28.01.2017 - 11:09
Una novel·la negra de l’antropòleg mostra els abusos a immigrants a la frontera sud
BARCELONA, 28 (EUROPA PRESS)
El president de la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat (CCAR-CEAR), Miguel Pajares, ha afirmat que “la mateixa crítica que es fa al mur de Trump, la mereixen les tanques de Ceuta-Melilla” i totes les tanques que han construït fa poc països de la UE per impedir l’entrada de refugiats.
En una entrevista d’Europa Press, l’antropòleg ha lamentat el tracte injust que reben els refugiats i immigrants a les portes d’Europa, que s’agreugen fins al punt de determinades accions “presumptament criminals” que pateixen a Ceuta-Melilla a mans d’alguns guàrdies civils, segons ell, i ha afegit que són presumptes perquè no s’acaben d’investigar.
Hi ha hagut “morts que mai han arribat a judici”, ha lamentat Pajares, que mostra aquests abusos en la seva tercera novel·la, ‘Aigües de venjança’ (Editorial Alrevés), en què aborda amb el gènere policíac casos basats en fets reals, que coneix pels seus 25 anys de treball en la immigració i en viatges que ha fet a Ceuta, Melilla i Marroc en 2015.
El protagonista, l’inspector Samuel Montcada, es veu obligat a investigar uns crims perpetrats a la frontera sud per revelar uns assassinats produïts a Barcelona, i indaga en actuacions de la Guàrdia Civil i dels policies i militars marroquins, “descobrint que hi ha més morts que les que havia d’investigar”.
El llibre vol llançar un missatge de “lluita contra la injustícia” que s’està cometent, i es val del format novel·lat perquè genera una empatia més gran que l’assaig –que ha usat altres vegades– perquè posa als personatges a acompanyar al lector durant un temps, sensibilitzant-lo, a més d’arribar a un públic més ampli.
MORTS AL TARAJAL
L’autor participarà el dissabte 4 de febrer en l’última jornada de la trobada anual de novel·la negra BCNegra, on portarà aquesta novel·la que recull fets com la mort de 16 persones a la platja del Tarajal, un fet sobre el qual fa poc ha reobert el debat el documental ‘Tarajal’.
Pajares ha negat que a la frontera sud no arribin refugiats: “Els subsaharians que la salten són tan refugiats com els sirians i els iraquians”, i molts fugen de conflictes bèl·lics com el conflicte de Darfur (Sudan) i la guerra del nord de Mali, entre d’altres situacions de vulneració dels drets humans.
“Hi ha tota una política europea d’impedir que els refugiats arribin que vulnera la convenció de Ginebra i els tractats internacionals”, ha deplorat, i ha afegit que, a més d’usar tanques, l’entrada es limita amb tractats com el de Turquia –a qui es paga per evitar que deixi passar a refugiats– i negant el visat d’entrada.
Aquestes iniciatives tenen com a conseqüència les morts al mediterrània, segons Pajares, que ha afegit que les dures condicions de fred que pateixen més de 60.000 refugiats a Grècia i Sèrbia ja han produït morts, quan eren les persones per a les que es va fer l’acord de reubicació, que es compleix a un “ritme vergonyosament lent”.
“El Govern hauria d’aprofitar que té la població que més favorable és a l’acollida”, ha dit, en contraposició amb una gran part de la societat que és contrària a acollir refugiats en altres països d’Europa, i que provoca l’auge de forces polítiques de dreta contràries a obrir les fronteres.
Ha celebrada el suport que rep la seva organització i la Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat (CEAR) –de la qual depèn– per part d’ajuntaments, governs autonòmics i la societat civil, que ofereixen recursos i urgeixen a l’Estat a accelerar el procés: “Tot el que sigui pressionar, és important”.
Moltes persones refugiades arriben pel seu compte, ha relatat, i ha lamentat a Espanya acostumen a denegar-se les sol·licituds d’asil per motius de persecució per gènere o per pertànyer al col·lectiu LGTBI –com a dones que fugen de matrimonis forçosos– quan són l’únic motiu, tot i que generalment coincideixen amb altres motius de vulneració de drets humans, per la qual cosa s’acaben concedint.
