The Washington Post · Dan Lamothe

Oficials de l’exèrcit dels Estats Units expliquen a The Washington Post que el Pentàgon es prepara per a una operació terrestre a l’Iran que es podria allargar setmanes, en una nova escalada que amenaça de fer entrar el conflicte en una fase nova potencialment molt més perillosa.

Aquesta possible operació terrestre no seria una invasió en el sentit convencional del terme, sinó que podria consistir en tot un seguit d’incursions de soldats de les forces d’operacions especials i de tropes d’infanteria convencional, segons que expliquen alguns oficials. Totes les fonts esmentades en aquest article accepten de parlar amb The Washington Post amb condició d’anonimat per a poder tractar amb franquesa de plans altament confidencials que s’han anat traçant aquestes darreres setmanes. No és clar, en el moment de la publicació de l’article, si Trump aprovarà o no els plans del Pentàgon.

Aquests darrers dies, el govern Trump ha declarat que la guerra era a punt d’acabar-se i, alhora, ha amenaçat d’encendre encara més el conflicte. Tot i que el president dels Estats Units ha insistit en la voluntat de trobar-hi una solució negociada, la secretària de premsa de la Casa Blanca, Karoline Leavitt, va advertir la setmana passada que, si el règim de Teheran no renunciava al programa nuclear i continuava amenaçant els EUA i els seus aliats regionals, Trump “desfermarà un infern” sobre el règim.

En resposta a les preguntes per a aquest article, Leavitt es limita a dir: “La tasca del Pentàgon és preparar tantes opcions per al comandant en cap [Trump] com sigui possible. Això no vol dir que el president hagi pres cap decisió.”

Aquest darrer mes, segons que expliquen els oficials consultats, el govern Trump ha deliberat sobre la possibilitat de prendre per la força l’illa de Kharg, un centre clau d’exportació de petroli iranià al golf Pèrsic, i de realitzar operacions en unes altres zones a la costa iraniana per localitzar i destruir armes amb què Teheran podria atacar els vaixells comercials i militars que passen per l’estret d’Ormuz. Una persona familiaritzada amb les deliberacions del govern Trump diu que assolir aquests objectius probablement seria qüestió de “setmanes i no pas de mesos”. Una altra situa el calendari d’aquestes operacions en “un parell de mesos”.

El Pentàgon no ha respost a les preguntes de The Washington Post per a elaborar aquest article.

El 20 de març passat, Trump va dir en declaracions a la premsa: “No desplegaré tropes enlloc.” I va afegir: “Si n’enviés, naturalment que no us ho diria, però no desplegaré tropes.”

Divendres, en declaracions a la sortida d’una reunió amb uns quants aliats militars de Washington, el secretari d’Estat dels EUA, Marco Rubio, va prometre als periodistes que la guerra de l’Iran “no serà un conflicte que s’allargarà”. Rubio també va repetir, tal com el govern Trump ha insistit sovint, que l’operació avançava més de pressa que no es preveia, i va reiterar que els EUA “poden assolir tots els objectius sense haver de desplegar-hi tropes terrestres”.

Poc abans, el portal Axios havia avançat que el Pentàgon preparava una “estocada final” contra l’Iran, que podria incloure tant el desplegament de forces terrestres com una campanya de bombardaments en massa. Aquests darrers dies, tant Axios com el Wall Street Journal han informat que Washington rumiava d’enviar 10.000 soldats més al Llevant, que s’afegirien als que ja s’hi han desplegat aquestes darreres setmanes. The Washington Post no ha pogut verificar aquestes informacions de manera independent.

Un hipotètic desplegament de tropes en territori iranià seria vist amb molt mals ulls per l’electorat nord-americà, segons que coincideixen a assenyalar uns quants sondatges. Un dels sondatges, publicat conjuntament per The Associated Press i el Centre Nacional de Recerca d’Opinió de la Universitat de Chicago, revelava que un 62% dels enquestats s’oposava fermament al desplegament de tropes terrestres a l’Iran i que tan sols un 12% hi estava a favor.

Els enquestats, això sí, es mostraven més dividits sobre si els EUA haurien de bombardar objectius militars a l’Iran: un 39% hi estaven en contra i un 33%, a favor.

