Aquests dies, el president Pedro Sánchez (PSOE) es presenta com el president del no a la guerra. Ja és curiós que ho digui ell, quan resulta que és el president més militarista de la història. Sip. L’actual govern de socialistes i comuns gasten més en armes del que van gastar mai els governs del PP. I no és d’ara. El Centre Delàs ja alertava el 2021 que el govern de Pedro Sánchez arribava a rècords mai vists: 22.796 milions d’euros anuals en despesa militar. Això són 62 milions diaris. Però és que les dades del govern Sánchez del 2025, que el Centre Delàs recull ací, pugen a 40.457 milions d’euros. Això són 110 milions diaris de despesa militar. El president del no a la guerra gairebé ha doblat la despesa militar en quatre anys.

Si mai us diuen que la raó d’aquest rècord és la guerra d’Ucraïna, i us ho diran, recordem que la guerra d’Ucraïna va començar el 2022. I Pedro Sánchez (i Podemos) el 2021 ja eren el govern més militarista de la història espanyola.

Facta non verba. El govern més militarista de la història. Això segur. Seguiu @CentreDelas pic.twitter.com/OQ4U8csfq9

— David Fernàndez 💚✊🏿 (@HiginiaRoig) December 22, 2021

Si fem un repàs a aquesta darrera setmana del govern espanyol, ens surt un patró similar al d’aquests darrers anys. Aquí el repàs: dimecres, el president dels espanyols, Pedro Sánchez, va anunciar que ell era el president del no a la guerra; dijous, el Ministeri de Defensa espanyol deia que enviava un vaixell de guerra a Xipre; i divendres, Sánchez va defensar la decisió d’enviar vaixells de guerra.

El president del no a la guerra, la fa, i ho justifica.

A això s’hi hauria d’afegir el permís que el senyor Sánchez ha donat als avions militars dels Estats Units que fa dies que sobrevolen l’espai aeri espanyol. Són els avions de Trump encarregats de bombardar l’Iran. Jo també hi afegiria els avions de guerra dels Estats Units que, de diumenge a dimarts, just abans de la conferència del no a la guerra, van sortir de les bases nord-americanes de Rota i Morón de la Frontera.

M’agradaria acabar amb dues coses més, demagògia i autocrítica. Demagògia: de totes les frases del discurs del No a la Guerra de Pedro Sánchez de dimecres, n’hi ha una que trobo especialment ofensiva. Quan critica un món que “deixa de construir hospitals per a construir míssils”. Mare de Déu, quin demagog. Diria que es poden fer totes dues coses a la vegada. Construir hospitals i exèrcits, ell ho fa. De fet, gasta en armes més que cap altre. I en hospitals, també!

I autocrítica: és molt possible que l’home faci certa aquella frase sobre els polítics que ens afecta a nosaltres, els votants: “Un polític et diu que farà una cosa. El votes. Després va, i no la fa. Terrible decepció. Sort que immediatament després et dirà per què no l’ha feta. I ho fa tan bé… que el tornes a votar!” No seré jo el votant que torni a votar Sánchez. Mai no ho he fet. Però no en tinguem cap dubte: alguns, sense autocrítica, és el que faran.