The Washington Post · Sammy Westfall

La confirmació d’un brot del virus Nipah –que ara com ara no té cura coneguda– a l’estat de Bengala Occidental, a l’Índia, ha alertat els aeroports de tot el sud-est asiàtic.

Diumenge, Tailàndia començà a aplicar controls sanitaris als passatgers procedents de Bengala Occidental; els centres de control de malalties de Taiwan reclassificaren la malaltia com una amenaça de categoria 5, segons els mitjans locals.

S’han confirmat dos casos del virus, segons que informà el Ministeri de Salut indi en un comunicat publicat abans-d’ahir. Segons aquest comunicat, les autoritats índies han fet seguiment i proves a gairebé 200 contactes pròxims dels infectats. Fins ara, no s’ha registrat cap cas fora de l’Índia.

De brots de Nipah –un virus que té una taxa de mortalitat entre un 40% i un 70%– n’hi ha gairebé cada any al sud de l’Àsia. I, tanmateix, el coneixement que les autoritats sanitàries tenen sobre el virus continua essent escàs.

Què és el Nipah i com es transmet?

El Nipah és un virus zoonòtic, ço és, que es transmet d’animals a humans. Els infectats el poden contreure tant per contacte directe amb animals infectats –sobretot porcs i rat-penats (especialment guineus voladores)– com per contacte amb teixits o secrecions d’animals infectats.

També es pot contreure consumint aliments, com ara fruita, contaminats pels animals en qüestió. Alguns brots anteriors a Bangladeix, per exemple, s’han vinculat al consum de suc de palmera datilera cru elaborat amb saba contaminada per rat-penats frugívors.

Una volta salta d’animals a humans, el Nipah es transmet entre humans pel contacte físic.

En el cas del brot de l’Índia, com en brots anteriors, el reforç de les feines de monitoratge seran clau per a controlar la propagació del virus, segons que expliquen els experts.

S’encomana gaire el Nipah?

El Nipah es va descobrir a Malàisia l’any 1999, quan un brot important entre criadors de porcs causà la mort de més d’un centenar de persones. El virus és molt contagiós entre els porcs.

D’aleshores ençà, s’han registrat brots de Nipah gairebé cada any a l’Àsia, sobretot a Bangladeix i l’Índia. Segons un estudi publicat al novembre a la revista Journal of Infection and Public Health, aquests darrers anys hi ha hagut brots habituals a Bangladeix entre el desembre i l’abril. Els autors vinculen aquest patró estacional a la temporada alta de collita de la saba crua de la palmera datilera, on solen viure rat-penats frugívors.

Aquests darrers anys també s’han registrat brots del virus a Malàisia, les Filipines i Singapur.

El brot d’enguany es destaca perquè és el primer brot confirmat a Bengala Occidental d’ençà del 2007. “El brot marca el retorn del Nipah a aquesta zona després d’un llarg període d’absència, un fet preocupant per a les feines de monitoratge del virus”, diu Lauren Sauer, directora de la Xarxa de Recerca de Patògens Especials del Centre Mèdic de la Universitat de Nebraska, als Estats Units.

Aquest mes, els governs de l’Índia i Bengala Occidental han impulsat “mesures de salut pública ràpides i exhaustives, d’acord amb els protocols establerts” per a contenir la propagació del virus, incloent-hi “més monitoratge, més proves de laboratori i més investigacions sobre el terreny”, segons el comunicat publicat aquesta setmana pel Ministeri de Salut indi. No s’han detectat més casos de Nipah d’ençà dels dos primers confirmats, segons el ministeri.

El 2020, quan els científics de tot el món s’abocaren a investigar els orígens de la pandèmia del coronavirus, sovint es posà el primer brot de Nipah com a cas paradigmàtic de la transmissió de malalties zoonòtiques. No s’ha demostrat d’una manera concloent que l’origen del coronavirus fos zoonòtic, però continua essent l’explicació més plausible.

Quins símptomes té el Nipah?

Els símptomes del Nipah comencen pocs dies després de la infecció: febre, mal de cap, tos, cruiximent i dificultat per a respirar. A mesura que avança la infecció, els pacients poden experimentar símptomes neurològics com ara inflamació cerebral, que pot ser mortal.

Els qui sobreviuen a aquesta inflamació cerebral, o encefalitis, se solen recuperar, tot i que sovint els resten seqüeles per a tota la vida, com ara trastorns convulsius.

Com es tracta el Nipah?

No hi ha tractaments aprovats per al Nipah, ni tampoc vaccins.

El 2018, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) identificà el Nipah com un patogen prioritari per a la investigació. Segons els experts, el coneixement científic sobre el virus continua essent escàs.

Hi ha molts vaccins en diverses fases del procés d’assaig, segons que explica Sauer. Aquests darrers anys, diu, també s’han fet avenços en els tractaments amb anticossos monoclonals.

Com que no hi ha medicaments per a tractar la malaltia, la millor manera de prevenir la infecció és evitar els factors de risc, segons l’OMS. Per exemple, amb mesures per a reduir l’accés dels rat-penats frugívors a les plantacions de palmeres, o bé bullir qualsevol suc abans de consumir-lo. L’OMS aconsella als pagesos que tinguin en compte la proximitat dels rat-penats a l’hora d’establir noves granges de porcs a les regions més exposades al virus.

El tractament del Nipah, explica Sauer, “es limita a cures pal·liatives, bàsicament, que solen requerir molta atenció i una gran quantitat de recursos”.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb