24.11.2023 - 21:40
A l’hora de parlar d’hàbits lectors, poques vegades es té en compte la població jove, el fragment d’edat comprès entre els setze anys i els divuit. Els estudis els solen despatxar dient que llegeixen molt poc o no llegeixen, i que sobretot compren molt pocs llibres. Però si es furga una mica, veurem que n’hi ha molts més que no ens pensem a qui agrada llegir, i sobretot en sorprenen els gusts i la tria lingüística: molts llegeixen directament en anglès i també llegeixen molt en castellà. Segurament ho propicia el fet que les lectures que els agrada consumir es publiquen majoritàriament en aquestes llengües –malgrat els esforços d’algunes editorials, aquests darrers temps, per publicar-ne en català–: novel·la romàntica, fantasia èpica, ciència-ficció i, molt especialment, manga, còmic i novel·la gràfica. I, certament, potser les compres no són la part més important, però en un circuit especialitzat de llibreries, botigues de jocs de rol i internet, no es poden menystenir els llibres que compren aquests lectors. Ni els que hi circulen gràcies als préstecs entre particulars i al bon encert d’alguns bibliotecaris, que han fet tot allò que ha estat possible per no perdre els usuaris més enllà dels dotze anys o tretze, que és quan es detecta una forta pèrdua de l’hàbit del consum llibresc. Per això és una bona notícia que hi hagi un llibre en català que vagi fent camí en el boca-orella adolescent: Pardaleta.
L’obra en qüestió és una novel·la gràfica de Joana Estrela, una escriptora i il·lustradora portuguesa de tan sols trenta-tres anys, que ha publicat l’editorial Meraki, especialitzada en literatura infantil i juvenil vinculada al segell Salòria, de la Seu d’Urgell. Pardaleta va obtenir el premi Llibreter d’enguany en la categoria de literatura juvenil traduïda, un guardó que confirmava el bon ull de l’opció per aquest llibre, que ja s’ha traduït a un munt d’idiomes i que ha estat portat al català per Àlex Tarradellas, un dels traductors del portuguès més consolidats a casa nostra.
Joana Estrela, l’autora, diu: “És un premi que em va fer molta il·lusió, sobretot perquè el donen els llibreters i perquè és a una obra que ja s’ha publicat i que confirma la tendència internacional d’èxit del llibre, que ha estat traduït a molts països i ha agradat molt. Sobre com n’hem de dir, és un debat llarg. De vegades ens omplim la boca parlant de ‘novel·la gràfica’ perquè als adults ens fa por, i això és un gran error, que la gent pensi que llegim còmics. Però en aquest cas el concepte ‘novel·la gràfica’ s’hi escau perfectament perquè hi ha tota la part de còmic, però també fragments narratius i poesia, fins i tot. Per tant, aquest concepte híbrid funciona perfectament com a definició.”
S’hauria de fer llegir a totes les escoles
L’autora va ser a la passada Vila del Llibre de Sitges i va explicar alguns dels secrets d’aquesta novel·la, que ens mostra l’enamorament de la Raquel, una noia de setze anys, estudiant d’un institut d’una ciutat petita portuguesa, per la Pardaleta, una noia un any més gran amb qui coincideix a l’institut, però de qui es fa amiga perquè comparteixen un grup de teatre. És sobretot la història d’un amor i dels dubtes sobre la identitat pròpia, i la valentia d’explicar-ho és un dels fets que va destacar tant el jurat, d’una banda, com els lectors que hi han arribat fins ara, d’una altra. “És un llibre que s’hauria de fer llegir a totes les escoles perquè, a banda de la qualitat literària, pot ajudar moltes persones a parlar de la seva identitat sexual”, diu el traductor, Àlex Tarradellas.
“No em vaig sentir en cap moment especialment valenta per explicar aquesta història. Potser fa trenta anys sí que ho hauria estat, però per sort les coses han canviat molt a Portugal i el llibre ha tingut una molt bona recepció”, diu Estrela. Hi ha ajudat que l’ha publicat Planeta Tangerina, una de les editorials més consolidades i prestigioses de Portugal, i que també ha estat clau per a l’èxit internacional de la història. “Hi ha moltes editorials que cerquen històries com aquesta, protagonitzades per dues noies, perquè no n’hi ha gaires i la demanda és com més va més gran, per això ha estat més fàcil d’aconseguir les traduccions”, explica.
Reivindicació social
No es pot negar que el llibre té un clar vessant social, a més de la història d’amor, i una reivindicació de la cultura i el paper dels clàssics. De fet, un dels grans mites amorosos clàssics hi pren nova vida i reinterpretació: el d’Hero i Leandre, aquella famosa parella en què cadascun vivia a una banda de la mar i que s’havien de veure d’amagat perquè els pares de tots dos s’hi oposaven. Cada dia Leandre travessava l’estret per anar a veure la seva estimada, que li encenia un fanal per guiar-lo, però una nit de tempesta terrible Leandre va cometre la imprudència de tirar-se igualment a la mar, però el far es va apagar i es va morir ofegat i, naturalment, com a bona història tràgica grega, Hero es va llançar de la torre on vivia perquè no podia suportar la pèrdua.
En les reivindicacions socials entra en joc la mare de la protagonista, una dona que a poc a poc va prenent consciència que tot petit gest és vital per a canviar el món i per a deixar-ne un de millor per a la seva filla, i també del poder de convocatòria i mobilització que tenen les xarxes socials. En aquest sentit, i com a paral·lelisme amb la història de Leandre i Hero, hi ha el drama dels immigrants que es juguen la vida a la Mediterrània i que tan sovint l’acaben perdent, i la frase que diu la mare a la Raquel: “D’això no n’heu parlat, a l’institut?”, que ens fa veure, una vegada més, la desconnexió dels plans d’estudi del món real.
“És clar que havia d’explicar tots aquests problemes. La Raquel té setze anys i viu al món, no podia ser d’una altra manera, per això la figura de la mare és tan important, perquè actua una mica de veu de la consciència, i també perquè expressa molts dels problemes que afecten de manera directa o indirecta els adolescents. La Raquel, a més de decidir com es relaciona amb els seus amics i amb el nou amor que intueix, també ha de viure en aquest món, i sort en té de tenir una mare com més va més compromesa en un moment en què es troba a faltar tant el compromís”, diu Estrela.
Tot això forma un còctel perfecte, una novel·la gràfica, amb un component audiovisual i de nous llenguatges important, amb mites grecs actualitzats, un fort component social i una gran història d’amor. Una història que sedueix els adolescents de casa nostra i en català. Deu ser que la Pardaleta vola molt alt.
