Oriol Nolis: “Que Candela Peña vulgui parlar català és una metàfora del que volem que sigui la 2Cat”

L’arribada de la 2Cat ha originat un petit terrabastall en l’ecosistema mediàtic català. 3Cat ha vist com un altre operador adoptava un nom molt semblant al seu, i ordinalment més destacat. Partits, entitats i ciutadans valencians i balears han demanat per què l’emissió en català es limita a la comunitat autònoma de Catalunya. I moltes mirades s’han adreçat a una televisió que va néixer per l’impuls de Junts, però que va començar amb la narració en català d’un partit de la selecció espanyola de futbol. Quin és el projecte de la 2Cat? Parla en català, però mira el món des de Catalunya o és un satèl·lit del sistema mediàtic espanyol? Vol disputar l’audiència habitual de TV3 o que el públic habitual de cadenes espanyoles ara miri programes en català? I com ho farà?

El director del nou canal, Oriol Nolis (Barcelona, 1978), ens rep al seu despatx dels estudis de Roc Boronat, a Barcelona, poques setmanes després d’haver començat a emetre. Va començar a treballar a TVE com a reporter, però no va trigar a acumular protagonisme com a presentador d’informatius. Primer a l’edició en català, després al canal 24 hores per a tot l’estat i més tard al Telediario de la 1. El 2021 va fer el salt als despatxos com a director de RTVE Catalunya, però en va dimitir dos anys després dient que calia tancar l’etapa. Ara hi ha tornat com a director de la 2Cat i al costat de Laura Folguera, directora de continguts del nou canal.

—La 2Cat s’ha estrenat amb el lema “la que parla com tu”. Què vol dir “com tu”?
—Volem dir que tothom hi és benvingut. A Catalunya hi ha molts “tu”, però volem que tots se sentin reflectits en el que fem i en com ho fem.

—Entenc que aquest “parla com tu”, al final, fa diferència a la llengua de la gent. Voleu dir que és un “català de carrer”?
—Volem que es parli el millor català possible, però una de les funcions que tenim és eixamplar el públic que veu televisió en català. És una declaració d’intencions que a vegades es noti l’esforç d’algú que deixa de parlar una altra llengua per parlar en català, encara que no sigui amb tota la perfecció desitjable. Hem estrenat “Una tarda amb…“, que presenta Candela Peña. El català de la Candela potser no és el més perfecte, a vegades parla de manera simultània en castellà. Però si abans no feia servir el català, en aquest programa demostra que el vol fer servir. És una metàfora del que volem que sigui i per a què serveixi la 2Cat. A vegades hi ha molta gent que trinxa el català de tal manera que fan mal de mirar i d’escoltar. És veritat, i hem d’intentar que no passi. Però tampoc no podem renunciar al fet que si algú no el parla de manera perfecta no el parli. “La que parla com tu” és la que vol aglutinar totes les expressions i maneres d’expressar-se en català, encara que no siguin perfectes.

—M’heu barrejat coses. Una cosa és eixamplar el nombre d’espectadors que no parlen en català, i una altra que qui apareix en pantalla parli malament. Un espectador pot entendre un idioma encara que la seva expressió oral no sigui tan fluida. En canvi, la responsabilitat de qui surt en pantalla és tenir un nivell de llengua adequat que ensenyi com parlar pel sol fet de parlar ell correctament.
—Discrepo en això. Tinc un bar davant de casa on vaig sovint esmorzar, que hi ha una noia que és italiana i a qui jo li parlava sempre en castellà. L’altre dia em va dir: “Oriol, parla’m en català, que en faig classes.” Si persones com ella veuen als mitjans que hi ha algun prescriptor que fa servir un català que no és l’òptim, però que és vàlid, crec que l’anima a dir això: “Escolta, parla’m en català.”

—Em costa molt d’imaginar un presentador de la 1 que no parli bé en castellà.
—És veritat, però és que la situació del castellà i del català no és la mateixa. El català és una llengua en retrocés, segurament en perill en alguns llocs. Per revertir aquesta situació hem de posar tota la carn a la graella, i crec que això també vol dir fer les coses com les fem a la 2Cat.

