17.02.2017 - 15:47
Desconeixement i confiança en el seu marit, els arguments de la germana del Rei enfront de les acusacions de Manos Limpias
MADRID, 17 (EUROPA PRESS)
La infanta Cristina ha estat absolta dels delictes de cooperació necessària en el frau fiscal comès pel seu marit Iñaki Urdangarin en el cas Nóos després d’un llarg periple judicial i de contínua exposició mediàtica que va començar fa uns cinc anys, quan el seu espòs va ser imputat pel jutge instructor de la causa, José Castro. L’acusació popular representada per Manos Limpias demanava per a ella 8 anys de presó.
Cristina de Borbó, a petició de la Fiscalia, només ha estat declarada responsable civil subsidiària en la causa per un total de 265.088,42 euros, una quantitat que ha d’abonar de forma solidària amb el seu marit. En realitat se li hauran de retornar diners, atès que ja va dipositar durant la fase d’instrucció 587.413 euros en concepte de responsabilitat civil.
Tot va començar quan, després d’esclatar el cas Palma Arena, es van desgranar les perquisicions relacionades amb Nóos. Al novembre del 2011, després de l’escorcoll de la societat, es va conèixer que la infanta figurava com a vocal en el Consell d’Administració de l’institut i com a sòcia al 50 per cent d’Aizoon i des d’aquest moment va començar a especular-se sobre la seva implicació en la causa.
Dos anys després que el seu nom aparegués en el focus de les investigacions del cas Nóos, la infanta Cristina es va enfrontar a un dels pitjors moments d’aquest procés judicial en haver de declarar com a imputada pels presumptes delictes de frau fiscal i blanqueig de capitals davant l’instructor del cas, el magistrat José Castro.
La declaració, prevista pel 8 de febrer del 2014, es va convertir en un dels episodis més mediàtics de l’any amb prop de 300 periodistes acreditats que des de primera hora del matí esperaven als jutjats l’arribada de la infanta. Passaven les 9.45 quan va fer la seva entrada a bord d’un Ford Focus que va baixar la ja famosa rampa dels tribunals i la va deixar a la porta evitant el temut ‘passeget’ fins a la porta.
Durant set hores d’interrogatori, Castro li va formular centenars de preguntes totes relacionades amb la seva activitat dins de l’Institut Nóos, de la mercantil Aizoon –propietat de la infanta i d’Iñaki Urdangarín– i dels negocis que van portar el seu marit a reunir-se amb l’expresident de la Generalitat Valenciana Francisco Camps, l’exalcaldessa de València, Rita Barberá, o l’excap de l’Executiu balear Jaume Matas, també investigat en la causa.
Per la seva banda, la infanta va respondre el jutge amb unes 579 evasives sobre el seu paper al capdavant de la societat Aizoon, de la qual era copropietària conjuntament amb el seu marit. Entre les imprecisions en què va incórrer, unes 412 vegades va dir “no ho sé” a les preguntes que li van formular, mentre que unes 82 va assenyalar “no ho recordo”. La resta d’evasives les va saldar amb 58 “ho desconec”, set “no em consta”, set “no ho sabia” i un “no en tenia coneixement”, entre d’altres.
Les seves respostes van ser per tant molt il·lustratives sobre quina seria la seva estratègia de defensa dos anys després en el judici del cas, i es van centrar a mostrar autèntica confiança en el que va ser Duc de Palma, d’una banda, i en el desconeixement sobre que les despeses en els quals va incórrer la societat la titularitat de la qual compartia amb el seu marit poguessin haver servit per defraudar Hisenda.
DESPESES PERSONALS A LA VISA D’AIZOON
Així doncs, la infanta va insistir que desconeixia que el seu servei domèstic estava contractat a través d’Aizoon i que la targeta Visa de què disposava d’aquesta societat la va emprar sense que aquest fet suposés per a ella alguna cosa irregular. En concret, entre les dades llançades al llarg de la instrucció de la causa per part de l’Agència Tributària consta l’import de fins a 698.824 euros que els Ducs van destinar des de la seva societat a despeses estrictament particulars
No obstant això va dir davant el magistrat instructor que, com a sòcia al 50 per cent de la societat Aizoon, en cap moment es va sentir com un “escut fiscal” enfront del fisc. La Fiscalia Anticorrupció va apuntar que aquesta mercantil era una de les empreses ‘pantalla’ que integraven l’entramat societari dirigit a desviar els fons obtinguts per part de l’Institut Nóos de les administracions públiques.
Aquesta postura xocava amb el que sostenia el jutge, qui va apuntar que l’adquisició per part de l’encausada de la meitat d’aquesta empresa tenia com a objectiu una “aspirada protecció fiscal”, motiu pel qual va imputar la filla del Rei per presumpte delicte contra la Hisenda Pública i de blanqueig de capitals.
EL JUDICI SENSE SER DUQUESSA
El juny del 2015 la infanta va patir un altre dur revés quan el seu germà, el Rei Felip VI, va revocar el seu títol de Duquessa de Palma, si bé conserva encara el sisè lloc en la línia successòria d’ascendència al tron d’Espanya.
Van haver de passar dos anys des del ‘passeget’ per la rampa que dona accés al Jutjat de Castro perquè, al gener del 2016 comencés la vista oral que va asseure a Cristina de Borbó al banc dels acusats, convertint-se en la primera persona de la reialesa que s’ha enfrontat a un judici. A la seva declaració en qualitat d’acusada a l’Audiència Provincial de Palma a principis del mes de març, la infanta Cristina va sostenir els mateixos arguments esgrimits davant Castro.
En aquest cas únicament va respondre les preguntes del seu lletrat, Pablo Molins, negant-se d’aquesta manera a fer-ho a les de l’advocada de Manos Limpias, Virginia López Negrete, i a les de la resta de parts personades. Manos Limpias, en qualitat d’acusació particular, sol·licitava vuit anys de presó per a l’exduquessa com a cooperadora necessària de dos delictes fiscals que hauria comès el seu marit el 2007 i el 2008 a través de la mercantil.
Durant la seva declaració, la infanta va posar l’accent que no va tenir coneixement fiscal o comptable i va explicar que era el seu marit qui s'”encarregava de les gestions econòmiques de la família” i qui, a més, prenia les decisions a Aizoon sota la tutela del seu assessor fiscal.
De fet, va subratllar, mitjançant respostes escarides i taxatives, que “no tenia signatura ni poders” en l’empresa ni tampoc podia accedir al saldo dels comptes de la societat, i que el contracte d’arrendament del despatx de la societat va ser a causa d’una “equivocació”.
Fins i tot va exposar davant el tribunal que Aizoon es va constituir amb l’objectiu de “canalitzar els ingressos professionals” del seu marit i que ella posseïa el 50 per cent de la societat perquè així li ho va demanar el seu espòs.
