“Mazón, a la presó”: les víctimes mantenen la pressió al carrer, tot i la dimissió del president

Les històriques manifestacions que demanaven la dimissió del president Carlos Mazón, i que van començar ara fa un any, en ple xoc per l’impacte de la gota freda, s’han transformat en mobilitzacions per a demanar que n’assumeixi la responsabilitat judicial i vagi a la presó. Una nova concentració ha estrenat una nova pancarta unitària, amb el mateix disseny que la que deia “Mazón, dimissió”, i que, una volta ja ha dimitit, s’ha convertit en “Mazón, a presó”.

Al final de l’acte, els concentrats han deixat flors blanques a l’entrada de les corts mentre s’interpretava “La Muixeranga”. Amb les flors hi havia una samarreta amb el lema “20:11, ni oblit ni perdó”, en referència a l’hora que els ciutadans van rebre l’alerta als telèfons mòbils, i un cartell amb el missatge “El tio Canya vol eleccions”.

La concentració s’ha fet davant les corts, on Mazón continua exercint de diputat i, per tant, manté l’aforament que el separa de la jutgessa de Catarroja. Rosa Maria Álvarez i Mariló Gradolí, portaveus de les associacions de familiars, han reivindicat la dimissió de Mazón com “una victòria de tot el poble valencià” i han demanat ara la dimissió de tot el consell i la convocatòria d’eleccions.

Un any després de la primera manifestació, els familiars de les víctimes volen mantenir encesa l’espurna i han anunciat noves mobilitzacions: dimarts, a les 15.30, abans de la declaració de Mazón davant la comissió d’investigació de les Corts; a Madrid, el 17 de novembre, abans de la compareixença de Mazón al congrés espanyol; i el 29 de novembre, com és tradició de manifestar-se mensualment d’ençà de la tragèdia.

“Hem fet caure Mazón, però en el seu discurs de dimissió victimista no va assumir cap responsabilitat i continua sense fer-ho. L’única informació que hem rebut per part del govern valencià han estat mentides”, han denunciat, i s’han queixat que durant mesos només han sabut què va passar gràcies a les investigacions judicials i periodístiques. “El govern, en la seua descarada fugida endavant per a mantindre el poder, es va deixar pel camí qualsevol rastre de solidaritat, empatia, compassió i atenció a les víctimes i persones afectades”, han dit, i han denunciat el “maltractament a les víctimes”.

“La dimissió en diferit de Carlos Mazón i el seu Consell ho canvia tot perquè no canvie res”, es queixen. Vox ja ha fet públic que demana més retallades en polítiques ambientals per investir un nou president, cosa que els familiars de les víctimes han denunciat i que, de fet, responsabilitzen dels terribles efectes de la gota freda.

Han reivindicat tot el camí fet d’ençà de la primera gran manifestació en contra de Mazón: manifestacions cada mes, processos judicials per a castigar-ne els responsables i saber què va passar, desmuntar el minut a minut del relat de Mazón, una vaga general contra el govern i els empresaris que van posar en risc els treballadors, l’organització de caixes de resistència, donatius, treballs de neteja i reconstrucció.

“Ja n’hi ha prou, de propaganda i mentides!”

Per tot plegat, han exigit que Mazón lliuri l’acta de diputat i es posi a disposició del jutjat de Catarroja que investiga la gestió de la gota feda. “Ell i tot el seu consell han d’assumir la seua responsabilitat”, han exclamat. També han demanat més transparència en les institucions de govern: “Volem saber com s’empren els diners destinats a la reconstrucció, des dels que formen part dels pressupostos de la Generalitat fins als que s’han recaptat amb aquesta finalitat. Ja n’hi ha prou, de propaganda i mentides!”

No tan sols han assenyalat la ineficàcia del consell, també han demanat d’investigar “la negligència de totes les empreses que van posar en perill la vida dels seus treballadors anteposant els beneficis a la seua seguretat”. A més, per evitar noves tragèdies, volen que es prohibeixi la construcció en zones inundables i a la línia de costa, i que tots els municipis valencians, no solament a les zones afectades, tinguin un pla d’emergències vigent.

Els familiars de les víctimes també han demanat la participació dels veïns dels pobles afectats en les decisions de reconstrucció i que augmentin els imposts a les rendes altes per preservar els serveis públics. Han destacat especialment l’àmbit educatiu i han criticat que, un any després, encara hi ha alumnes en barracons. Per això, han demanat la reconstrucció plena i efectiva de tots els centres escolars.

Han exigit una alternativa residencial per a aquells que van perdre la llar i han criticat que hi hagi “milers de pisos turístics o buits de banca rescatada, fons voltor i la Sareb” mentre hi ha gent sense casa. Els veïns d’origen estranger que no tenen la situació administrativa regularitzada i els de rendes baixes són les baules més febles de la recuperació, perquè tenen més problemes per a accedir a les prestacions públiques. Per això, ha demanat que es garanteixi que els arriben els ajuts. “No deixem ningú enrere!”, han clamat.

Per últim, han demanat que es deixi “d’atacar qui manifesta el seu malestar i el seu dolor exigint justícia”, cosa que consideren una revictimització. “Per totes les víctimes, per totes les persones afectades, per totes les persones solidàries, per totes nosaltres: víctima, justícia i reparació!”, han exigit.