—Heu contractat més correctors i lingüistes per a aquest salt de dimensió que heu fet?
—Encara no, i és a la llista de coses que volem fer. Som a l’octubre, el projecte de la 2Cat es va aprovar a final de març, i ens vam posar a treballar a l’abril. Entre la llista llarguíssima de coses que hem de fer també hi ha aquesta. Assegurar-nos que tot allò que diem nosaltres sigui com més correcte millor.

—Una de les coses que els sociolingüistes diuen que és més nociu per a una llengua feble en una situació de bilingüisme asimètric com el català és canviar l’idioma quan l’interlocutor no et contesta en català. A la 2Cat mantindreu sempre el català?
—A l’interlocutor li hem de parlar en castellà si no entén el català. Per facilitar la conversa o l’entrevista, la cosa més raonable és passar al castellà. Si entén el català, se li ha de poder preguntar en català, és clar que sí. Una conversa es pot portar perfectament amb una persona parlant en català i amb l’altra en castellà si el que parla en castellà entén el català. Si no, has de fer el canvi per facilitar la comunicació. Les llengües serveixen per a comunicar-nos. Si continuar en català en una entrevista amb un interlocutor castellanoparlant dificulta la comunicació, crec que s’ha de canviar. És el criteri que em sembla més raonable.

—Tot sovint el canvi és automàtic, sense ni tan sols saber si t’entendrà o no. Pel prejudici.
—Això passa amb els entrevistats i passa en la vida quotidiana. És el que deia ara, vaig pressuposar erròniament que la llengua que devia saber aquesta noia italiana era el castellà, i em vaig equivocar. A vegades tendeixes a pensar que una persona que ha nascut en algun altre lloc sabrà més castellà que català, i això perjudica el català. Efectivament, és una cosa que hem d’intentar corregir. No només als mitjans, sinó com a ciutadans. Si intentes passar tot el teu dia parlant en català a Barcelona veuràs que és impossible. En castellà no tindràs aquest problema. Si hi ha alguna llengua que està en retrocés i per la qual hem de vetllar és el català.

—El diagnòstic és clar, però veig que tenim divergències sobre com resoldre-ho…
—No en sóc cap expert, però una de les coses de les quals em sento més orgullós de la 2Cat és que per primera vegada tota RTVE es creu el projecte i hi rema a favor: des del president i el consell d’administració, que va votar a favor d’aquest projecte sense cap vot en contra, fins a companys de RTVE, que no són els de Sant Cugat. A Prado del Rey [Pozuelo de Alarcón, Comunitat de Madrid] es farà la versió en català d’Aquí la Tierra. La resta d’Espanya ha d’entendre el català, el basc i el gallec com un patrimoni lingüístic i cultural pel qual han de mostrar un interès. I ara el demostren.

—La 2Cat s’ha engegat molt de pressa. Al gener va anunciar-ho Míriam Nogueras i ha començat a emetre ara a l’octubre. Que ha implicat aquest ritme?
—Molta feina. Els processos en la televisió moltes vegades no són ràpids i hem anunciat una quinzena de programes nous. Hem treballat molt. Ens semblava que era molt important sortir amb una fotografia de graella i de projecte, i amb una filosofia al darrere. Quan poses la 2Cat i veus El cafè d’idees, El segon cafè, L’altaveu al pati… veus una manera de fer televisió. Per primera vegada a la 2 tenim una programació en català, en directe, des de les 7.50 del matí fins després de les 15.00. Potser no està bé que ho digui jo, però són programes que tenen un nivell de qualitat elevat.

—Com va l’audiència?
—M’ho pregunta tothom. Alguns programes van molt bé. El prime time del Xavi Bundó, L’any que vas néixer, dimarts va ser líder de la televisió en català, que és una cosa que no havia passat mai. Ho hem aconseguit la segona setmana. Demano a tothom paciència. El cafè d’idees ha recollit l’Ondas a la sisena temporada, tinguem paciència. Crec que ho fem bé, però la televisió necessita temps, igual que una planta necessita temps per a agafar forma i créixer.

