13.09.2025 - 10:45
|
Actualització: 13.09.2025 - 11:12
Les patronals de Catalunya troben bé que el congrés espanyol hagi rebutjat la tramitació de la reducció de la jornada laboral a 37,5 hores setmanals, amb el suport dels vots de Junts, PP i Vox.
Organitzacions empresarials de la demarcació de Girona, les Terres de l’Ebre, la demarcació de Lleida i l’Anoia exposen que el govern espanyol hauria de permetre que cada sector decidís de manera lliure si rebaixa les hores treballades per conveni, d’acord amb les “peculiaritats” de cadascun i sense imposicions.
Adverteixen que aquesta mesura pot comportar un augment del 7% del cost salarial i generar problemes tant a les empreses com als treballadors. Per això, demanen a l’executiu espanyol que abandoni els plans, tot i que n’hi ha que proposen d’abordar-ne el debat des del diàleg.
Satisfacció a la demarcació de Girona
La Federació d’Organitzacions Empresarials de Girona (FOEG) es mostra satisfeta perquè la mesura no ha prosperat. El vice-president, Eduard Ayach, lamenta que la reducció a 37,5 hores setmanals hagi estat impulsada unilateralment pel govern espanyol i diu que no respon a la realitat empresarial gironina: “Era molt negativa i podia originar problemes, no només a les empreses, sinó també als treballadors perquè reformula horaris.”
Ayach explica que, segons enquestes internes, un 80% dels associats de la FOEG s’hi oposaven frontalment. Reclamen que tot es negociï amb convenis col·lectius i rebutgen imposicions: “Cada sector té les seves peculiaritats i ho hem de tractar a partir d’aquí.”
Finalment, Ayach creu que el govern espanyol ha de deixar córrer la iniciativa, perquè ni tan sols ha passat el tràmit parlamentari, i reitera que la via són els convenis col·lectius sectorials.
L’Ebre avisa dels riscs en zones despoblades
L’Associació d’Empresaris de les Comarques de l’Ebre (AECE) és oberta a la reducció de la jornada i considera que pot aportar “benestar social, laboral i millores de productivitat”. El director executiu, Ramon Solà, apunta que és una demanda de la societat i que cal avançar en aquesta direcció, però insisteix que no pot imposar-se sense diàleg social i concertació i recorda que a Catalunya ja hi ha convenis amb jornades per sota de 37 hores.
Solà alerta que, si la mesura s’implanta sense suport per a les petites empreses, es podrien destruir llocs de treball, especialment a les Terres de l’Ebre, a causa de l’augment de costs. També considera que és un risc per als municipis amb despoblament.
“Imposar-ho per llei comporta una inseguretat jurídica important i posa en risc moltes microempreses de les nostres comarques”, diu Solà. Demanen suport efectiu, adaptabilitat i ajudes si s’ha de fer aquesta reducció.
Lleida considera que l’agricultura n’hauria sortit més perjudicada
El president de la Confederació d’Organitzacions Empresarials de la demarcació de Lleida (COELL) i vice-president de Foment del Treball, Josep Maria Gardenyes, es mostra satisfet pel rebuig de la mesura, perquè, segons que diu, que perjudicava el teixit productiu i posava les empreses en una situació complicada.
Segons Gardenyes, la reforma hauria afectat totes les empreses lleidatanes, però sobretot l’agricultura, que necessita concentrar els horaris de màxim rendiment durant la collita de fruita.
El president de COELL critica que el Ministeri de Treball hagi envaït l’àmbit de negociació entre patronal i sindicats, espai que considera inviolable i en el qual el govern no hauria d’intervenir mitjançant decrets.
Proposa d’abordar qüestions com ara l’absentisme, la productivitat i l’ús inadequat de dispositius electrònics a la feina, que, segons Gardenyes, redueixen el rendiment.
L’Anoia reclama d’adaptar la mesura segons l’activitat
La Unió Empresarial de l’Anoia també rep amb bons ulls que la reducció de jornada no hagi tirat endavant. El president, Joan Mateu, diu que no s’oposen a la reducció en si, sinó que rebutgen que es faci sense diàleg social. Insisteix que la negociació no pot ser unilateral. “El diàleg social és una virtut de la democràcia”, diu, i afegeix que permet de consensuar millores any rere any mitjançant convenis.
Mateu demana de tenir en compte la casuística de cada activitat per a trobar la millor fórmula: “No és el mateix treballar en una oficina que fer torns en un hospital, estar en una planta o dedicar-se a l’hostaleria, on els horaris són molt diversos.”
Des del seu punt de vista, la mesura hauria tingut un efecte negatiu. “Tothom seria més pobre”, diu, perquè, si es treballa menys cobrint el mateix salari, el cost empresarial augmenta i això encareix els productes, cosa que fa que la societat acabi empobrint-se.
