19.01.2026 - 19:50
La resposta a l’última bestiesa del president dels EUA, l’augment dels aranzels als països que han traslladat soldats a Grenlàndia, no ha tardat a arribar. Les borses europees han baixat, el dòlar s’ha devaluat, l’or i l’argent han tornat a assolir màxims i les empreses que fabriquen productes bèl·lics han pujat. Els inversors cerquen refugi en uns moments en què tornem a tenir un quadre d’extrem nerviosisme, tot i que els mercats nord-americans avui han tancat per la festa en record de Martin Luther King.
El fet és que les decisions de Trump són com més va més delirants. N’és un exemple la carta al primer ministre noruec, que avui publiquem, en què li retreu que no li hagin donat el premi Nobel de la pau. Després de llegir-la, potser és moment d’apartar-se un minut de l’economia i entrar en un terreny molt més preocupant: el de la salut mental d’aquest home.
“Les patologies de Donald Trump són tan complexes i els seus comportaments sovint tan inexplicables, que establir un diagnòstic complet requeriria tot un seguit de proves psicològiques i neurofísiques que no voldrà passar mai. El seu ego ha estat i és una barrera fràgil i inadequada entre ell i el món real. No té cap principi. Avalua els altres solament en termes monetaris i ha après a mentir per convèncer la gent que és millor que no és en realitat. Ha fet de l’engany la seva manera de viure. Si li concedeixen un segon mandat serà la fi de la democràcia nord-americana.” Són reflexions de la neboda del president dels EUA, la psicòloga Mary Trump, que el 2020 va escriure un llibre en què en feia un retrat demolidor (Too Much and Never Enough) i el presentava com una persona a qui era molt perillós donar-li poder. És clar que, malgrat l’èxit del llibre (se’n van vendre un milió d’exemplars el primer dia), molts nord-americans no el van llegir i, per això, van fer el pas de votar-lo el 2024.
L’enfocament psicològic del personatge és absolutament necessari per a mirar d’entendre moltes de les coses que passen. El darrer exemple l’hem tingut aquest cap de setmana, amb l’obsessió per Grenlàndia. La neboda ja avisava que té mal perdre i que no suporta una negativa sobre una cosa que se li ha ficat al cap. Això explica la rapidesa en la reacció que ha tingut amb els països que han enviat uns quants soldats a l’illa danesa. L’amenaça de nous aranzels i la ratificació posterior, en qüestió d’hores, en són un bon exemple. Aquest matí, el premi Nobel Paul Krugman, al seu bloc, s’adreçava als països de la UE. “Acabeu d’aprendre allò que ja hauríeu d’haver sabut de bon començament: un acord amb Trump dura fins que ell vulgui trencar-lo.”
El fet és que som a un pas de reobrir la guerra aranzelària. Recordem que Trump va amenaçar dissabte passat d’imposar aranzels del 10% a partir del primer de febrer als productes procedents d’Alemanya, França, el Regne Unit, Suècia, Noruega, els Països Baixos, Finlàndia i Dinamarca. A més, va indicar que augmentaria els aranzels a un 25% al juny i que es mantindrien en vigor fins que es tanqués un acord “per a la compra total i plena de Grenlàndia” per part de Washington.
Aquesta vegada la situació encara és més complicada, perquè hi ha l’OTAN pel mig. Què ha de fer la Comissió Europea? Com ha de respondre a les amenaces d’aquest psicòpata? De moment, només hi ha paraules de les autoritats dels països afectats i un comunicat conjunt d’ahir en què van afirmar: “Les amenaces aranzelàries soscaven les relacions transatlàntiques i amenacen amb una perillosa espiral descendent. Continuarem units i coordinats en la nostra resposta.” El to sembla més dur que els anteriors.
Però hi ha una pregunta obligada. Tornarem a viure les diferències dins els països de la Unió, que ens van menar a una resposta tan tèbia i a un acord, com en el cas dels aranzels anteriors? Segons que han publicat el Financial Times i Bloomberg, els països de la Unió Europea estudien d’imposar aranzels als Estats Units per valor de 93.000 milions d’euros en resposta a les amenaces de Trump. El president de França, Emmanuel Macron, és el més bel·licós en aquest punt i proposa d’aplicar el mecanisme anticoercitiu, que es va crear l’any 2023 però que no s’ha emprat mai.
