16.11.2025 - 20:17
El nebot d’Arthur Johnson, un brigadista canadenc mort a Gandesa durant la batalla de l’Ebre, és avui a la Fatarella (Terra Alta) en el primer reconeixement institucional que rep la família més de vuit dècades després. “Els desapareguts no tenen una veu. Alguns són desconeguts, altres oblidats. Un historiador canadenc va dir que els desapareguts són sagrats, mereixen honor i dignitat, i aquest memorial és un espai sagrat”, ha dit Andrew Johnson.
El Memorial de les Camposines, a la Fatarella, ha tornat a omplir-se de familiars de víctimes coincidint amb el 87è aniversari del final de la batalla de l’Ebre de la guerra de 1936-1939. Enguany s’hi han afegit 78 noms, i ja són 1.984 les persones recordades. L’espai, ple de clavells vermells, és un punt de trobada per a aquells qui encara cerquen respostes sobre els seus parents desapareguts.
Un dels noms afegits és el del jove brigadista Arthur Johnson, mort amb 22 anys. “La família va quedar afectada per la seva pèrdua, era un jove brillant i curiós. Crec que això va marcar un parell de generacions”, ha explicat Andrew Johnson a l’ACN. “La meva família està orgullosa que lluités contra el feixisme i en favor de la llibertat, en un moment de perill a Europa. Cal reconèixer i honorar qui va caure combatent l’autoritarisme. Encara és rellevant avui.”
Tot i que no se n’han localitzat les restes, la família participa en el programa d’identificació genètica amb l’esperança de poder tancar el dol.
Històries compartides de desaparicions i silencis
El cas d’Arthur Johnson és semblant al de moltes famílies. M. Antònia Martí, de Cambrils (Baix Camp), continua sense saber on reposen les restes de dos tiets morts arran de la batalla de l’Ebre. “S’ha de preservar la democràcia. No es pot perdre. La gent ha de conèixer què va passar perquè no es repeteixi”, ha dit.
Per a moltes famílies, tenir un punt on portar flors té un valor profund. “És una manera de reconèixer-los i donar-los el seu lloc”, ha explicat Agnès Benet, que hi ha inscrit un germà de la seva àvia, de la lleva del Biberó. Per a ella, continuar cercant respostes és “una responsabilitat” de les generacions joves, ara que “la ferida està una mica més tancada”.
Altres actes de record a les Terres de l’Ebre
L’homenatge s’ha sumat a altres projectes de memòria democràtica, com les Llambordes del record, impulsades per l’associació de víctimes de la repressió franquista a Tarragona. Aquest cap de setmana se n’han col·locat dues: una a Tortosa (Baix Ebre), dedicada a Josep Rodríguez i Martínez, darrer batlle republicà de la ciutat, afusellat el 1939; i una altra a Falset (Priorat), en honor al militant Lluís Martí i Vernet.
Coincidint amb l’efemèride, també s’ha celebrat la recreació històrica dels últims dies de la batalla, amb vehicles originals, efectes especials i una ambientació acurada del moment de la retirada republicana i el pas de l’Ebre. Enguany, com a novetat, s’hi ha incorporat un ball de plaça ambientat als anys trenta. Les jornades han inclòs projeccions de documentals, caminades pels espais de combat i el lliurament del guardó Pont de Ferro, que reconeix persones i entitats que treballen per la memòria democràtica a les Terres de l’Ebre.
La llei de memòria democràtica avança al parlament
Durant l’acte, el conseller de Justícia, Ramon Espadaler, ha insistit en la importància de transmetre “als més joves la lluita i el valor de la democràcia” amb actes basats en “la veritat, la justícia i la reparació”. Ha explicat que la llei de memòria democràtica avança “segons els ritmes previstos” i que els grups parlamentaris hi fan aportacions, tot i que alguns “s’han autoexclòs” i “no els esperaran”.
