17.02.2017 - 16:53
L’exduc i el seu soci van defraudar al fisc tributant per l’impost de societats els rendiments conseqüència de la seva activitat professional
MADRID, 17 (EUROPA PRESS)
La sentència que condemna Iñaki Urdangarin i el seu soci Diego Torres a 6 anys i sis mesos de presó el primer i a vuit anys i mig de presó al segon pel cas Nóos considera provat que l’exduc va utilitzar el seu prestigi com a membre de la Casa Reial per aconseguir la realització dels esdeveniments denominats “Illes Balears Fòrum 2005 i 2006”, que van costar prop de 2,2 milions d’euros en total i la contractació dels quals va dur a terme prescindint de la tramitació legal.
La sentència donada a conèixer per la Secció Primera de l’Audiència Provincial de Palma, gairebé vuit mesos des que el judici quedés vist per sentència el passat 22 de juny, depura les responsabilitats atribuïdes a un total de 17 acusats, dels quals únicament han estat condemnats 7 pel suposat desviament de més de sis milions d’euros públics a través de l’Institut Nóos. Entre els absolts, la infanta Cristina de Borbó, que únicament ha estat declarada responsable com a partícip a títol lucratiu en els delictes del seu marit.
La sentència considera provat que la contractació de la mercantil Nóos Consultoría Estratégica, SL (NCE, SL), per part de l’administració Balear, participada al 50% pels acusats Torres i Urdangarin , per a la realització de la denominada “Oficina del Projecte” i, de l’Associació Institut Nóos, per a la realització dels esdeveniments denominats “Illes Balears Fòrum 2005 i 2006”, es va dur a terme prescindint de la tramitació legal que era aplicable.
A més, la tramitació dels esdeveniments va respondre la decisió unilateral del llavors President del Govern Balear, Jaume Matas, que va adoptar a causa de la influència exercida pel llavors gendre de Juan Carlos I i concertat amb el seu soci.
Per a això, segons detallen les magistrades Samantha Romero, Eleonor Moyà i Rocío Martín, l’exduc de Palma es va servir de l’íntima relació d’amistat que l’unia al recentment nomenat Director General d’Esports, José Luís Ballester Tuliesa, i del privilegiat posicionament institucional que ocupava en aquelles dates.
Les decisions adoptades pel President del Govern Balear, van ser traslladades per Ballester, Juan Carlos Alía Pino (gerent d’Ibatur) i, aquest al seu torn, a l’assessor jurídic d’Ibatur, Miguel Ángel Bonet Fiol i, Gonzalo Bernal García (gerent de la Fundació Illesport) els qui van tractar de revestir de legalitat les decisions unilateralment adoptades per Jaume Matas.
Així, van simular que havien estat preses per la Fundació Illesport a través de la confecció d’unes actes en les quals es feien constar reunions de la Comissió Executiva o del Patronat de la Fundació, que mai es van celebrar.
Així mateix la Fundació Illesport es va fer càrrec del pagament de 174.000 euros que no hauria d’haver satisfet, ja que l’import va haver de ser abonat per la mercantil Abarca Sport, SL i, de la quantitat de 445.000 euros, corresponents als serveis relatius a l’Observatori i al Pla Estratègic, inclosos en el conveni relatiu a l’esdeveniment denominat “Illes Balears Fòrum” 2006, que no van arribar a executar-se. Aquesta última quantitat es va abonar com a conseqüència de la reiterada exigència de pagament promoguda pels representants de l’Institut Nóos, malgrat ser conscients, l’autoritat i els funcionaris públics, que els serveis no s’havien prestat.
DELICTES FISCALS
A més, Diego Torres i Ignacio Urdangarin van tributar a través de l’Impost de Societats el que en realitat eren rendiments reportats com a conseqüència de la seva activitat professional, que van haver d’haver tributat a través de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques, i es van aplicar deduccions a les quals no tenien dret, defraudant a l’erari públic quantitats superiors a 120.000 euros.
Finalment, la sentència detalla com Diego Torres, a través d’un entramat societari internacional, radicat a Belize i al Regne Unit, va ocultar la quota defraudada a l’erari públic, transformant-la, per retornar-la al circuit legal mitjançant la realització de successius traspassos de fons, fins que van acabar dipositats en comptes la seva titularitat.