—Fins a quin punt afecta editorialment que el naixement de la 2Cat sigui una concessió del PSOE a Junts?
—Els polítics han de crear els marcs perquè les coses passin. Però després els responsables dels mitjans de comunicació hem de tenir autonomia. És una cosa que defenso amb dents i ungles. És una condició imprescindible i desitjable en qualsevol democràcia.

—No fa patir que, igual que hi ha hagut un acord polític per a fer-la néixer, pot haver-n’hi un altre de PP i Vox per a tancar el projecte?
—El projecte que va permetre l’arrencada de la 2Cat es va aprovar al consell d’administració de RTVE sense cap vot en contra, amb l’abstenció dels consellers del PP. Però no podem deixar de fer res per por que passi no sé què. Si en un futur les coses canvien, ja ho veurem. Crec que no hi ha res en el projecte de la 2Cat que pugui molestar per voler-lo tirar enrere. Quin problema hi ha a augmentar la producció d’hores en català amb continguts que són 100% de servei públic. A qui pot molestar això? Perquè és en català?

—Justament, sí.
—Si això passa algun dia, ja veurem com ho gestionarem.

—Al País Valencià i les Illes, on governen el PP amb suport de Vox, han reduït les hores d’emissió en català a À Punt i IB3.
—Si això passa, qui prengui aquesta decisió ja explicarà per què la pren. Crec que hem fet un projecte en què tothom s’ha de poder sentir còmode. I em sembla molt, molt, molt important que es pugui defensar l’ús, la promoció i la necessitat de conservar les llengües oficials a Espanya com un patrimoni de tothom, al marge que un partit sigui d’esquerres o de dretes. Entenc que pot sonar una mica ingenu, però m’ho crec de veritat.

—Per què no s’emet la 2Cat al País Valencià i les Illes?
—No en sóc especialista i no sé explicar-ho. És un motiu tècnic que ignoro. Però en la mesura que el consum de televisió canvia, hi ha alternatives. No es pot veure a la TDT, però es pot veure per RTVE Play.

—Però no es podria emetre a la TDT tal com s’emet també a Catalunya?
—M’agradaria, perquè volem arribar a un públic catalanoparlant tan ampli com sigui possible. Però mentre això no passi, recomano a tothom de posar RTVE Play, on hi ha l’emissió en directe de la 2Cat i tots els continguts a la carta dels programes que fem. Potser no és òptim, però ara hi ha moltes maneres de veure un canal de televisió.

—Que us digueu la 2Cat ha fet enutjar 3Cat. Per què hi heu posat aquest nom?
—La raó és molt senzilla i és molt intuïtiva. La 2 era el canal on tradicionalment s’havien emès programes en desconnexió en català. El 2 havia de ser-hi, en el nom. El “Cat”, perquè és en català i perquè es veu a Catalunya. És tan intuïtiu que no ens ho vam haver de pensar gaire. Renunciar-hi no ens semblava just. Penso que la diferència entre nosaltres i 3Cat és que nosaltres no existíem abans amb un altre nom, i per això hi ha tot aquest enrenou. Dit això, crec que hi va haver una mica d’enrenou al començament, però això ja està apagadíssim.

—Van presentar una reclamació a l’oficina de patents i marques.
—Això va ser al començament, ja s’ha resolt. No ha significat cap problema. Vam fer el registre dins el termini i en la forma adequada, de manera que no hauríem de canviar el nom que tenim ara. No tinc la sensació que ara mateix sigui cap problema. N’he parlat amb el director de 3Cat i ningú no m’ha dit mai el contrari.

—TV3 té un pressupost anual de 355,5 milions d’euros. I vosaltres?
—Hem començat les emissions amb un pressupost de 8 milions i escaig, i el 2026 serà d’11 milions. Amb el que hi ha, intentem que llueixi al màxim. És evident que hi ha programes que no podrem fer mai. No podrem mai fer una Operación triunfo, un Eufòria, un Masterchef, o un Mira quien baila. Fem formats més petits, però que siguin petits no vol dir que siguin de baixa qualitat.

