El nou Congrés de Cultura Catalana i l’afany de reforçar la llengua i la cohesió dels Països Catalans

El nou Congrés de Cultura Catalana manté intacte l’esperit de reforçar la llengua catalana i la cohesió social dels Països Catalans. Avui, després de tres anys de debats col·lectius, 77 activitats en 42 municipis de tots els indrets i la participació de 10.000 personalitats, ha encetat una nova etapa en un acte a la cúpula del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), que ha combinat reflexió i creació artística per traçar una mirada compartida sobre els desafiaments de futur.

A l’acte s’ha volgut sintetitzar l’esperit d’aquesta iniciativa, impulsada amb motiu del cinquantè aniversari del primer Congrés de Cultura Catalana, que aleshores es va fer amb l’esperança de l’arribada de la democràcia. Ara, segons els organitzadors, el panorama és molt diferent i encara s’arrosseguen les ferides de l’any 2017.

Durant aquests tres anys, el congrés ha fomentat la reflexió col·lectiva sobre com imaginar, debatre i “construir un demà compartit”. En el procés s’ha posat èmfasi en la necessitat de bastir respostes col·lectives als canvis socials i culturals. Un dels fils conductors del congrés ha estat el paper de la llengua catalana com a element central de cohesió.

En l’acte d’avui, presentat per Glòria Ribera, hi ha hagut actuacions artístiques de Kelly Isaiah, Pere Seda, Pau Alabajos, Lia Sampai, Arturo Gaya, Aurora Bassu i Fades.

Sinergies entre el jovent dels Països Catalans

El director del congrés, Esteve Plantada, diu que el projecte ha servit sobretot per a establir sinergies entre el jovent dels Països Catalans, amb l’objectiu de debatre sobre els objectius de futur. Avui, la jornada ha servit per a recollir les principals conclusions apreses durant aquests tres anys, que s’han articulat en quatre grans àmbits: les cures, la sostenibilitat, la comunicació i la cohesió social.

Plantada diu que ara el congrés ha d’agafar un nou impuls: “Afrontar els reptes amb més autoestima, convicció i energia.” Ha destacat que l’aspecte clau és que la llengua sigui l’eina de cohesió social, “el valor de la comunitat que dóna sentit”. I que han aconseguit de posar els desafiaments socials damunt de la taula.

El president de la Fundació Congrés de Cultura Catalana, Agustí Alcoberro, assenyala un parell de conclusions. La primera és la recuperació de la dinàmica de Països Catalans, que diu que s’havia perdut: “Hem tornat a crear lligams amb una banda i amb l’altra.” I la segona, la formació d’un relleu generacional. I això s’ha fet palès avui mateix al MNAC, amb la presència de molt jovent de tots els indrets, que han participat en les activitats del congrés.

Alcoberro ha dit: “El món ha canviat molt en tres anys. Arribada d’immigració, problemes de cohesió social, problemes d’identitat, de com ha de ser la catalana… No hi hem donat resposta, però hem obert el debat.”

Les cures al centre del model social i el paper del món rural

En el bloc dedicat a les cures, s’ha reivindicat la necessitat de situar-les al centre del model social. L’advocat Gerard Serrat ha lamentat que s’invisibilitzessin i ha denunciat les condicions dels professionals en aquest àmbit. “Quantes de les persones presents teniu algú que us ve a fer les tasques de casa? Quantes són remunerades sense contracte? Quantes us han dit si les podeu empadronar a casa vostra? Us hi adreceu en català?”, ha demanat al públic.

Les metgesses Marta Porta i Clàudia Codina han defensat un benestar que integri la comunitat, la salut i, sobretot, la cultura: “La cultura és un element essencial per a arribar al benestar, per tenir salut mental, per aconseguir cohesió social. S’han d’entendre les cures del punt de vista social. És essencial que la cultura sigui al centre, des d’un punt de vista de drets culturals. Cal benestar i obtenir una societat cohesionada.”

En l’àmbit de la sostenibilitat, el congrés ha volgut evidenciar els desequilibris territorials i els impactes dels models productius, especialment en el món rural. La periodista Annabel Roda, de la comarca del Matarranya, ha criticat durament els models que atempten contra el món rural i el paper protagonista de les ciutats, mentre es van marginant els pobles. “Els pobles hem après a mirar-nos des de baix. Sentir que quedar-se era fracassar. Però la vergonya es va transformant en orgull per la gent que no ha marxat, o la que han tornat”, ha reivindicat.

Roda ha dit els grans projectes energètics com les línies d’alta tensió trinxen l’horitzó, malmeten els paisatges… Malgrat tot aquest escenari, ho ha deixat clar: “Són les pràctiques rurals les que encara poden garantir la vida. És la ruralitat i el camp qui té la saviesa. Són les pràctiques rurals, aquella mirada que ens retorna i recorda que som els humans els que pertanyem a la natura, i no al revés.”

Albert Puigvert, de l’Associació d’Iniciatives Rurals i Marítimes de Catalunya (ARCA), ha reivindicat el món rural com a base de sobirania i la necessitat de garantir serveis, habitatge i activitat econòmica per a mantenir-hi la vida. “Ens han dit massa sovint que el món rural era passat, però és el cor bategant –ha dit–: L’acció comunitària és el nucli de la revalorització rural.”

Comunicació i cohesió social

Quant a la comunicació, els participants han insistit en la necessitat de reforçar l’ús del català i garantir els drets lingüístics en un context de transformació digital. La periodista Lena Casanovas ha clamat per combatre el discurs que diu que el català desapareix. “Si som aquí és perquè no ens ho creiem tot. Perquè no hem oblidat el català i venim d’un país on la llengua és molt més que una eina de comunicació, és el que ens configura com a poble”, ha dit.

La filòloga Berta Serra, coordinadora d’educació de la Plataforma per la Llengua, ha reclamat de combinar eines digitals i formes tradicionals d’organització per reforçar els drets lingüístics. “Una simple samarreta pot fer més soroll que un trending topic“, ha dit, en referència a la campanya de “La llengua no es toca”, que es va fer per defensar el català contra els atacs i retallades de drets lingüístics al País Valencià.

Sobre la cohesió social, el darrer bloc, el debat ha girat entorn de la construcció d’una comunitat diversa però amb referents compartits. El politòleg colombià i activista Daniel Herrera, conegut a les xarxes socials per succeDani, ha reivindicat la llengua com a espai d’inclusió i pertinença més enllà dels orígens. “La nació catalana no ens demana orígens ni cognoms, sinó voluntat”, ha dit. Ha volgut compartir amb els assistents la primera cosa que li va dir la seva mare quan van arribar a Catalunya: “Que érem en un nou país, que érem en una nova casa, i que la llengua catalana havia de ser meva.” Però també ha lamentat que sofreixi racisme, no solament pel fet de ser immigrant, sinó també pel fet de ser català.

El periodista nord-català Lluís Dagues ha advertit dels riscs de desconnexió territorial i ha reivindicat la catalanitat de Perpinyà, la seva ciutat, malgrat la victòria de l’extrema dreta. Per una altra banda, Anna Rosselló, del Correllengua Agermanat, ha reivindicat la iniciativa i ha dit que, en part, va néixer gràcies a les jornades que el congrés va fer a l’Horta.