13.04.2026 - 17:26
|
Actualització: 13.04.2026 - 17:49
Un equip d’investigació internacional ha documentat un nou cas de curació del VIH. És el conegut com a pacient d’Oslo, que s’afegeix als nou casos restants de tot el món que han aconseguit d’eradicar el virus després d’un trasplantament de cèl·lules mare per a tractar un càncer hematològic. El cas s’ha donat a conèixer a la revista Nature Microbiology, en un estudi encapçalat per l’Hospital Universitari d’Oslo i amb participació d’IrsiCaixa del consorci IciStem 2.0.
El pacient d’Oslo és un home de 62 anys amb VIH a qui es va diagnosticar un càncer del sistema immunitari, cosa que va dur-lo a rebre un trasplantament de cèl·lules mare. En aquestes situacions, es prioritzen donants amb la mutació genètica CCR5?32, que bloca l’entrada del virus a les cèl·lules. Repoblar el sistema immunitari amb cèl·lules que tenen aquesta mutació impedeix que el VIH infecti les noves cèl·lules.
Primer trasplantament d’un germà portador de la mutació
En aquest cas, no es va trobar cap donant compatible als registres. La solució va arribar quan es va optar pel germà del pacient, que inesperadament era portador de la mutació CCR5?32. El pacient d’Oslo s’ha convertit així en el primer cas de curació després d’un trasplantament de cèl·lules mare procedent d’un germà i, amb el pacient de City of Hope (Califòrnia), en un dels més grans d’edat entre aquells que consten en la literatura científica, segons Maria Salgado, investigadora d’IrsiCaixa i de l’IGTP.
Després del trasplantament, el tractament antiretroviral es va interrompre dos anys més tard sota estricta supervisió mèdica. Tres mesos després, no es va detectar ADN viral intacte amb capacitat de replicació. Tampoc es va localitzar VIH a l’intestí, un dels reservoris més destacats. A més, la resposta immunitària específica contra el virus va anar disminuint progressivament, cosa que suggereix que el sistema immunitari va deixar de reconèixer-lo. Quatre anys després d’haver interromput la medicació, el pacient continua sense rastre detectable del virus.
Deu casos d’ençà del pacient de Berlín del 2009
L’estudi s’integra a la iniciativa internacional IciStem 2.0, coordinada per IrsiCaixa, que d’ençà de la creació ha seguit una quarantena de pacients amb VIH sotmesos a trasplantament de cèl·lules mare i n’ha publicat quatre casos de curació. Sumats als sis documentats fora del consorci, són deu els casos mundials amb remissió completa del VIH. El primer es va descriure l’any 2009 amb el pacient de Berlín.
Maria Salgado afirma que s’hi podrien afegir més casos, perquè el seguiment de la cohort és ampli i ja avaluen la interrupció de tractament en alguns pacients per a comprovar si es mantenen lliures de virus sense medicació. La retirada del tractament s’estudia només quan els marcadors virals són extremadament baixos i la situació clínica és estable.
L’anàlisi global dels casos confirma la importància de la mutació CCR5?32: només quan el donant té dues còpies completes de la mutació s’ha aconseguit la remissió del VIH. Tanmateix, en casos amb una còpia o sense, el virus ha reaparegut després d’haver suspès la medicació. Però hi ha excepcions: els anomenats pacients Berlín 2 i Ginebra van assolir la curació sense la doble mutació del donant, cosa que indica que si bé la CCR5?32 multiplica les probabilitats d’èxit, no és l’únic mecanisme implicat.
Un procediment d’alt risc amb poca aplicabilitat
Javier Martínez-Picado, investigador ICREA a IrsiCaixa i coordinador d’IciStem 2.0, diu que el trasplantament redueix de manera molt important el reservori del VIH, una fita que cap altra intervenció mèdica havia assolit fins ara. Martínez-Picado alerta, amb tot, que “és un procediment d’alt risc i no és aplicable a la població general amb VIH, que ja disposa d’un tractament antiretroviral eficaç i segur”.
Desafiaments de futur en la recerca contra el VIH
Ara, el desafiament dels investigadors és aplicar aquest coneixement a estratègies menys agressives. Així, el grup GREC d’IrsiCaixa explora l’ús de la teràpia amb cèl·lules CAR-T, una tecnologia provada en càncer. Aquesta línia de recerca consisteix a modificar les cèl·lules immunitàries del pacient perquè reconeguin i destrueixin les que són diana del VIH.
Segons que explica Salgado, “la idea és eliminar les cèl·lules T CD4+ infectades pel VIH, però també les susceptibles de ser-ho, sense afectar la fàbrica de T CD4+, les cèl·lules mare de la medul·la òssia, que no es poden infectar i són fonamentals per a regenerar el sistema immunitari. Seria com netejar la circulació de cèl·lules infectades perquè l’organisme es repobli amb cèl·lules sanes.” Aquesta recerca es troba encara en una fase inicial i primer es busca veure’n la viabilitat.
Uns altres equips també investiguen teràpies gèniques per a modificar el gen CCR5 i induir la mutació CCR5?32, blocant així l’entrada del virus a les cèl·lules. Aquestes aproximacions tot just es troben en etapes molt preliminars.
