Què hem de fer si els nens tenen por dels Reis d’Orient?

És habitual que alguns nens tinguin por de la figura dels Reis d’Orient o del Pare Nadal, especialment si són més petits de tres anys o quatre. Però no cal preocupar-se: la por forma part del procés evolutiu i de fer-se gran, i, generalment, desapareix a mesura que les criatures creixen.

Tanmateix, sovint els pares no saben com actuar si el seu fill té por durant la cavalcada dels Reis, o quan ha d’interactuar amb algun patge reial per donar-li la carta. La psicopedagoga Anna Ramis i professionals de l’escola de Salut de Sant Joan de Déu donen alguns consells que poden ser útils per a afrontar aquesta etapa vital i acompanyar de manera correcta els infants perquè superin la por.

Per què fan por els Reis d’Orient?

En primer lloc, Ramis recorda que tenir por de qualsevol cosa nova és lògic, i que, de fet, ens passa sempre, tinguem l’edat que tinguem: “És natural que algunes coses que són excepcionals o molt diferents tinguin aquest doble pol: que tant ens atreguin com ens facin por; això ens passa a tots els humans. Per exemple, com a adults, podem tenir molta il·lusió per a fer un viatge, però alhora ens pot fer por perquè mai hem viatjat a l’Àsia i no sabem què passarà. Crec que els adults, quan una cosa que ens feia molta il·lusió de sobte se’ns presenta en carn i ossos, també ens corprèn. Si de sobte vingués l’actor que més t’agrada i et digués que passa tot un dia amb tu, tindries cangueli. Vull dir que, si com a adults ja ens costaria, imagina’t amb una criatura!”, explica.

En el cas dels infants i els Reis d’Orient, el fet de vincular-se amb un adult que no tenen de referència i que no veuen gens sovint els fa por. “Són uns éssers màgics que apareixen només un cop a l’any. Tenen menys oportunitats de veure’ls i reconèixer-los, però resulta que la mare o el pare els demanen que se’ls asseguin a la falda i que els deixin que els hi facin un petonet, quan normalment no deixen que ho faci cap altre adult desconegut”, explica Ramis.

Segons que expliquen des de Sant Joan de Déu, aquesta por que poden causar els Reis d’Orient també s’explica pel seu aspecte: “El color i el volum dels cabells i la barba actuen com una màscara que amaga el rostre. La roba extravagant, lluminosa i estranya pot resultar impactant.” Per això, els nens els perceben com a desconeguts, i s’activa un mecanisme evolutiu de tenir por a allò que és estrany, per tal de protegir-se.

Què podem fer per tranquil·litzar els infants?

Els professionals de Sant Joan de Déu posen el focus en la necessitat de respectar el rebuig de les criatures cap als Reis d’Orient i no obligar-los a interactuar-hi directament si no estan còmodes. Una visió que comparteix Ramis: “A vegades, a qui ens fa més il·lusió tot el tema dels Reis és a nosaltres, als adults, perquè volem tenir la foto del nen donant-los la carta, i, en canvi, al nen no li fa cap mena de gràcia.”

“Si hi ha un nen que no pot suportar que això que ell havia imaginat i era al pla màgic tingui cos i hagi de seure-li a la falda, doncs fem-ho més suportable, només que sigui veient la cavalcada de lluny quan passi pel costat de casa, o deixant la carta en una bústia”, diuen.

Sobre això, Ramis posa l’exemple d’algunes ciutats o pobles en què els patges o els Reis pugen pel balcó a les cases de la gent a portar els regals: “Veus que hi ha nens que s’amaguen darrere dels adults perquè els fa molta por que aquest ésser que es pensaven que era purament màgic i se l’imaginaven al seu cap, de sobte és corpori i apareix al menjador de casa.” Si aquest és el cas, Ramis proposa que els adults juguin amb els infants de manera més simbòlica: deixar preparades unes sabates al menjador de casa per als Reis, deixar-los menjar per als camells o veure les figuretes dels Reis al pessebre. “Així, conserves la tradició i no fas passar tensió a la criatura, si té por del moment de proximitat física”, detalla.

D’una altra banda, des de Sant Joan de Déu insisteixen en la importància d’acompanyar els infants i validar-los les emocions, perquè ens puguin prendre com a adults de referència: “Cal tenir paciència, oferir afecte i comprensió. Podem transmetre calma, seguretat i tranquil·litat amb la nostra actitud, gestos i paraules. Els hem d’explicar que és normal tenir por, que tu també en tens a vegades, perquè entenguin que és una emoció universal.”

Així, donen alguns consells concrets que qualsevol adult pot posar en pràctica: “Per ajudar-los, els podem animar a fer activitats relacionades com ara dibuixos, pintar, fer manualitats, veure pel·lícules o explicar contes amb aquests personatges fantàstics.” La clau, recorden, és afrontar aquesta por gradualment: acompanyar-los si no s’hi atreveixen, premiar-ne els avançaments, proposar pauses amb respiracions per a calmar-se, usar distraccions com ara jocs o un ninot protector a la nit, fer una llista per a diferenciar pors reals d’irreals, o crear un termòmetre de la por del 0 al 10.

Així i tot, Ramis recorda que ajudar a viure la por no vol dir validar-la i consolidar-la: “Hem d’ajudar-los a traspassar aquesta por, perquè si entenent la por la mantinc i la consolido, no ajudo al desenvolupament d’aquesta criatura. Ser valent no vol dir no tenir por, vol dir travessar-la i tenir eines per a gestionar-la.”

Per Ramis, la qüestió important és saber entendre les necessitats dels nostres fills i adaptar-nos-hi. “Si veiem que més enllà d’aquella espera amb la frisança de veure la cavalcada o de donar la carta als Reis, tot plegat ha de provocar plors i terror als fills, doncs tirem la carta en una bústia màgica a Ses Majestats els Reis. D’aquesta manera, mantens la màgia de Nadal sense forçar un moment que pot ser aterridor per als nens i que tan sols ens fa gràcia a nosaltres. Mantinguem la il·lusió i l’estimació d’aquests regals que ens fan aquests éssers màgics, però que no sigui a costa de passar per un tràngol”, explica.