb Rosita, una novel·la que combina autobiografia i ficció per homenatjar la seva àvia, comprendre’s ell mateix i retratar la Girona dels anys vuitanta, una ciutat que defineix com a profundament literària.
Prieto ha volgut aparcar el gènere del thriller per explorar els records més íntims i acostar-se a una dimensió més emocional. Afirma que el llibre és dur, amb passatges dolorosos i tensos, però també emotiu i divertit, fruit de la necessitat d’autoexplorar-se a partir d’una certa maduresa, ara que s’acosta als cinquanta anys. Diu també que és el llibre on ha escrit des d’una perspectiva més emocional, amb pinzellades d’humor negre, i que la part més difícil ha estat diluir-se en la narració, recorrent a la primera persona per fer-ho.
A més d’evocar la ciutat i la família, Prieto fa girar el relat al voltant d’un altre eix: el cinema. Va ser al pis de renda antiga del carrer Ciutadans on la seva àvia, la Rosita, el va salvar, encoratjant-lo a escriure i a descobrir la seva vocació pel setè art.
El premi Prudenci Bertrana, considerat el degà dels Premis Literaris de Girona, s’ha lliurat a l’auditori, i ha dotat a Prieto amb 30.000 euros.
Ja s’havien fet públics prèviament els guanyadors del Prudenci Bertrana de novel·la, el Miquel de Palol de poesia, el Carles Rahola d’assaig i el Ramon Muntaner de literatura juvenil. Ara s’hi afegeixen els noms de l’Aurora Bertrana de traducció, el Cerverí de lletra de cançó, i el Miquel de Palol de literatura juvenil.
Un viatge a l’Occitània medieval
El 48è Premi Miquel de Palol de poesia, dotat amb 6.000 euros, ha estat en Laia Llobera pel recull Saur. L’autora ha explicat que és un viatge a l’Occitània del segle XII, i que el títol, que fa referència al color de l’or envellit, és un homenatge a aquell tresor que li transmet l’Occitània medieval.
Dones migpartides pel franquisme
Ramon Solsona s’ha endut el 46è Premi Carles Rahola d’assaig, dotat amb 6.000 euros, amb Dones migpartides. L’assaig recorre la trajectòria de narradores que van conèixer la llibertat de la República i patiren després la repressió de la dictadura, que va trencar no només la societat sinó especialment el seu paper com a escriptores, condemnant moltes d’elles a l’oblit i al silenci. Solsona explica que les protagonistes són dones nascudes entre finals del segle XIX i 1925, i algunes només van escriure una novel·la. El franquisme va tallar moltes d’aquestes trajectòries i va suposar un doble càstig per a elles només pel fet de ser dones. Al llibre, en recull trenta-una, com Mercè Rodoreda, Aurora Bertrana, Maria Aurèlia Capmany, Teresa Pàmies, Joan Raspall, i d’altres més oblidades com Maria Teresa Vernet o Elvira Augusta Lewi.
Assassinat en un castell irlandès
Marta Minguella, mestra de secundària, s’ha emportat el 40è Premi Ramon Muntaner de novel·la juvenil amb Assassinat a Highburn. La seva primera novel·la parteix de la imatge d’un castell irlandès trobada a la xarxa, que li va semblar suggerent. Hi construeix un thriller que comença amb una mort en una convenció empresarial, i una protagonista que recela de la versió oficial i s’endinsa en una trama d’ambicions i secrets. Minguella valora la literatura juvenil com a porta d’entrada per a lectors i espera que la novel·la pugui interessar també el públic adult.
La poesia completa de Kavafis
Eusebi Ayensa ha estat distingit amb el quart Aurora Bertrana de traducció per la versió íntegra de la poesia de Konstandinos P. Kavafis. La seva traducció, que consta de dos volums, ha estat reconeguda per la seva exhaustivitat, i ja se n’ha exhaurit l’edició. Ayensa destaca la modernitat de Kavafis i la seva voluntat per qüestionar valors com la pena de mort o el darwinisme social. Aquesta traducció és fruit de sis anys de treball a l’arxiu Kavafis d’Atenes i inclou notes per aprofundir en poemes aparentment senzills. D’aquí poc sortirà una revisió editada per Proa, i també una edició grega preparada per Ayensa pel segell Dioptra.
Lletra per votació popular
El 31è Premi Cerverí a la millor lletra de cançó, escollit per votació popular, ha estat per Mon chery go home, de Maria Jaume i el grup Fades, ambdós de les Illes. Els artistes han agraït el reconeixement a les cançons com a peces literàries i han reivindicat la importància de la mètrica, especialment en gèneres com el rap, per apropar els joves a la literatura. Jaume ha explicat que la cançó reflecteix una Mallorca ferida per la pressió turística i la pèrdua de la llengua, i ha defensat la importància de fer arribar la música i la llengua al màxim de gent.
Reconeixement a llibreters i bibliotecaris
El Premi Lletra, dotat amb 4.000 euros i una residència literària digital a la UOC, ha estat per Lecturistes, de Laia Bonjoch i Sergi Purcet. El projecte, nascut a Instagram el 2020 com a @elsbookhunters, vol afavorir la lectura i la literatura en català en entorns digitals i ara proposa entrevistes a llibreters i bibliotecaris que es difonen pel pòdcast Llibres, i punt! Bonjoch explica que el nom Lecturistes neix de la unió de lectura i turisme, en homenatge als llibreters i bibliotecaris, baules imprescindibles de la cadena literària.
Homenatge al País Valencià i als Premis Octubre
La gala de lliurament ha volgut aprofitar per fer un homenatge solidari al País Valencià, recordant els efectes de la gota freda de fa gairebé un any, que va arrossegar vides i llibres i va afectar el sector editorial. S’hi han llegit textos d’autors valencians i, alhora, s’ha volgut mostrar solidaritat amb els Premis Octubre, que aquest any no es convocaran.