—D’una altra banda, fora d’aquest pressupost teniu els drets esportius de RTVE. TV3 això no ho té.
—És un dels elements que ens ha de servir per a arrossegar públic a qui interessa l’esport. També tenim l’arxiu de TVE, que ens permet de desenvolupar formats de televisió. Hem d’intentar arribar a tots els públics, però crec que una televisió pública també ha d’explicar d’on venim per entendre on som. L’arxiu ens és molt útil. Si no ens en servíssim, seria renunciar que t’expliquin aspectes de la història dels últims cinquanta anys o més enrere…

—RTVE ha comprat els drets de la Copa del Rei i ha tancat un acord amb TV3 perquè també l’emetin. Ens podem trobar amb els mateixos partits narrats en castellà a la 1, en català a la 2Cat, i a TV3 també en català però amb unes altres veus?
—És possible que passi. Tenim un disseny dels partits i les competicions que voldrem retransmetre, però ho hem d’acabar de tancar. Aquells partits que sigui més evident que poden tenir un interès, els farem al marge que també els faci 3Cat.

—Veurem més partits de seleccions? Va ser molt simbòlic que el canal que volia Junts comencés amb la selecció espanyola.
—Jordi Basté em recordava que Puyal havia retransmès partits de la selecció espanyola, i no entenia la polèmica perquè és una cosa que s’havia fet sempre. A Televisió Espanyola es va fer fins al Mundial de França del 1998. Entenc que hi ha gent que intenta extreure conclusions sobre cada cosa que fem, però que el primer partit fos aquell va ser una miqueta una casualitat. De totes maneres, la transversalitat en els continguts no hauria de molestar ningú. Si la tele és pública i la paguem entre tots, no hi ha de ser tothom?

—Hi va haver polèmica amb aquell clip de L’altaveu, que vau acabar esborrant, que ometia el passat franquista de José Manuel Lara. Què va passar?
—El vam esborrar i la setmana següent vam rectificar el contingut en la mateixa secció. Va passar una cosa molt senzilla. Fem el doble de televisió en català que fèiem fa un any, i qui té boca, s’equivoca. No som infal·libles. Com més hores de televisió fem, més possibilitats hi haurà de fer alguna cosa malament algun dia. Quan una cosa no surt bé, es diu, es rectifica i tal dia farà un any. Crec que no hi hem de veure cap mena de conspiració. Aquesta persona es va equivocar i no va explicar correctament una cosa, però no hi havia cap intencionalitat.

—Potser més que la intenció d’amagar-ho deliberadament era una mirada complaent.
—Era una mirada que no explicava sencera la història, que n’explicava una part i que no l’explicava bé. Però no era ni per desconeixement, ni per malícia, ni per cap altra cosa. També m’agradaria que el zel que es posa a subratllar aquestes errades es posi a tots els altres mitjans, no només a nosaltres. Però, en qualsevol cas, m’ho agafo com una cosa molt positiva, perquè això vol dir que la gent ens veu i que està atenta al que fem. Comencem a ser rellevants.

—Emeteu en castellà programes històrics com Saber y ganar o programes estratègics recents de RTVE, com Malas lenguas o Cifras y letras. Són un escull per a aspirar a una programació 100% en català?
—No és que no hi aspirem, és que no ho podem fer tot de cop. L’aspiració, i tant que hi és. Però, com diuen en castellà, i perdona que faci servir l’expressió, “cuando lleguemos a ese río, cruzaremos ese puente”. Arribar al 100% és l’objectiu, i hi hem d’arribar. La dotació pressupostària que tenim també ens limita. Però amb tot l’esforç que hem fet en aquests mesos ara cal fer-ho rodar i que funcioni. No vull cremar les fases tan de pressa. El rumb i l’objectiu són clars, a la fase següent hi arribarem quan hi hàgim d’arribar. Ara toca consolidar el que fem.

—Preveieu fer ficció pròpia?
—Tenim 11 milions d’euros, i una part molt important és compromesa amb la programació diària. El que queda per a fer altres coses és poc. Assaborim les coses que fem bé.

—Finalment: es va anunciar que el canal infantil Clan també seria en català. Sabeu com va el projecte?
—Ho desconec completament. S’escapa del meu negociat. Sí que tenim al cap que, quan hi hagi contingut de Clan en català, que no sé quan serà, buscarem algun forat a la 2Cat perquè pugui tenir una finestra i emetre’l també.