Michael Eisenstadt, director del Programa d’Estudis Militars i de Seguretat de l’Institut de Washington per a la Política del Llevant, alerta que una possible presa per la força de l’illa de Kharg comportaria riscs significatius per a l’exèrcit nord-americà. Una alternativa menys perillosa, explica, seria plantar mines al voltant de l’illa, que els Estats Units podrien aprofitar com a estratègia de negociació per a instar l’Iran a retirar les que hagués plantat a l’estret d’Ormuz.

“No em voldria trobar en una illa tan petita sabent que l’Iran la pot atacar amb drons, o fins i tot amb artilleria, en qualsevol moment”, diu Eisenstadt, un oficial jubilat de l’exèrcit nord-americà que va servir a l’Irac, Israel i Jordània.

Una operació terrestre més prudent, diu, es podria limitar a atacar les instal·lacions militars a la costa iraniana que puguin amenaçar el trànsit marítim, tant comercial com militar, a través de l’estret. Algunes d’aquestes instal·lacions són a tocar de l’estret d’Ormuz i unes altres es troben en llocs més allunyats de la costa iraniana.

L’illa de Kharg és el territori de més valor estratègic de l’Iran al golf Pèrsic, segons un ex-oficial d’alt rang de l’exèrcit dels EUA, però el Pentàgon també ha estudiat la possibilitat de prendre unes altres illes iranianes més pròximes a l’estret d’Ormuz. És probable que el Cos de la Guàrdia Revolucionària Islàmica de l’Iran, la força paramilitar d’elit del règim, s’hi atrinxeri i hi lluiti fins al final, segons que explica aquest mateix oficial.

Un altre ex-alt oficial amb coneixement dels plans del Pentàgon diu que la gamma d’opcions d’una hipotètica campanya terrestre a l’Iran és molt àmplia. “Ho hem estudiat a fons, hem fet simulacres militars”, diu l’oficial. “No parlem de planificació d’última hora.”

Una hipotètica invasió nord-americana de territori iranià deixaria el règim en evidència i enfortiria el poder de negociació dels EUA amb vista a unes futures converses de pau, segons aquest oficial. L’envit més gran, diu, seria protegir les forces nord-americanes desplegades en sòl iranià.

“Caldrà cobrir les tropes de l’illa de Kharg”, diu l’oficial: “Prendre-la no és difícil. Protegir els teus homes quan l’hagin ocupada, sí que ho serà.”

La possibilitat d’una operació terrestre a l’Iran sembla dividir els socis republicans de Trump al Congrés dels EUA.

Abans-d’ahir, el senador republicà James Lankford va refusar de respondre directament a la qüestió de si donaria suport a un desplegament de tropes nord-americanes a l’Iran, si bé sembla mostrar-se a favor del desplegament d’efectius de les forces d’operacions especials.

“Això depèn de quina mena de tropes despleguem sobre el terreny”, va dir Lankford. “Desplegar forces especials a l’Iran per executar una operació específica –entrar-hi i sortir-ne– i ocupar territori a llarg termini són dues coses ben diferents.”

El representant republicà Derrick Van Orden, partidari aferrissat de Trump i ex-soldat de la divisió d’elit de la marina dels Estats Units, va declarar dijous passat que la seva posició sobre la possibilitat de desplegar tropes en territori iranià havia estat “100% clara de bon començament”.

“La resposta és no”, va dir Van Orden. “Som capaços d’aconseguir els objectius estratègics de Trump sense haver de desplegar-hi soldats.”

Després d’una sessió informativa sobre el conflicte a la Cambra de Representants, la republicana Nancy Mace va escriure a les xarxes: “No donaré suport al desplegament de tropes sobre el terreny a l’Iran.”

Uns altres republicans, tanmateix, han instat Trump a prosseguir amb la idea d’una operació terrestre. El senador Lindsey Graham ha demanat obertament que les forces nord-americanes prenguin l’illa de Kharg i ha comparat la situació amb la presa de l’illa japonesa d’Iwo Jima durant la Segona Guerra Mundial. El paral·lelisme entre la situació actual i aquella operació, que es va saldar amb unes 6.800 baixes nord-americanes, ha estat àmpliament condemnada per legisladors republicans i demòcrates.

“Si vam conquerir Iwo Jima, podem conquerir ara Kharg”, va dir Graham en una entrevista a Fox News el cap de setmana. “Sempre vaig a favor de la marina.”

Michael Birnbaum, de Palm Beach (Florida) estant, i Daniel Wu han contribuït a aquest article.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb