23.03.2026 - 16:44
|
Actualització: 23.03.2026 - 17:43
La primera ministra italiana, Giorgia Meloni, ha rebut un revés dels ciutadans al seu projecte de reforma del sistema judicial, que s’havia percebut com un pas perillós cap a més control governamental de la justícia. Amb un 91% de les seccions electorals escrutades, el no ha guanyat amb un 53,87%. Pràcticament, deu punts més que el sí (46,13%).
El resultat és el pitjor cop a Meloni en els tres anys de govern i un triomf simbòlic de l’oposició, que no havia sabut construir una alternativa viable al tripartit ultradretà. La convocatòria d’aquest referèndum li ha donat l’oportunitat de mobilitzar l’electorat.
Meloni ha reconegut la derrota amb un vídeo a les xarxes socials, on diu que ha estat “una ocasió perduda per a modernitzar Itàlia” i que continuarà “treballant per al bé de la nació”. “La sobirania pertany al poble i els italians s’han expressat amb claredat”, ha dit. I ha recordat que la reforma judicial formava part del seu programa electoral: “El govern ha fet allò que va prometre.”
Gli italiani hanno deciso. E noi rispettiamo questa decisione.
Andremo avanti, come abbiamo sempre fatto, con responsabilità, determinazione e rispetto verso il popolo italiano e verso l’Italia. pic.twitter.com/KCBf19hO8d— Giorgia Meloni (@GiorgiaMeloni) March 23, 2026
Una reforma complexa convertida en un plebiscit
La reforma judicial es va aprovar al parlament a la tardor gràcies al vot dels partits del govern, però no va obtenir prou suport per a esquivar la necessitat de fer un referèndum. I és ací on s’ha encallat. La reforma ha estat percebuda com una qüestió molt complexa i gran part de la campanya l’ha reduïda a un plebiscit sobre els partidaris i detractors del govern, que ara ha perdut.
Entre més qüestions, la reforma proposava de separar les carreres de jutges i fiscals en dos òrgans diferents, amb consells superiors de la judicatura separats i que funcionessin de manera autònoma, i un nou òrgan disciplinari comú per a magistrats. Un dels aspectes més polèmics era que tres membres del Consell Superior de la Judicatura fossin elegits per sorteig, amb la idea d’evitar la formació de faccions. Vint membres més serien elegits pels mateixos jutges i deu més pel parlament.
El ministre de Justícia, Carlo Nordio, ha dit que havien dedicat molta energia “a explicar en termes planers la complexitat de la reforma”. “No és la nostra intenció atribuir o no a aquest vot un significat polític”, ha afegit. Ha agraït els vots a favor i ha dit que, en tot cas, els consolava l’alta participació, del 59%: “Confirma la solidesa de la nostra democràcia.”
L’oposició hi veu un trampolí per a les eleccions
L’ex-primer ministre Giuseppe Conte, cap del Moviment Cinc Estels, ha dit que el resultat era “un avís de desnonament al govern”: “S’obre una nova etapa política, una nova primavera. Farem tot allò que sigui possible per donar resposta a aquesta petició dels ciutadans de girar full.” I ha proposat unes primàries obertes “perquè els ciutadans contribueixin a un debat ampli amb l’objectiu d’identificar el candidat o la candidata més competitiu”.
La proposta ja ha estat rebutjada per uns altres actors com l’Esquerra Italiana: “Primàries? No és el tema del dia”, ha dit al diari Fanpage el cap del partit, Nicola Fratoianni.