Aquesta eina autoritza a imposar, no tan sols aranzels més alts, sinó també restriccions a les llicències d’importació o exportació, al comerç de serveis, a l’accés a la inversió estrangera directa o a la contractació pública. Macron és partidari de plantar cara a Trump. “Per a continuar essent lliures hem d’infondre temor. I per a infondre temor hem de ser poderosos. Hem d’actuar amb més rapidesa i fermesa”, va dir.
Veurem com s’acaba encarant tot. Sí que sabem que els caps d’estat i de govern de la UE es reuniran dijous a Brussel·les per discutir una resposta conjunta contra els intents dels EUA d’agafar el control de Grenlàndia. Aquest matí, la Comissió Europea (CE) ha dit que està preparada per a respondre a l’amenaça de nous aranzels de Trump, tot i que ha subratllat que primer vol temptejar una solució diplomàtica.
Però Trump té un altre front obert d’una importància cabdal, amb l’atac directe al president de la Reserva Federal (Fed), Jerome Powell, perquè es resisteix a abaixar més de pressa els tipus d’interès. Amb el seu habitual sistema de gàngster, va ordenar al Departament de Justícia d’obrir una recerca penal contra Powell per unes suposades despeses superiors a les previstes en les obres de l’edifici del banc. La resposta immediata de Powell va sorprendre tothom. En un vídeo molt dur, de dos minuts, ahir, va denunciar el processament a instàncies de l’administració Trump com una amenaça contra els mitjans de vida dels nord-americans “per a servir als capricis del president”.
“La qüestió és si la Fed podrà continuar fixant les taxes d’interès d’acord amb l’evidència i les condicions econòmiques, o si la política monetària es trobarà dirigida per la pressió política o la intimidació”, va dir. La independència del banc central és una garantia que Trump vol eliminar pel mètode que sigui. Poc després va passar un fet insòlit. Els ex-presidents de la Reserva Federal van criticar durament, en una declaració conjunta, la investigació penal a Jerome Powell, que consideren un intent de “soscavar” la independència de l’organisme. Pesos pesants de l’economia americana van llançar un avís a Trump. Aquest enfrontament és una novetat en la seva presidència. Fins ara, llevat d’uns quants jutges, tothom, probablement per por, s’havia doblegat als seus desigs.
Però vet ací que dimarts es va viure un fet encara més insòlit. Al matí es va publicar un comunicat que deia: “La independència dels bancs centrals és un pilar de l’estabilitat de preus, financera i econòmica en interès dels ciutadans que servim. Per tant, és essencial de preservar aquesta independència, en el ple respecte de l’estat de dret i de la responsabilitat democràtica.” Entre els signataris d’aquest històric comunicat conjunt hi havia els governadors dels bancs centrals de Suècia, Dinamarca, Suïssa, Austràlia, Corea del Sud, el Brasil i França, a més del president del Banc de Regulacions Internacionals. Tots saben que un president titella a la Fed pot causar un daltabaix a les finances internacionals i no volen arribar a aquesta situació, que col·locaria tot el món en un estat d’incertesa extrem, atesos els equilibris que es fan en les finances internacionals per evitar (o ajornar) problemes majúsculs. Els nervis als mercats financers, arran d’aquesta por, s’han fet palesos arreu.
Bé, aquesta és la situació avui, pendents, a més, que el Tribunal Suprem dels EUA digui si els aranzels aplicats fins ara són legals o no (si no ho són, se cercarà una altra via). Trump, un personatge egocèntric i perillós (pel seu poder) com pocs, ja té allò que volia, ser el centre d’atenció del món dia sí dia també. Però veurem fins quan dura. En el cas de la Reserva Federal, penso que podria haver punxat l’os i la jugada li pot sortir malament, perquè el món financer no perdona, malgrat la munió de multimilionaris que li fan costat. Quant a l’obsessió per Grenlàndia, cal esperar la resposta europea. Però, com va afirmar John Bolton, ex-assessor de la Casa Blanca per la Seguretat Nacional, el fet que Donald Trump confongui dins el seu cap, i continuadament, els interessos dels EUA amb els seus personals no inspira confiança a ningú mentre estigui al poder.
