Fa uns quants mesos, just abans de les vacances d’estiu –i no pas casualment–, el govern de Catalunya va posar damunt la taula el projecte de llei de contractes de serveis a les persones, impulsat per Esquerra Republicana de Catalunya i conegut popularment per la Llei Aragonès. Pretén legislar i regular privatitzacions externalitzant una bona part dels serveis públics relacionats amb l’educació, la sanitat i els serveis d’atenció a les persones.

Aquesta proposta, impulsada per ERC –que, recordem, tantes vegades s’ha declarat feminista i ha dit estar al costat dels drets de les dones–, situa el govern de la Generalitat com a impulsor d’una de les propostes posades damunt la taula darrerament més antifeministes i que ataca més directament les condicions materials de vida de les dones. Us pregunteu per què?

Primer de tot, cal fixar-se en la tipologia de serveis que afecta aquesta llei, directament relacionats amb les cures i l’atenció de les persones, tasques que històricament hem assumit les dones treballadores i a les quals no s’ha donat mai la importància o el valor que es mereixen, tenint en compte que són clau per a la reproducció de la vida. A més, tots aquests serveis es troben en situació crítica després del tsunami de retallades que van rebre al principi de la crisi.

Si entrem en més detall, la llei regula explícitament l’externalització sanitària de serveis ginecològics i obstètrics, pediàtrics, de planificació familiar i hospitalaris de cirurgia, entre més; l’externalització respecte de l’educació, com l’ensenyament preescolar i l’educació especial, el servei de menjadors escolars, i l’externalització de serveis d’atenció a les persones, com la geriatria i més.

Però, per a les dones quines són les conseqüències d’externalitzar o privatitzar serveis públics?

Lluny de què ens volen fer creure, privatitzar o externalitzar és estretament lligat amb la precarietat laboral: el control sobre les condicions de treball passa de ser públic a privat; per tant, amb convenis més precaris que comporten la pèrdua de drets. A més, per ser competitives a l’hora de presentar-se a les licitacions, les empreses han de rebaixar costs i molt sovint es rebaixen a costa de les treballadores. També, i a causa de les dues raons anteriors, això és estretament lligat a un empitjorament de la qualitat dels serveis.

La proposta de llei afecta directament les dones perquè som qui patirem en els nostres cossos la pèrdua més gran de serveis, que considerem que han de ser públics i universals, per garantir els nostres drets reproductius, la nostra salut i les cures. Perquè som qui carregarem el pes de les cures a les persones que necessitin aquests serveis, sigui perquè la devaluació del servei en limitarà encara més l’accés o bé perquè serà inassumible econòmicament, com pot ser el cas dels menjadors escolars. Per tant, fomenten la doble explotació que sofrim les dones treballadores, que fins i tot arribem a plantejar-nos de deixar la nostra feina per tornar a la llar a fer tasques de cures que no són reconegudes i, encara menys, remunerades.

Però també afecta directament les dones perquè conformem prop del 80% de les treballadores dels serveis que ataca la llei, i això es traduirà en el fet que haurem de suportar unes condicions laborals més precàries, que l’escletxa salarial entre homes i dones continuarà augmentant i que, per tant, també augmentarà l’escletxa salarial de les pensions. Ras i curt: la Llei Aragonès significa feminització de la pobresa.

El projecte de llei de contractes de serveis a les persones no té en consideració la meitat de la població perquè avantposa els interessos capitalistes als interessos i el benestar de les persones. Les privatitzacions o externalitzacions tenen per objectiu reduir la despesa pública i beneficiar l’empresa privada; per tant, s’allunyen de la màxima feminista de posar la vida al centre i avançar cap a la millora de vida de les persones, que va lligat a trencar amb el model capitalista i patriarcal en què vivim.

Posar la vida al centre vol dir avançar cap a uns serveis públics de qualitat, universals –per a totes les persones, sense discriminacions de cap mena–, de gestió i provisió públiques i amb un control popular. Que siguin una aposta clara per a la millora de les condicions materials de vida de les dones treballadores i que incorporin la perspectiva feminista.

Cal, doncs, que les dones, que som les treballadores i també les usuàries d’aquests serveis, ens organitzem al lloc de treball o en les plataformes en defensa dels serveis públics perquè ens hi va la vida, perquè som les perjudicades principals i perquè només amb la mobilització podem plantar cara al sistema i a totes les desigualtats que genera.

La llei gaudeix també del suport del PSC, PP i Cs, partits que s’han vanagloriat de privatitzar serveis; en el cas del PP i el PSOE, al capdavant del govern de l’estat i el govern autonòmic valencià. Segurament el seu suport no ens hauria de sorprendre. En canvi, sí que ens ha de sorprendre que aquells partits que defensen que cal lluitar per la sobirania a Catalunya optin clarament per regalar els serveis públics al mercat. Per tant, per perdre sobirania i drets. Companyes d’ERC, si realment voleu construir un país d’esquerres, feminista i socialment just, feu-nos un favor: voteu no a la Llei Aragonès. Nosaltres, des del carrer, també plantarem cara a aquesta proposta de llei, perquè els serveis públics les feministes els volem per a reduir les desigualtats de gènere, no per reblar l’explotació que patim les dones.

Oliva Serra, militant d’Endavant (OSAN) i del col·lectiu Olesa feminista i membre de la Plataforma en Defensa dels Serveis Públics d’Olesa de Montserrat.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb