22.03.2026 - 08:45
|
Actualització: 22.03.2026 - 22:24
Avui, divuit municipis de Catalunya Nord han fet la segona volta de les eleccions municipals. La majoria de municipis van decidir la composició dels consistoris per als sis anys vinents en la primera tanda, el 15 de març. De 226 municipis, 208 no votaran avui perquè hi ha llistes que van tenir més d’un 50% dels vots; en 112 casos, perquè solament n’hi havia una. En total, quedaven només 18 municipis pendents de resoldre.
Al Voló, al Vallespir i amb més de 6.000 habitants, el primer torn va significar l’eliminació política del batlle sortint, François Comes, d’esquerra, que va decidir de retirar-se sense donar cap consigna de vot. Patrick Francès també d’esquerra i clar vencedor de la primera ronda s'ha imposat finalment als dos candidats de dreta.
A Illa, municipi de vora 6.000 habitants a l’interior del Rosselló, la successió del batlle sortint William Burghoffer es presentava especialment oberta amb una triangulació marcada per la divisió de l’espai progressista. Finalment el candidat de la dreta Alain Fabresse ha derrotat els dos aspirants d’esquerra, Claude Aymerich i Caroline Pagès , tots dos provinents de l’equip municipal sortint. D'haver-se unit les dues candidatures d'esquerra haurien guanyat clarament
A Cànoes, que té més de 6.500 habitants, la candidata del Rassemblement National, Carla Muti serà la nova batllesa, confirmant el salt endavant de l'extrema dreta al Rosselló, car passarà de dominar només Perpinyà a tenir les batllies de Perpinyà, Cànoes, Ribesaltes i Elna.
El candidat de l'extrema dreta a Elna Steve Fortel ha guanyat les eleccions i serà el nou batlle de la ciutat. Ho ha fet amb el 48,16% dels vots. Al darrere ha quedat André Trives (40,96%), candidat de l’esquerra i continuista de l’equip municipal que encapçalava Nicolas Garcia –ara número 3 de la llista. El fet que la tercera candidatura, centrista, de Marie-Ange Izquierdo (20%), hagi decidit de no retirar-se ha facilitat la victòria de Fortel, candidat considerat encara més a la dreta que el partit de Marine Le Pen.
En un resultat inesperat, Aude Vivès ha aconseguit la batllia de Prada de Conflent. D'aquesta manera Prada passa a l'esquerra després de molts anys de domini de la dreta democràtica, molt marcat per la figura de Jean Castex. La nova batllesa ha remarcat el seu suport a la cultura catalana i diu que vol que la presència del català sigui major a la capital del Conflent
Julien Potel (RN) s'ha imposat a Ribesaltes en la segona tanda de les municipals amb el 44% dels sufrages a Rivesaltes, per davant d'Amélie Parraud (34,71%) i Laurianne Rawcliffe (19,40%). Això confirma l'empenta de l'extrema dreta en aquest municipi clau de Perpinyà Mediterrània Metròpoli i que podria fer, amb aquest resultat i el de Perpinyà, que l'àrea metropolitana fos governada per l'extrema dreta.
La participació electoral fins a les 17.00 s'estima en un 60,35% a Catalunya Nord. Durant les eleccions municipals del 2020, a la mateixa hora, la participació va ser d'un 45,32%, quinze punts més baixa. La participació en aquells comicis, però, va ser marcada per la covid. En la primera volta d'aquestes mateixes eleccions, la setmana passada, la participació va ser d'un 52,99%. Els col·legis electorals tanquen a les 18.00.
En cinc municipis, la segona volta es resol en un cara a cara. El sistema electoral –que atorga una majoria clara a la llista vencedora– incentiva retirades estratègiques que simplifiquen l’escenari i polaritzen el vot.
A Prada, de poc més de 6.000 habitants i capital del Conflent, el duel és molt ajustat. Julien Audier-Soria (46,58%), candidat de centredreta amb el suport de l’ex-primer ministre Jean Castex i d’Unitat Catalana, manté un avantatge estret sobre Aude Vivès (43,11%), candidata d’esquerres. El tercer candidat, David Berrué (10,31%), vinculat a l’espai ecologista, s’ha retirat per facilitar que hi hagi un enfrontament directe entre la candidatura de dreta i la d’esquerra i no dividir el vot.
A Argelers de la Marenda, al Rosselló i amb més de 10.000 habitants, la primera ronda ha deixat un escenari inesperat amb la victòria de Julie Sanz (42,31%), ex-primera adjunta, que ha superat el batlle sortint Antoine Parra (35,91%), amb el suport d’Unitat Catalana, per més de 400 vots. La tercera llista, encapçalada per Hélène Broc (21,75%), s’ha retirat i ha cridat explícitament a votar per Sanz, tot descartant qualsevol fusió prèvia. Això configura un duel directe entre antics col·laboradors amb un avantatge clar per a l’alternança.
A Salelles, també al Rosselló i municipi de gairebé 5.000 habitants, la segona ronda es decidirà en un duel molt ajustat entre Fabrice Rallo (42,36%), amb el suport d’Unitat Catalana, i Jordi Delclos (38,89%), amb menys de quatre punts de diferència. El tercer candidat, José Cascales (15,08%), s’ha vist obligat a retirar-se per desavinences internes a la seva llista i no ha donat cap consigna de vot, mentre que Louis Ruzafa (3,67%) sí que ha demanat el vot per a Delclos. Les dues candidatures que resten són de dretes i, en aquest escenari, el comportament dels electors de les candidatures desaparegudes i el nivell de participació seran determinants.
A Clairà, al Rosselló, amb vora 4.000 habitants, la segona ronda s’ha transformat en un duel directe entre dues llistes de dretes, després de la retirada de dues de les quatre candidatures que havien superat el llindar. El batlle sortint, Marc Petit (44,6%), parteix amb un avantatge molt ampli sobre Michel Barbé (24,4%). Ara bé, les retirades de Nathalie Denis Teruel (13,95%), que dóna suport explícit a Barbé, i d’Angélique Sorli (17,03%), que no ha donat cap consigna de vot, reconfiguren l’escenari i poden reduir la distància inicial.
La participació electoral fins al migdia s'estima en un 26,52% a Catalunya Nord. Durant les eleccions municipals del 2020, a la mateixa hora, la participació va ser d'un 22,07%. La participació en aquells comicis, però va ser marcada per la covid. En la primera volta d'aquestes mateixes eleccions, la setmana passada, la participació va ser d'un 23,77%. Els col·legis electorals tanquen a les 18.00.
El focus mediàtic se centra especialment en quatre municipis del Rosselló –l’àrea més poblada i políticament més exposada– on l’extrema dreta pot fer un salt i consolidar el patró que ja representa Perpinyà amb Louis Aliot.
A Elna, amb vora 9.200 habitants, la cursa és especialment ajustada. El candidat ultradretà, Steve Fortel (39,1%), va ser el més votat la primera tanda. Al darrere hi ha André Trives (36,7%), candidat de l’esquerra i continuista de l’equip municipal que encapçalava Nicolas Garcia –ara número 3 de la llista–, que el segueix molt de prop, a solament dos punts i mig. El fet que la tercera candidatura, centrista, de Marie-Ange Izquierdo (20%), hagi decidit de no retirar-se, impedeix qualsevol concentració de vot i deixa un escenari completament obert.
A Cabestany, municipi de més de 10.000 habitants, el panorama s’ha alterat respecte d’ara fa una setmana. La batllessa sortint comunista, Édith Pugnet (47,7%), parteix en primera posició, però el candidat del Rassemblement National, Olivier Mas (23,7%), es beneficia de la retirada del candidat de dreta Jean-Pierre Brazès, que havia obtingut vora un 20% i li ha donat suport explícit. Aquesta concentració del vot conservador dóna noves opcions a l’extrema dreta, malgrat l’avantatge inicial ampli de Pugnet, en un municipi que històricament ha estat un bastió de l’esquerra.
A Ribesaltes, amb uns 8.600 habitants, la votació és a tres bandes. El candidat del Rassemblement National, Julien Potel (30,8%), va ser el més votat, seguit d’Amélie Parraud (27,4%), candidata de la dreta i continuista del govern municipal, i de Laurianne Rawcliffe (16,9%), candidata d’esquerres. El suport del batlle històric André Bascou –que ha governat ininterrompudament d’ençà del 1983– a Potel pot ser determinant en una cursa molt fragmentada, amb solament tres punts de diferència entre els dos primers.
A Cànoes, que té més de 6.500 habitants, la segona ronda es resoldrà en una triangular després de l’eliminació de dues candidatures. La candidata del Rassemblement National, Carla Muti (30,7%), hi arriba en primera posició, però amb un marge molt ajustat sobre Denis Fourcade (27,9%), primer adjunt del batlle sortint i candidat continuista de la dreta, i sobre Gilles Trilles (26,7%), candidat d’esquerres. Trilles pot aspirar a captar part del vot de Christophe Climaco (7,28%), també de l’espai d’esquerra, i ha fet una crida explícita a ampliar suports entre l’electorat de la llista de la dreta moderada que encapçalava Jean-Marc Palma (7,31%), en una estratègia de transversalitat. Amb menys de quatre punts entre tots tres candidats, el resultat és completament obert.
Tanmateix, en tots quatre casos el que s’evidencia és el fracàs de l’anomenat front republicà per a frenar l’extrema dreta, que implicava fusions, adhesions o, com a mínim, la retirada de la candidatura menys votada per a evitar la fragmentació del vot.
