Núria Bosch és catedràtica d’Economia Pública i l’actual presidenta en funcions de Consell Assessor per a la Transició Nacional. Segurament per aquest motiu defensa la vigència de l’actual full de ruta del Govern i desestima portar a terme un RUI: ‘Hem intentat mil vegades fer un referèndum i no hem pogut, però això vàrem traçar aquest full de ruta’. Parlem amb ella, en una entrevista de la sèrie ‘A punt per a la independència’, sobre el moment polític actual, centrat en la mobilització de la Diada i la qüestió de confiança al president de la Generalitat.

—Nom: Núria Bosch
—Edat: 61
—Independentista? Sí, i convençuda.
—Des de quan? Jo sempre he estat molt catalanista, però la consciència de ser independentista ha estat com una evolució sorgida del desengany d’entendre’ns amb Espanya.
—La política és… necessària i un servei per a les persones.
—Com us definiu políticament? Al final ja no sé què volen dir la socialdemocràcia o el liberalisme i prefereixo dir que m’agrada respectar al màxim la llibertat de les persones i la cerca de la justícia social.
—Teniu llibre de capçalera?: En tinc molts, no voldria posar l’èmfasi en cap. Aquestes vacances m’he llegit La filla del Capità Groc, Tot això ho faig perquè tinc molta por i Puigdemont, el president.
—El personatge històric que us inspira: Enric Prat de la Riba i Jesucrist.

—Quin objectiu ha de tenir aquesta Diada?
—Reafirmar que Catalunya vol la independència, demostrar que el moviment no s’ha desinflat i donar confiança a aquells que estan desorientats.

—Anem bé per assolir-lo?
—A mi m’agradaria que totes les veus anessin a l’una i el perill que observo, és que a vegades els polítics i les institucions civils volen tirar per camins diferents. El cas d’ara, per exemple, del RUI. Això crea un clima de desorientació per moltes persones.

—Creieu que la gent està cansada de mobilitzar-se?
—Cansada no, però com dic, es diu que se seguirà un camí i després canviem la ruta. Per això cal unitat per donar confiança i que la gent no es desorienti.

—Què li agradaria que passés a la qüestió de confiança?
—Que es ratifiqués i es donés confiança a Puigdemont i al govern que va sortir escollit el 27-S.

—Si Puigdemont no la supera i anem a eleccions, el procés s’acaba o surt reforçat?
—El procés no es pot acabar perquè hi ha un nucli de persones que estan convençudes que l’única sortida és la independència i per tant, aquesta gent, passi el que passi, continuaran amb l’objectiu fixat. Unes eleccions, com a molt, retardarien el procés i s’hauria de canviar el full de ruta. Però prefereixo que no hi hagi eleccions.

RUI sí o RUI no?
RUI no, perquè és molt difícil portar-lo a terme amb èxit. Com farem un RUI vinculant amb un estat en contra? Si hem de fer una declaració de sobirania, aquesta ja està inclosa al full de ruta. Un cop s’hagi proclamat la independència ja tindrem sobirania pròpia. Per què hem fet aquest full de ruta? Doncs perquè ha estat impossible fer un referèndum. Ho hem intentat mil vegades i no hem pogut, però això vàrem traçar aquest recorregut, que parteix de la sobirania del parlament de Catalunya que se li va atorgar a les eleccions. Lògicament tot aquest procés ha d’acabar amb una ratificació democràtica i aquesta seran les eleccions constituents.

—Amb DUI immediatament després?
—Sí. El full de ruta també ho inclou, a través de la proclamació de la independència i després entren les lleis de transitorietat jurídica i del procés constituent.

—Com creieu que pot reaccionar l’estat espanyol?
—Dependrà de la situació política del moment. Més tard o més d’hora acabarà governant el PP i ja sabem com actuen. Potser podria abolir l’autonomia, però tant ens fa perquè ja tindrem sobirania pròpia. El que no crec que faci és actuar amb violència. Això sí, hem de lluitar per a tenir un reconeixement internacional que colli l’estat espanyol.

—Per guanyar el RUI cal eixamplar més la base independentista?
—Aniria bé. Potser sí que ja som majoria, però sempre és bo convèncer més gent que està indecisa.

—I com s’ha de fer?
—Explicant bé el procés, explicant el país que tindrien i els avantatges de la independència.

—Tot i que això ja s’ha fet, no creieu?
—Sí, s’ha fet, però s’hauria d’haver fet més i millor. Hem perdut molt temps parlant de com hem de fer la independència i ha faltat una campanya bona explicant els avantatges. No tan encarat a explicar què fa malament l’estat espanyol, sinó com podríem ser quan siguem independents.

—Hi ha independència sense els comuns?
—Dins dels comuns hi ha moltes persones que són independentistes. Més que intentar que l’organització política s’hi sumi, el que s’ha de fer és que s’hi sumin les persones, molts dels quals estan indecisos. La millor forma és aconseguir que es pronunciïn, i ho podran fer en la ratificació d’una constitució.

—Tres coses de la independència que us motiven i que utilitzeu per convèncer un indecís.
—Utilitzo molts arguments econòmics, quer són la meva especialitat. En primer lloc, actualment Catalunya és el territori de l’estat amb pitjors serveis públics i menys recursos destinats. En segon lloc, això ho hem intentat canviar per activa i per passiva moltes vegades i no s’ha pogut. Per tant, l’única solució és que decidim per a nosaltres mateixos. Així podrem gestionar els nostres recursos i podrem tenir, aquesta és la tercera raó, el país que voldríem. Podríem tenir un país amb un estat del benestar avançat com Dinamarca o Suècia, que fan despeses en sanitat i educació sobre el PIB molt més elevades que les que tenim ara.

—Quins és l’error més gran que ha comès el procés?
—Perdre’s molt en el procediment i en la falta d’unitat. Ens vàrem passar massa temps decidint com havíem de fer el 9-N, llavors si havíem d’anar en llista única o separada… És clar que hi ha d’haver discussions, és lògic, però potser ens hem excedit.

—I encerts?
—Que ve de baix, de la societat civil. El gran èxit ha estat l’ANC i sense ella no hauria funcionat tan bé.

—En algun moment ho heu vist molt magre?
—No. Complicat sí, perquè és un procés difícil. Però magre mai.

Sèrie ‘A punt per a la independència? (entrevistes Diada 2016)‘: Eduard Voltas,Salvador Cardús, Natàlia Esteve, Isona Passola, Roc Casagran, Bel Olid, Imma TubellaDolors Boatella i Pau Alabajos.

Ajudeu VilaWeb, fent-vos subscriptors

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent encara. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Vicent Partal
Director de VilaWeb