Oriol López Mayolas (Mollet del Vallès, 1978) és secretari general adjunt d’ERC i diputat al Parlament de Catalunya. En aquesta entrevista, feta dijous a la tarda a la seu nacional del partit, parla de la crisi de Rodalia, de l’acord de finançament i de la negociació del pressupost català. López critica la gestió del govern amb el col·lapse dels trens i defensa l’acord de finançament que van tancar amb el PSOE. No creu que hi hagi una negociació dels comptes espanyols, però, en canvi, apunta que el pressupost català es podria desencallar aviat si el PSOE es compromet a facilitar legalment que les comunitats autònomes que ho vulguin puguin recaptar l’IRPF.

—Què en penseu, de la gestió del govern de la crisi de Rodalia?
—El govern ha brillat per la no gaire bona gestió. El grup parlamentari d’Esquerra ha demanat compareixences polítiques i tècniques, i tant al front de Madrid com al congrés i al senat hem aportat totes les deficiències que hi ha hagut a tot arreu. Tenim tot l’històric del que ha passat a Rodalia, perquè no és nou. Si una cosa hem fet també els darrers mesos, entre moltes més, és lluitar perquè la gestió de Rodalia, amb la nova empresa que s’ha de fer, sigui portada des del país, amb un 51% de majoria de la Generalitat. Però aquí hi ha dècades i dècades de no-inversió en el model ferroviari del país. Aquests darrers cinquanta o seixanta anys, no només no s’han construït cap quilòmetre nou de via de tren, sinó que tampoc tenim el corredor mediterrani, que fa molts anys que reclamem, i el reclamen molts sectors econòmics i socials del país. Tampoc tenim la línia orbital ferroviària, que segurament faria una descongestió de bona part del país, perquè passaria per les zones més poblades, envoltant Barcelona, a l’àrea metropolitana, per Mataró, Granollers, Mollet, Sabadell, Terrassa, Rubí, Martorell, Vilafranca i Vilanova. Aquest model ferroviari no és per a un país de 8 milions, ni un país al capdavant d’Europa, i per tant la mala gestió ve de molt de temps del govern espanyol, i avui ens trobem que el govern de la Generalitat ha estat força incapaç de respondre. Es va dir que dimecres funcionarien els trens i no van funcionar, dijous tampoc. El transport alternatiu ha brillat per la seva absència i tenim les carreteres col·lapsades a tot el país. Per tant, el país no funciona, el govern ha de dir-ne alguna cosa. No ho està fent bé.

—La causa principal del que passa és la desinversió crònica?
—Entre l’any 22 i l’any 26, a Catalunya, en matèria ferroviària, s’ha invertit un terç del previst. Per tant, estem a un 33% de la inversió que corresponia al país. Al conjunt de l’estat, s’han invertit 55.000 milions d’euros en AVE, on van el 5% dels passatgers que es mouen diàriament. L’altre 95% va a Rodalia i a unes altres línies. En Rodalia només s’han invertit 3.000 milions, i només un 22% ha anat a Catalunya. És poquíssim. Cada dia milers i milers de persones es mouen amb tren. Fa molts anys que sabem que no funciona. Hi ha línies, com la que passa a prop de casa meva, a Mollet del Vallès, la R3, que ara està tancada, en què que fa 100 anys s’anava més de pressa de Vic a Barcelona que no pas ara, fa anys que ho diem. És un tema molt crònic de l’estat espanyol, que no inverteix en aquest país.

—També hi ha unes altres infrastructures de l’estat que impacten en el servei de Rodalia, com el pas de les autopistes. Podria ser el cas del talús de Gelida. S’haurien de revisar tots aquests punts?
—En aquest cas, passava la línia de tren i, a sobre, l’autopista. S’ha de revisar tot, la seguretat és primordial. Ha mort una persona i hi ha ferits. Després de l’accident, es talla l’autopista, que és la via central d’aquest país, i això fa que molta gent no sàpiga com arribar a la feina o com anar a estudiar. Si volem un país de primera, un país amb serveis, un país on es pugui treballar, la mobilitat és molt important. Per això et deia, no només Rodalia, sinó que necessitem més trens. Els països moderns fan servir el tren, un tren que arriba a l’hora, i també tenim els Ferrocarrils de la Generalitat, que sí que depenen directament i totalment de la Generalitat i que són un exemple. Es pot fer.

—Com pot pressionar ERC perquè això canviï?
—Nosaltres pressionem tant com podem. Creiem que és important que un partit com el nostre intenti d’arribar a acords. Per què sabem arribar a acords? Perquè sabem qui som, perquè sabem què volem. Si tothom en aquest país sabés qui és i què vol, els partits polítics, entitats del món econòmic, del món sindical, del món social, etcètera, jo crec que seria molt més fàcil per a tots.

—De qui parleu en concret?
—De tothom, absolutament de tothom.

—Amb el traspàs de Rodalia que heu pactat, la presa de decisions importants s’haurà de fer sempre d’acord amb l’estat. Fins a quin punt això limitarà també la capacitat de governar el servei?
—Nosaltres som independentistes. ERC és un partit que vol la sobirania plena per a aquest país. Aquests últims segles hi ha hagut molts intents per aconseguir-la. El 2017 n’hi va haver un altre. Mentrestant, el que hem de fer és tenir tot allò que ens mereixem els catalans. I, per tant, si aconseguim més diners, si aconseguim que Rodalia funcioni millor, si aconseguim que l’accés a l’habitatge sigui més fàcil per als ciutadans del país… Per tot això lluitem nosaltres. Haurem de negociar amb qui governi l’estat espanyol. I és clar que ens és molt millor tenir governs com el que hi ha ara que no pas un govern del PP i Vox. Amb això de “com pitjor, millor”, no hi estem d’acord. La legislatura a Catalunya s’acaba el maig del 28 i la d’Espanya, en principi, el juliol del 1927. Per tant, encara tenim recorregut per a negociar.

—En els comptes que deveu haver fet per al traspàs de Rodalia, heu calculat quant s’hauria d’invertir per posar la xarxa al dia?
—Ara no tinc cap càlcul clar i directe, però queda clar que, si aquests últims anys s’ha invertit només una tercera part, vol dir que, any rere any, hem deixat un sistema de Rodalia que cada vegada és més insostenible. Ara ha petat, ha petat perquè un talús ha cedit, hi ha hagut un mort i tenim el país paralitzat. I tenim els maquinistes que diuen: volem seguretat per a nosaltres i per als passatgers. Som aquí.

—Els mateixos maquinistes que no volien que la Generalitat portés el timó de la nova empresa, al final, són víctimes de la desinversió.
—Normalment, es gestiona millor a Catalunya, des de la proximitat, que no quan ens ho gestionen a 600 quilòmetres, a Madrid. Segur que, a mesura que anem avançant, a mesura que el govern de la Generalitat assumeixi la majoria que tindrà en els òrgans de direcció i de gestió de Rodalia Catalunya, els maquinistes també veuran que estan més còmodes, que estan més segurs i que treballen molt millor al costat del govern de la Generalitat.

—El president Illa i el ministre Puente han dit que no es poden fer més obres simultànies perquè afecten el servei. Heu calculat quant de temps hauran d’aguantar els catalans aquesta situació fins que no es normalitzi la xarxa? Com veieu aquesta contradicció?
—Fins fa uns anys, o uns mesos, potser només alguns dèiem que Rodalia no funcionava. Jo crec que avui el govern de la Generalitat, amb el PSC al capdavant i el ministre Puente, han vist que no funciona i que ells en són els principals responsables. I, per tant, demano: si això passés a Madrid, passaríem anys d’aquesta manera, o hi hauria una inversió clara i directa per a solucionar-ho? Es permetria que el ciutadà normal i corrent, que no té cap més opció per a arribar a la feina, per a anar a cuidar una persona gran o per a acompanyar els nens a l’escola, no ho pogués fer? I aquí és on ens hem de fer la pregunta. Aquest estat hauria de posar molts diners sobre la taula i hauria de fer una inversió molt grossa perquè Rodalia funcionés. Quant de temps? No ho sé, depèn dels diners que s’hi posin.

—Per tant, creieu que això que no es poden fer tantes obres a la vegada és una excusa?
—La R3 fa més d’un any que està tallada. Si tallem tot el sistema, efectivament, el país quedarà paralitzat. S’haurà de fer tros a tros, però s’ha de fer de veritat. Per tant, s’ha de fer creient-se que quan sortim d’aquest atzucac, d’aquest camí que ara sembla que no té sortida, acabarà funcionant. Els catalans mereixem un transport de qualitat i de primera.

—Heu avançat amb el PSOE en la negociació de la recaptació i gestió de l’IRPF?
—Estem esperant que es compleixin els acords. L’acord a què vam arribar, i l’acord que volem, és que Catalunya tingui la capacitat per a gestionar i recaptar l’IRPF, que és molt important. Ha de passar relativament aviat? Doncs esperem que sí. Entre més coses, perquè d’això també depèn, i ja ho hem explicat, la possibilitat d’obrir una negociació als pressupostos de la Generalitat de Catalunya.

—En tindríeu prou que el PSOE acceptés de tramitar la vostra llei i us instés a negociar-la durant la tramitació?
—No. El que volem és un compromís clar del govern de Catalunya i del govern de l’estat que l’IRPF el podran recaptar les comunitats que ho vulguin. Segurament, només ho demanarà Catalunya, però seria que les comunitats que ho volguessin poguessin recaptar l’IRPF.

—Per tant, demaneu un acord que concreti també el calendari? Perquè ERC ja va proposar una recaptació progressiva, que comencés el 2028, i estàveu oberts a negociar-ne les fases d’implementació. El que voleu és aterrar-ho del tot per negociar el pressupost?
—Aterrar-ho del tot serà difícil. Per aterrar el finançament, hem estat cinc mesos negociant. Volem el compromís clar que això serà així. Això és el que volem aconseguir.

—Per tant, demaneu un compromís per a concretar després com se’n farà la recaptació?
—Un compromís que, quan s’hagi de tramitar el model de finançament (a part del model, que ja està explicat i crec que és molt clar) en les modificacions de la LOFCA i de les lleis que s’hagin de fer, també hi hagi aquesta possibilitat de recaptar el 100% de l’IRPF.

—L’acord de finançament a què heu arribat és una victòria per a ERC? O us heu conformat amb una millora perquè creieu que era el màxim que podíeu aconseguir del PSOE?
—Nosaltres no ens conformem amb les molles. Hem tancat un model que no és un concert econòmic, però que tampoc és el model del 2009. És un model diferent, que avança en moltes coses. Hi ha 4.700 milions d’euros que arribaran a Catalunya. Si no hi ha nou model, no hi arribaran. Aquí hi ha la gran diferència. El nou model no tan sols reparteix els diners que té l’estat espanyol entre les diferents comunitats, sinó que dóna a Catalunya més capacitat, més diners, més recursos. També 3.700 milions, gairebé, al País Valencià i més de 400 milions a les Illes Balears. Pel que fa al pressupost de Catalunya, quan això sigui efectiu, hi haurà un 12% més de diners que no pas ara. Són molts diners. Si no s’aprova, Catalunya tindrà menys recursos i menys diners.

—Veieu marge de millora en la negociació que s’ha d’obrir al congrés espanyol amb tots els actors que són necessaris, també per part vostra? Volíeu incloure-hi el cost de la vida i va quedar fora.
—A banda dels 4.700 milions, tenim 4.000 milions més per a les competències no homogènies: Mossos d’Esquadra, presons, llengua, etc. El model està molt definit. De marge de millora, sempre n’hi ha. Per acabar d’implementar el model, caldrà que hi hagi una majoria al govern amb gent tan diversa com Junts per Catalunya, Podemos, Sumar, el BNG, els bascs, la Chunta… Tots ells voldran parlar-ne, també. Hem posat damunt la taula un model on gairebé tothom hi surt guanyant, perquè hi ha 21.000 milions més. També hi guanyem en ordinalitat. Dir que això són molles, dir que no és un benefici per als ciutadans de Catalunya, crec que és no tan sols un error sinó una mentida molt grossa.

—Hi ha experts que no veuen que en l’acord quedi garantit el principi d’ordinalitat. Diuen que pot passar igual que amb l’acord de finançament del 2009, que abans que entressin els fons d’anivellament sí que es complia, però després ja no. En el vostre acord, hi ha el fons de l’statu quo, que és discrecional, que no se sap com funcionarà, pot variar si canvia el govern espanyol i beneficia els territoris amb interessos contraposats a Catalunya. No pot acabar passant igual?
—No. El model és molt clar i definit. Creiem que no hi han d’entrar uns altres fons.

—Però ja hi són. Per exemple, el de l’statu quo.
—Nosaltres, els números que donem, són amb el model estudiat tot sencer. Si no hi ha modificacions en el model, els números són aquests. L’ordinalitat està garantida. En termes de població ajustada, està totalment garantida, és el que nosaltres buscàvem. A partir d’aquí, s’ha de veure com arribem a les votacions al congrés i, si hi ha millores, nosaltres contentíssims de votar-hi a favor.

—Continueu negociant d’ampliar la capacitat normativa sobre els imposts?
—Per ERC, és clar que, si hi ha capacitat normativa, molt millor. Nosaltres normalment no som partidaris d’abaixar imposts, sinó que es quedin al país i serveixin per a la nostra gent. Per tant, nosaltres volem més diners, que és el que estem negociant, i volem poder-ho recaptar nosaltres. Això és més sobirania i això és el que busquem.

—Veurem la fotografia d’una reunió entre Oriol Junqueras i Carles Puigdemont per a negociar el finançament?
—Ja la vam veure. Oriol Junqueras ha anat a visitar el president Puigdemont unes quantes vegades. L’última va anar molt bé. Hem parlat amb Junts moltes vegades. Ens han dit que volen un concert econòmic i, efectivament, nosaltres també. Si ells tenen la força per a negociar un concert econòmic, nosaltres segur que hi serem.

—Per tant, si al parlament es fan votacions sobre el concert econòmic, hi estareu a favor?
—Si al Parlament de Catalunya un dia es vota per la independència del país, no tan sols la votarem sinó que la promourem. Però dir i votar coses que no tenen una plasmació pràctica té poc sentit. Nosaltres estem amb la via pràctica dels fets, intentant de buscar acords, intentant que aquests acords es compleixin i sabent molt bé quina és la situació política, la força que tenim i la força que té avui l’independentisme, que és molta més que fa vint anys, i sempre amatents que tinguem oportunitats per a aconseguir la llibertat del país.

—El Col·lectiu 1 d’Octubre d’ERC ha demanat una consulta als militants. Què els responeu?
—Esquerra Republicana és un partit amb 8.000 militants. Hi ha uns processos interns per a poder fer consultes. Un 10% de la militància pot demanar una consulta. Hi ha uns quants col·lectius, gent organitzada de diverses maneres, que demana consultes dins d’ERC. El que el Col·lectiu 1 d’Octubre us devia explicar és que havia presentat un escrit, que serà respost per aquesta direcció ben aviat, per a no negociar més amb el govern de la Generalitat, del PSC i que té 70 signatures. Li respondrem. ERC és un partit que aquest últim any ha guanyat molt en autoestima, a treure’s de sobre molts acomplexaments i tenim molt clar què vol dir ser útil per al ciutadà d’aquest país. Vol dir lluitar per uns serveis públics més bons, lluitar per tenir més diners, lluitar per una mobilitat millor, lluitar perquè l’accés a l’habitatge sigui més fàcil i més digne. I, segurament, amb discursos retòrics és difícil d’aconseguir millores.

—Els direu que no convé la consulta.
—Quan l’anterior direcció va arribar a un acord, amb una consulta a la militància, per a investir Pedro Sánchez i, més tard, Salvador Illa, eren uns acords que duraven segurament tota la legislatura. Per tant, anem acordant permanentment. Ara tenim el finançament, hem de veure què passa amb l’IRPF i hem de continuar avançant. No veiem que anar consultant periòdicament aporti absolutament res. Per tant, al final del procés, si cal, consultarem el que calgui, però la direcció ha de poder treballar per al bé dels militants del partit i dels ciutadans del país.

—Us volíem demanar també pels pressupostos catalans i espanyols.
—Els espanyols els veiem una mica lluny, eh? Entre més coses, perquè els vots de la investidura donin fruit en un pressupost, Pedro Sánchez necessita els vots de moltíssims partits, i avui en dia ho veiem una mica llunyà.

—Per tant, si no s’hi acosten els altres partits, no negociareu res.
—No estem negociant i no creiem que en les setmanes i mesos vinents es posi a negociació.

—El govern català vol que el pressupost s’aprovi a la primavera. No són molt ajustats, els termini? Veieu possible fer una negociació ràpida si es desencalla l’IRPF?
—Són gairebé tres mesos des que comença la tramitació al Parlament de Catalunya. Creiem que Catalunya ha de tenir un nou pressupost. Nosaltres som un partit amb voluntat d’incidir, amb voluntat de pactar i de lluitar per millores pràctiques per als catalans.

—Cap a on enfoqueu les negociacions del pressupost? Amb quines prioritats?
—Les tenim força clares. Per una banda, habitatge. El govern planteja la construcció d’habitatge nou. Volem donar prioritat a la rehabilitació, que fa molts anys que té una baixada importantíssima i tenim barris molt envellits en ciutats com Valls, Ripoll, Manresa, o municipis més petits. Calen molts diners sobre la taula. Rehabilitar habitatge també vol dir donar feina i oportunitat als electricistes, paletes i moltes empreses de la construcció d’aquest país. Si no ho fem aviat, tindrem un habitatge que ens caurà a terra.

—Alguna qüestió més que vulgueu negociar?
—La llengua catalana és una emergència nacional importantíssima. Volem incrementar de manera substanciosa els diners per a la promoció de l’ús de la llengua. És important que els catalanoparlants facin servir la llengua a tot arreu, i cal conscienciació en aquest àmbit, però també més diners per a l’acollida de la gent que ve a viure al país i no entén la llengua i no la fa servir i perquè el català es parli més a les escoles i als patis. També perquè en el món esportiu sigui la llengua prioritària.

—No trobeu paradoxal que el procés d’independència comencés per una situació de col·lapse econòmic i social i ara tornem a tenir aquest col·lapse?
—Segurament sí, però hi ha canvis importants. Un és que n’hem après, tots plegats. Un altre, que quan hi havia aquell conjunt de crisis, teníem un 12% o 15% d’independentistes, ara som gairebé un 40%. Partim de moments diferents. En el moment en què ho tornem a posar sobre la taula, quan estiguem preparats, quan la societat estigui preparada, segurament serà molt més fàcil d’arribar-hi.

—Però no creieu que sigui el moment. Heu optat per arribar a pactes per a millorar l’autogovern.
—Arribar a la independència de Catalunya també voldrà dir arribar a pactes. Segurament, per a arribar a la independència, per a tenir un 1-O, amb totes les cometes de com hagi de ser en un futur, per a tenir un 3-O, però amb una mobilització sostinguda més dies, segurament ens va faltar arribar a més pactes. Ens va faltar arribar a més gent, a més barris. Hem après que l’estat espanyol és molt fort i que és capaç d’utilitzar diverses violències, com ja va fer els darrers segles en diferents moments. Segur que n’hem après i que ho farem diferent. Com més gent estigui per la construcció de la república catalana, millor. Avui, al país, n’hi ha que posen barreres i que diuen: tu no ets dels nostres. Nosaltres creiem que els vuit milions de ciutadans que viuen i treballen en aquest país són dels nostres.