15.04.2024 - 21:40
|
Actualització: 19.04.2024 - 21:53
Darrerament, la novel·la negra passa per temps convulsos. Suposadament, hi ha dos bàndols irreconciliables: els defensors del purisme canònic del gènere, d’una banda; i, d’una altra, els defensors de les hibridacions. Si hi afegim que fa temps que les editorials fan passar bou per bèstia grossa i titllen de negra molta novel·lística que potser no ho és, ja tenim l’embolic fet. De manera que ens curarem en salut i aprofitarem la denominació americana per parlar de tot això: novel·la criminal.
I atenció, malgrat que les principals novetats en el gènere es concentren entre la Setmana del Llibre en Català i Nadal, per poder arribar amb els títols una mica rodats a festivals com ara el Tiana Negra o el BCNegra, aquest 2024 ha arrencat amb una potència inusual i amb la consolidació de les quatre col·leccions de novel·la negra que tenim al país: Crims.cat (Editorial Clandestina); Llibres del Delicte; Lo Marraco Negre (Pagès Editors) i Falciot Negre (Voliana). A això se li ha d’afegir una bona quantitat de novel·les criminals als catàlegs generalistes, amb els segells catalans de Random i amb els del Grup 62 al capdavant.
Aquest Sant Jordi vindrà marcat, sense cap mena de dubte, per les apostes fortíssimes que ha fet Crims.cat. D’una banda, tenim un nou text de Llort, Un assassí, el retorn d’un dels escriptors més inconformistes del moment. Cada llibre de l’escriptor és una festa per al lector i aquesta és una novel·la negra canònica, d’allò que Leonardo Padura defineix com a “un estat d’ànim, una lectura de dues tardes que t’ha de deixar l’estómac encongit durant dues setmanes”. Igualment canònica, tot i que amb algunes filigranes d’estil com ara notes a peu de pàgina i un narrador invasiu, és Això no és un western, de Xavier Aliaga, el retorn a aquesta mena de novel·lística de l’escriptor xativí, que, a més, recupera un personatge icònic: el policia Feliu Oyono. Poseu-hi la Marina com a escenari principal, russos, ucraïnesos, empresaris, hotels rurals amb encant i un celler propi, sang i espies i ja teniu el còctel servit.
Les següents dues propostes ens arriben del ponent i l’orient del país, unides per una mateixa editorial (Pagès Editors) i un cert gust per la recreació de la història contemporània: El vertigen interior, de Pau Juvillà, d’una banda; i Soldats abandonats, de Gavino Balata, d’una altra. Juvillà (ex-diputat de la CUP al Parlament de Catalunya) aprofita per mostrar-nos que la transició espanyola no va ser gens modèlica. Un cas que ens fa viatjar fins al primer de maig de 1969 i fins a la Lleida contemporània. I, és clar, no és gens habitual de tenir una novel·la negra algueresa, sobretot perquè no és gens habitual de tenir una novel·la en alguerès. Aquesta novel·la va guanyar el premi Ferran Canyameres del 2023 i ens situa a la primavera del 2001, quan un jove arqueòleg descobreix un secret amagat al soterrani del convent de Sant Miquel d’ençà de fa gairebé seixanta anys. Jaume i Carleto hi han estat tancats d’ençà del 1943 i creuen que la guerra es va acabar amb la victòria de Mussolini i Hitler. Qui els ha empresonats? I per què? Amb aquest llibre podreu viatjar per l’Alguer vella, i en el temps, de la Segona Guerra Mundial fins avui, i deixar-vos seduir per la tria lingüística de Balata (1979), que no va aprendre l’alguerès fins a vint-i-sis anys.
No anem gens mal servits de traduccions en aquest començament d’any, però sens dubte hi ha dos noms inqüestionables per a recomanar-vos per Sant Jordi, sobretot perquè són autors que tenen molts seguidors i fan propostes diferents. Per una banda, la Campana ens proposa un nou llibre de Joël Dicker, Un animal salvatge, que a partir d’un atracament a una joieria de Ginebra i la celebració d’una festa de 40 anys es complica d’una manera única solament a l’abast de Dicker, que ara ja ha venut més de 20 milions d’exemplars de les seves obres. L’altre autor que compta amb un gran favor del públic i a qui agrada experimentar i no repetir sempre el mateix inspector és Jo Nesbø. El noruec s’endinsa en La casa de la nit en una mescla de novel·la negra i d’obra de terror molt més breu que no és habitual (240 pàgines). No és un Harry Hoole, però és un Jo Nesbø i el publica Proa, com és habitual.
A Llibres del Delicte continuen la seva opció per descobrir o potenciar autors de casa nostra, amb un focus posat sobre la producció feta per dones. Gemma Romeu ens submergeix en Benvinguts al caos en una història ben complexa: en plena campanya de promoció de la novel·la negra que acaba de publicar, un professor universitari descobreix que algú es dedica a recrear a la vida real els crims que ell va imaginar a la seva obra. Un dels somnis de qualsevol dels qui es dediquen a això es converteix en realitat. L’editorial també continua optant per crear una pedrera de lectors de gènere amb la col·lecció Delictes Juvenils, en què hi ha No he estat jo, d’Emma Mussoll, que ens mostra una festa que s’escapa de les mans dels organitzadors. L’endemà hi ha una noia morta i una caparra descomunal. Per la seva banda, la col·lecció Falciot Negre ha optat per Marta Moya per aquest començament d’any i la seva Nina trencada, òpera prima d’aquesta coneguda traductora de manga i novel·la japonesa que comença quan el desè home més ric de Catalunya apareix mort en una suite del millor hotel de Puigcerdà la matinada de la diada de Sant Jordi i algú s’ha endut també la seva dona, Meritxell Casanova, però encara no n’ha demanat cap rescat.
Encara tres propostes més per acabar la llista. Clàudia Pujol torna després de molts anys a la ficció amb un enjòlit anomenat No et refiïs dels teus records (Columna), en què la trama s’anirà complicant enormement i que comença quan algú envia necrològiques per Instagram que són premonicions: els avisats acaben morint. Per la seva banda, Laia Vilaseca abandona els paratges llunyans i torna a ambientar una novel·la a casa nostra amb L’illa del silenci, un enjòlit ambientat al Pirineu amb tots els elements marca de la casa Vilaseca: magnífica construcció dels ambients dels pobles petits, bons diàlegs, tombs de guió i manteniment i dosificació de la informació. La publica Rosa dels Vents. I també al mateix grup, però sota el segell de la Campana, ens arriba Sotto voce, de Gal Gomila, un cas en què Clàudia Blanch haurà d’investigar una mort a la Catalunya més rural, la d’un músic assassinat al seu cotxe amb el bocí d’una carta d’amor.
Aquesta setmana passada hem publicat unes quantes seleccions de llibres, dedicades a novel·les, gastronomia, poesia i novel·la negra. També hi haurà un episodi especial del pòdcast Poc cas, dedicat a la literatura infantil i juvenil.
Ací teniu una dotzena de propostes criminals per a aquest Sant Jordi, amb una multiplicitat de temàtiques i matisos, perquè ja se sap que el negre no és un color uniforme. I el vermell de la sang, encara menys.
