Pedro Sánchez mira de començar el nou curs polític com si fos un mandat diferent. Durant el primer, segons la seva crònica, va gestionar la part més dura de la pandèmia i va consolidar l’estabilitat a Catalunya. Per a reparar el desgast consegüent, va fer un canvi de govern abrupte i relativament profund, el 10 de juliol. Més autoritat per a ell i, sobretot, fora els pesos pesants, els qui més havien carregat la factura d’aquests últims anys. La retirada de Pablo Iglesias, i per tant de la seva retòrica menys serena envers el PSOE, havia de reforçar la idea d’un canvi d’etapa. La seva substituta, Yolanda Díaz, va subscriure de seguida el guió que Sánchez tenia preparat. “La legislatura comença ara“, va dir Díaz en arribar al càrrec.

Encara no dos mesos més tard, tot indica que el president espanyol potser es va precipitar. L’estiu ha evaporat l’embranzida que esperava obtenir dels canvis, si més no als sondatges. Els últims donen una majoria absoluta prou sòlida al PP i Vox. Els pronòstics per a un PSOE que coixeja no milloren, i Unides Podem podria baixar fins a les xifres que Julio Anguita obtenia els anys noranta amb Esquerra Unida. Però Sánchez confia que capgirarà la tendència. Ahir, en una conferència a la Casa d’Amèrica, a Madrid, va presentar el nou curs polític insistint en el missatge de Díaz: la legislatura comença ara, i els dos grans objectius són la recuperació i les polítiques socials. Només aquests.

Durant trenta-tres minuts d’un discurs presentat com la inauguració del nou cicle, Sánchez no va fer esment de Catalunya ni una sola vegada. A la cantonada hi té la taula de diàleg amb la Generalitat, prevista per a després de l’Onze de Setembre, però el president espanyol i el seu govern no deixen d’enviar el missatge que el conflicte de Catalunya ja no és cap prioritat. Als seus ulls és, de fet, encarrilat. No és res de nou: els mesos de maig i juny passats, amb un discurs elaborat entorn dels indults, Sánchez ja va procurar donar pistes que els considerava el segell de la seva solució per al conflicte, la confirmació del “retrobament dins d’Espanya”: “L’única cosa que queda per a fer és recomençar”, va remarcar al Liceu.

De fet, tant ell com el PSOE ja han fet públic que es neguen en rodó a admetre les dues propostes que el govern català durà a la taula de diàleg. Consideren que l’amnistia i l’autodeterminació són inconstitucionals i, sempre que els ho han demanat, han reiterat que no les acceptarien. La posició dels socialistes és com més va més estreta, tal com va mostrar la delegada del govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera, la setmana passada, amb unes declaracions que feien ressonar el to legalista del govern de Mariano Rajoy: “Dins de la llei, tot; fora de la llei, res.” I també en els gests han mirat que es notés l’arraconament: l’entorn socialista ja ha començat a suggerir la possibilitat que Sánchez no sigui a la taula, i el president Pere Aragonès es va afanyar a sortir dilluns a dir que no la concebia sense ell.

Però el gest tal volta més eloqüent fins ara ha estat la remodelació del govern. Sánchez va apartar Miquel Iceta del Ministeri de Política Territorial i en canvi hi va situar Isabel Rodríguez, molt més crítica amb l’independentisme, i que en el seu primer discurs públic tampoc no va fer esment de Catalunya. A més d’Iceta també van caure del govern José Luis Ábalos, ministre de Transports, i Juan Carlos Campo, de Justícia, que no eren tan sols els qui més s’havien enfangat en la tramitació i la concessió dels indults, sinó que s’havien compromès a reformar el delicte de sedició. Campo havia dit que arribaria abans no s’acabés el 2020. Però fins ara no hi ha hagut ni tan sols cap projecte de reforma. Abans-d’ahir, el ministre de Presidència espanyol, Félix Bolaños, va dir que tampoc no n’hi hauria enguany ni hi ha cap data prevista. La raó, la feia explícita Sánchez mateix ahir: “La prioritat que tenim al govern ara per ara és la recuperació econòmica i social d’aquest país.”

Amb la taula de diàleg encara inconcreta, la reforma de la sedició aparcada, els indults concedits i la negativa a l’amnistia i l’autodeterminació, Sánchez va optar per parlar d’unes altres coses, ahir. Les energies renovables, els èxits de la vaccinació, una pujada del salari mínim interprofessional que va dir que seria imminent, la reforma de la llei de les pensions i les noves lleis d’universitats i de formació professional. Entorn de la pandèmia, fins i tot, Sánchez ha teixit un relat patriòtic que inclou Catalunya: entre tots hem viscut “una història col·lectiva de superació […] gràcies a la unitat d’acció de tots els governs, el d’Espanya, els autonòmics i alguns de municipals”.

I per a Sánchez no tan sols la taula de diàleg és una nota a peu de pàgina del nou guió, sinó que aquest mes d’agost ha trobat una oportunitat idònia per a llevar-se del damunt el llast de la pressió d’Europa perquè s’acabi la repressió contra l’independentisme. Si al juny, just abans dels indults, el Consell d’Europa exigia la llibertat dels presos, el retorn dels exiliats i la fi de la repressió, ara, amb els indults i prou, Sánchez ja ha pogut emblanquir la posició humanitària de l’estat espanyol. Amb l’acolliment dels immigrants afganesos, va dir Sánchez, citant la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, “Espanya ha representat l’ànima d’Europa. Ha aixecat la bandera dels valors europeus”.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.