Cap a una nova Declaració Universal dels Drets Lingüístics?

“Vivim un moment de preocupant a molt preocupant.” És l’advertiment que ha llançat Vicenta Tasa, professora de dret constitucional a la Universitat de València i coordinadora del llibre El dret a la llengua. Per a una nova Declaració Universal de Drets Lingüístics amb perspectiva de futur i que avui ha participat de les jornades “La protecció dels drets lingüístics: reptes actuals i propostes”, amb un centenar de juristes a Palma. 

Justament han estat un repte i una proposta allò que ha defensat i que ja fa un temps que es cou: actualitzar la Declaració Universal dels Drets Lingüístics, aprovada el 1996. El filòleg i sociolingüista Isidor Marí, un dels impulsors d’aquella declaració, també ha participat en la ponència. I ha llançat un altre advertiment: el context en què es va aprovar la del 1996 era molt més favorable que l’actual. “Per més que la UNESCO ha advertit que gran part de les llengües del món poden desaparèixer al llarg del segle, ni els objectius del mil·lenni ni l’agenda 2030 no han posat en relleu gaire visible la importància de la sostenibilitat lingüística.”

Per això es cou aquesta proposta de renovació. “És una necessitat imperiosa”, ha dit Marí, tot recordant que la declaració advoca perquè els drets lingüístics siguin individuals i col·lectius, però cada dia assistim a situacions en què parlants de llengües majoritàries pretenen que només hi hagi drets lingüístics individuals: “A Madrid no tenc els mateixos drets que aquí. No deu ser tant veritat.”

Marí ha recordat que les Nacions Unides van refusar expressament que membres d’una majoria lingüística poguessin interferir en els drets d’un parlant en llengua minoritària en l’àmbit estatal. I també ha recordat que la nomenclatura amaga un relat: “A ca nostra, es fa distinció entre llengües cooficials i oficials, que sembla que és l’única del tot oficial.” 

“Els estats no compleixen la normativa”

Amb la publicació del llibre coordinat per Tasa, en què participen desenes d’experts en la qüestió, es va fer el primer pas cap a l’actualització de la declaració. Perquè la situació ho requereix: “Els estats no compleixen la seva pròpia normativa”, ha insistit durant la ponència. Per això cal que, dins els indicadors de la qualitat democràtica dels estats, s’hi incloguin els aspectes lingüístics. “Hauria de ser un dels ítems per a l’avaluació de la democràcia. Això faria que l’estat espanyol, per no davallar més en els informes, s’ho prengués una mica més seriosament”, ha dit, a tall d’exemple. 

Tasa creu que no és bon moment per a legislar, que s’ha perdut l’empenta política i que la legislació lingüística queda en mans dels tribunals, cosa que ho complica tot perquè no hi ha res que els faci contrapès. “Hem de ser imaginatius i fer amb allò que tenim, perquè qualsevol avenç legislatiu no és que ens faci quedar igual, sinó que ens fa tornar enrere. Vivim una situació de regressió a través de la legislació. Hem de ser cautelosos.”

Però, enmig de tot aquest context, hi ha la Declaració Universal dels Drets Lingüístics, que no va ser un punt final, sinó un punt de partida. Un precedent per a aspirar als canvis legislatius. I, tot i que no va ser aprovada formalment pels estats membres, té el suport oral i tècnic de la UNESCO.  

Més enllà de la nova declaració universal

Enguany, que fa trenta anys de la declaració, l’objectiu a curt termini que es marquen els impulsors de la iniciativa és actualitzar-la. A mitjà termini, es vol que el comitè de l’ONU pugui emetre observacions generals i, a llarg termini, que es pugui negociar un protocol facultatiu que faci que els drets siguin exigibles o desemboquin en una convenció pròpia. “És una qüestió complicada, però hem de tenir la ment oberta i iniciar un camí que no sabem fins on ens durà”, ha dit Tasa.

Tasa ha destacat els noms de Marí, Carles Torner, Oriol Ramon i Carme Junyent com a pares de la declaració del 96, amb la redacció final. Quan el PEN català va tenir la idea de posar en marxa la iniciativa, que també rep l’impuls del CIEMEN i més entitats, hi va contactar per demanar-los que encapçalessin el procés d’actualització, i ja fa dos anys que hi treballen.

Com a novetat, Tasa ha explicat que el procés entrarà en una nova dimensió a l’abril. A través d’una web, que es presentarà el 15 d’abril, els experts i la societat civil podran fer-los propostes fins el novembre. L’objectiu és que tot el procés es tanqui el novembre del 2028. 

“No serà senzill, tot i que el context és diferent. Tenim solucionada la qüestió tecnològica, però vivim una onada regressiva. No sols a l’estat espanyol, sinó en l’àmbit internacional”, ha dit Tasa, recordant també que hi ha la quantitat més gran d’entitats que treballen per les llengües a tot el món i es farà més difícil de coordinar el procés i satisfer tothom. 

Les jornades “La protecció dels drets lingüístics: reptes actuals i propostes” s’han fet ahir i avui a Palma, impulsades per la UIB i l’Obra Cultural Balear amb el suport del govern.