Objectiu, resistir: Aragonès encimbella els fidels en el darrer canvi de govern

“Tenim un any davant nostre, un any per a culminar aquesta legislatura”, va dir ahir el president de la Generalitat, Pere Aragonès, en la conferència de premsa per a explicar els canvis al govern. Aragonès ha reforçat institucionalment el seu nucli dur, amb la qui fins ara era consellera de Presidència, Laura Vilagrà, com a vice-presidenta, i amb el director de l’oficina del president, Sergi Sabrià, com a vice-conseller d’Estratègia i Comunicació. Però, sobretot, ha llançat un missatge. Si la decisió d’ERC d’ungir-lo com a candidat en el consell nacional de dissabte havia disparat els rumors d’un possible avançament electoral, ahir movia fitxa en sentit contrari. D’aquesta manera provava de convèncer l’oposició i l’electorat que, quan repeteix a tot arreu que exhaurirà la legislatura, no fa catxa. Aquesta és la idea en què insistirà previsiblement en la compareixença d’avui al ple del parlament. Les eleccions “toquen” el febrer de l’any vinent, repeteix Aragonès. Aquest és el marge amb què compta ERC, si supera la negociació del pressupost, per a provar de millorar les seves expectatives electorals, en un moment en què Salvador Illa sembla tenir-ho tot de cara per a ser el següent president de la Generalitat.

La idea que ahir Aragonès reforçava indirectament és que no farà cap moviment per mirar d’agafar els partits a contrapeu. Una convocatòria inesperada d’eleccions hauria pogut estalviar al govern el desgast per les restriccions per la sequera que vindran i, sobretot, hauria fet impossible el millor escenari electoral per a Junts, que seria poder presentar Carles Puigdemont de candidat. Perquè això fos possible, abans Puigdemont s’hauria de beneficiar de l’amnistia, una possibilitat que vol encara uns quants mesos i que com més va més complicada sembla, malgrat els intents d’ERC i Junts de millorar l’articulat de la llei. Ho indiquen les maniobres del jutge Manuel García-Castellón per a accelerar la instrucció del cas del Tsunami Democràtic i les presses que sembla tenir el Tribunal Suprem per a assumir la causa per terrorisme. Allò que també semblava clar –i a ERC ho tenien coll avall– era que Junqueras tampoc no hauria tingut la possibilitat de ser candidat ni tan sols el febrer de l’any vinent. Perquè Junqueras –si el jutge paralitzés l’aplicació de l’amnistia per la presentació d’una possible qüestió pre-judicial al TJUE– continuaria inhabilitat fins que no s’haguessin resolt els dubtes jurídics, pel cap baix.

Una altra cosa és que Aragonès acabés fent un avançament tècnic de les eleccions. Tan sols el president de la Generalitat pot prémer el botó nuclear. I, sigui com sigui, el pas d’ERC d’aclarir l’escenari intern encimbellant-lo com a cap de llista li facilita el marge de decisió. També el PSC ha ratificat Illa com a primer secretari, tot esperant de culminar el procés al congrés del març. Però Illa sembla lluny d’entrebancar l’estabilitat parlamentària del govern, depenent com ERC entrebanca Pedro Sánchez al congrés. ERC no se n’ha amagat: vincula l’aprovació del pressupost espanyol a la del català. I això no implica solament el PSC, sinó també els comuns, que fins ara han marcat moltes distàncies amb l’executiu i han fet de l’impuls del complex turístic del Hard Rock una declarada i gruixuda línia vermella. La paradoxa d’aquesta situació és que del PSOE depèn també el resultat de les negociacions que manté amb ERC per al desplegament de l’autogovern. Abans de les eleccions, Aragonès confia avançar en el traspàs de Rodalia, en la negociació d’un nou sistema de finançament i en l’impuls de la llei orgànica de garantia del plurilingüisme, a més de proposar formalment a Sánchez l’acord de la claredat.

Per això Aragonès reforça Vilagrà, que ha mantingut la interlocució del govern amb el ministre de la Presidència espanyol, Félix Bolaños. El balanç que Aragonès intenti fer lluir davant els electors, ja com a candidat, haurà sortit en bona part de les negociacions amb el PSOE. I això d’entrada lliga curt el PSC, però a mitjà termini Illa també farà bandera de la col·laboració imprescindible del PSOE, i ara com ara els sondatges li van a favor. Quant a Sabrià, podrà assistir com a vice-conseller a les reunions del consell executiu. El nomenament és un intent de reforçar la política comunicativa del govern els mesos que vindran.

No és la primera vegada que hi ha vice-consellers, tot i que no ha estat un càrrec gaire utilitzat. És una opció prevista en la llei de la presidència de la Generalitat i del govern per als comissionats adscrits al departament de la Presidència. Dos exemples. Fa més d’una dècada que Josep-Lluís Carod-Rovira va comptar amb Roser Clavell com a vice-consellera d’Exteriors i Cooperació. I en l’anterior legislatura, Quim Torra va nomenar Pau Villòria vice-conseller i comissionat per al Desplegament de l’Autogovern, amb el propòsit d’avaluar i reparar els efectes de l’aplicació de l’article 155. A més, el govern ha situat Marc Bataller, fins ara cap de comunicació de Vilagrà, a la secretaria de Mitjans de Comunicació i Difusió, després d’anar-se’n Oriol Duran a la vice-secretaria general de Comunicació d’ERC. Per a ERC també és un valor, si se’n surt, el fet d’aprovar un nou pressupost i acabar els quatre anys de la legislatura deixant enrere els escurçaments dels anys del procés. Si hi havia ningú que pensés que Aragonès es decantaria per un avançament electoral estratègic a la primavera, arriscat però possible, la compareixença d’ahir pretenia acabar de demostrar que no serà així.