09.09.2025 - 09:26
|
Actualització: 09.09.2025 - 12:58
El primer ministre del Nepal, Sharma Oli, ha presentat avui la dimissió en plena onada de protestes contra el govern per la prohibició de l’accés a les principals xarxes socials i per l’augment de la corrupció. Les manifestacions han deixat 19 morts i més de 300 ferits.
Tot i que al començament s’havia negat a abandonar el càrrec, finalment ha cedit i ha anunciat la renúncia amb la intenció d’aturar els aldarulls, que se centren sobretot a Katmandú. Les protestes continuen malgrat que les autoritats han decidit revertir la restricció a aquestes plataformes, segons que ha informat el diari The Himalayan. Abans de la renúncia d’Oli, el ministre d’Agricultura, Ramnath Adhikari, i el d’Interior, Rasmesh Lekhak, també havien dimitit.
Adhikari ha justificat la decisió per la resposta autoritària del govern a les protestes, en què les forces de seguretat han utilitzat armes de foc contra la població. Ha dit que, en comptes de reconèixer el dret de la gent a qüestionar la democràcia i a manifestar-se, l’estat ha respost amb repressió i violència, cosa que acosta el país a un model autoritari en comptes d’un de democràtic.
Les protestes van esclatar arran de l’anunci de les autoritats nepaleses de blocar l’accés a WhatsApp, Facebook, X, Instagram i YouTube, entre altres plataformes, perquè les empreses no s’havien registrat al Ministeri de Comunicació i Informació Tecnològica tal com estableix la legislació del país. L’oposició ja havia advertit que la mesura podia derivar en desordre públic i va reclamar que abans s’identifiquessin els problemes reals associats a l’ús d’aquestes xarxes.
Davant l’abast de la crisi, inicialment el primer ministre nepalès havia atribuït el desenllaç de les protestes a suposats “infiltrats”, a qui acusava d’haver provocat els incidents violents. Abans de dimitir, havia anunciat la creació d’una comissió d’investigació que haurà de presentar conclusions en quinze dies per aclarir les causes i evitar que es repeteixin fets com aquests. Havia defensat, a més, que el govern no volia clausurar les xarxes socials, sinó que únicament exigia el registre de les empreses per protegir els ciutadans d’activitats il·legals.