09.02.2026 - 21:40
Gabriel Rufián va fer el primer discurs en català al congrés espanyol el setembre del 2023. “Avui parlaré en català perquè puc, gràcies a l’escola catalana, perquè és llengua del meu país, perquè és una llengua que estimo tant que he triat de parlar-la amb la persona que estimo més del món, que és el meu fill, perquè hem arribat a un acord històric perquè això sigui possible”, va dir. Ho havia fet viable l’acord amb el PSOE dels partits independentistes per la constitució de la cambra. Però en el debat d’investidura de Pedro Sánchez, poques setmanes després, Rufián ja va intervenir majoritàriament en castellà, dedicant pocs minuts a la llengua del país, fins llavors vetada a l’hemicicle. D’aquesta manera deixava clar que no seguiria la directriu que havia fet la direcció del partit, encara liderada per Marta Rovira, d’intervenir en català a les corts espanyoles aprofitant el canvi reglamentari. Joan Tardà, alineat amb Rufián, ja va opinar llavors que creia que era un greu error deixar de fer independentisme en castellà.
El manteniment del castellà, però, ha anat de bracet a un desplaçament de l’autocentrament: Rufián parla habitualment del “país” referint-se a Espanya i evita carregar d’arguments previsibles als detractors de l’independentisme català. Ha tingut un perfil més aviat discret, per exemple, davant l’acord del model de finançament que ERC ha tancat amb el PSOE. Rufián ha intentat erigir-se durat la legislatura en un referent transversal de les esquerres en l’oposició a la dreta i l’extrema dreta, traspassant l’àmbit català. En el baròmetre del CIS del mes de gener, per exemple, Rufián va tornar a quedar per sobre de la vice-presidenta Yolanda Díaz com a dirigent preferit per ser el president espanyol, una tendència que ja va aparèixer en el sondatge del desembre de l’any passat. Per sobre, només hi té Santiago Abascal, Alberto Núñez Feijóo i Pedro Sánchez, amb més suports que la resta.
Des d’aquesta posició política, Rufián ha defensat la necessitat de confrontar el creixement de l’extrema dreta i la dependència que en té el PP amb un canvi estratègic a nivell electoral que mai ha tingut el suport de la direcció d’ERC i que, segons que ha aclarit la cúpula, tampoc s’ha parlat seriosament al màxim nivell. La de Rufián és una operació personal, avalada explícitament per Tardà, que també planteja una entesa a Catalunya amb els Comuns i la CUP. Curiosament, però, Rufián no ha definit públicament quina fórmula té al cap. No ha concretat si es refereix a una coalició, ni quins partits la integrarien, ni si ell vol ser el candidat per Madrid. Rufián parla sempre, en termes ambigus, d’un front a l’esquerra del PSOE, plurinacional, que podria ocupar l’espai de Sumar i Podem.
La majoria dels partits potencialment al·ludits també han donat un cop de porta a la proposta. No hi combrega ni el BNG ni EH Bildu. Arnaldo Otegi, a més, planteja una candidatura de l’esquerra abertzale amb el PNB a les espanyoles. Els Comuns també han identificat la proposta com un moviment individual de Rufián que no compta amb el suport de la direcció del partit. I, tanmateix, Rufián persevera. En una piulada a X, deia ahir: “Creure que el feixisme s’aturarà en la frontera de la teva seu o de la teva nació perquè vota diferent és màgia negligent”.
La cúpula d’ERC ha esquivat xocar-hi frontalment i ha suavitzat la situació. El partit va insistir ahir que preveuen tornar a presentar la seva candidatura tradicional a les espanyoles i que la coalició amb altres forces només té sentit a les eleccions europees per les particularitats de la circumscripció estal única. De fet, potser perquè Rufián no acaba de concretar de què parla, i la discussió que ha generat es mou en el terreny dels sobrentesos, la secretària general d’ERC, Elisenda Alamany, va situar la proposta de Rufián en l’àmbit de la reflexió i de les idees, després que el debat tornés a esclatar dissabte a la nit, quan La Sexta presentés com una exclusiva una suposada gira del cap de files d’ERC a Madrid amb dirigents de l’esquerra, que començaria el dia 18 amb un acte amb Emilio Delgado, de Más Madrid.
Però les candidatures no es tanquen en actes públics i la direcció d’ERC no veu cap incompatibilitat amb el fet que Rufián hi participi. Mentre la proposta de Rufián es mantingui en l’àmbit de la discussió política, i no detalli una proposta que faci inviable que repeteixi com a candidat d’Esquerra, la convivència amb el partit continuaria sent compatible, segons creuen a ERC, malgrat les tibantors públiques que pugui provocar. Alamany ho feia evident afirmant que Rufián tornarà a ser el candidat d’ERC a les properes eleccions espanyoles si així ho vol. Ara bé, el missatge era explícit respecte a la fórmula: serà sense aliances amb cap altre partit.
Rufián tensa la corda amb ERC però, de moment, no la trenca. En aquest cas, les expectatives són rellevants. A Rufián difícilment li sortirien els números amb una candidatura d’àmbit estatal que busqués aglutinar l’electorat a l’esquerra del PSOE. Tal com va explicar VilaWeb en aquesta anàlisi d’Alexandre Solano, el sistema electoral espanyol penalitza la fragmentació de l’esquerra en les circumscripcions petites i pot donar a Vox els escons decisius. El sistema és poc proporcional i hi ha seixanta-vuit diputats en joc en territoris on és altíssim el llistó per obtenir representació. Rufián ho tindria, per tant molt complicat. I, paradoxalment, la seva candidatura podria ajudar ERC a recuperar part de l’electoral perdut cap als socialistes en les darreres eleccions espanyoles. Continua sent, a criteri de la direcció del partit, el millor candidat que tenen, malgrat els dubtosos resultats de l’estratègia que ha emprès.
Rufián ha estat sempre un vers lliure dins d’ERC, la personificació de l’estratègia dels republicans d’ampliar la base del seu electorat per intentar convèncer sectors allunyats de l’independentisme. Però el partit també va comprovar que era una carta amb un rèdit limitat. Va fracassar l’operació d’erigir-lo en el candidat de l’àrea metropolitana en les darreres eleccions municipals, presentant-lo com a cap de cartell de Santa Coloma de Gramenet: Rufián va millorar amb un regidor més els resultats del partit a la ciutat, però no va erosionar la majoria absoluta del PSC ni va tenir mai interès per dedicar-se a la política municipal, fins que finalment va deixar l’acta. Unes setmanes després de les municipals, ERC va caure dels 13 als 7 diputats a les eleccions al congrés. Des de llavors, Rufián s’ha anat projectant com una figura de referència per a l’esquerra espanyola, transcendint la marca d’ERC, mentre el futur de Sumar s’embardissava. Fins on arribarà l’operació Rufián? Per què defensa un front que cap dels protagonistes vol? Mentre no es resolguin aquestes incògnites i duri el debat públic, fomentat per les ambigüetats i les inconcrecions, només hi pot guanyar ell, emportant-se el rèdit potencial del focus mediàtic. Si és que tota aquesta operació realment en té.
