06.09.2016 - 17:24
MADRID/VALÈNCIA, 6 (EUROPA PRESS)
Navarra, Aragó i el País Basc són les tres comunitats autònomes amb millors servicis sanitaris a Espanya mentre que Catalunya, Múrcia, Canàries i Comunitat Valenciana són les que presenten una pitjor situació, segons l”Informe 2016 sobre la Situació Sanitària en les Comunitats Autònomes’ fet per la Federació d’Associacions per a la Defensa de la Sanitat Pública (FADSP).
Per a l’esmentat informe, que publica anualment, esta entitat té en compte diferents paràmetres relatius al finançament, recursos i funcionament dels servicis sanitaris, despesa farmacèutica, valoració dels ciutadans, llista d’espera i privatització sanitària, entre d’altres.
El portaveu de la FADSP, Marcià Sánchez Bayle, ha reconegut que la millor situació d’estes comunitats autònomes no es deu al fet que no s’hagen produït retallades, “sinó que s’han produït menys que en les altres comunitats”.
Després d’elles se situarien Castella i Lleó, Astúries, Castella-la Manxa, Extremadura, Galícia i La Rioja, amb uns servicis regulars; i Cantàbria, Madrid, Balears i Andalusia, amb uns servicis deficients.
Sánchez Bayle ha destacat que el deteriorament de la sanitat pública ha patit un empitjorament generalitzat els últims anys com a conseqüència d’una caiguda dels pressupostos, retallades “terribles” de personal i servicis, exclusió sanitària, una despesa farmacèutica “disparada” i un fenomen de privatització important.
Respecte a anys anteriors l’informe no mostra molts canvis ja que les dues pitjors comunitats, Canàries i Comunitat Valenciana, ho porten sent des de fa huit anys i, de fet, la regió mediterrània ha estat l’última en 11 dels 12 informes elaborats per la FADSP.
Alhora, els cinc primers llocs han estat ocupats en els últims 7 anys per les mateixes comunitats, amb canvis en les seues posicions relatives.
Els canvis més cridaners en esta edició són els de Castella-la Manxa i Extremadura, que pugen set llocs respecte a l’any anterior, mentre que Andalusia, Cantàbria i Múrcia retrocedixen quatre llocs.
El portaveu de la FADSP ha ressaltat que, després de les últimes eleccions autonòmiques de maig, es va registrar un lleuger increment dels pressupostos i alguns canvis significatius en les en les que hi ha hagut canvi de Govern, el que pot haver ajudat que cinc d’elles hagen millorat la seua posició. Tot i això, ha afegit, “encara és d’hora per a fer una avaluació definitiva”.
DIFERÈNCIES “EXCESSIVES” ENTRE CA
Alhora, l’informe evidència diferències “clarament excessives” entre unes regions i altres que s’observen en part dels indicadors analitzats com el pressupost sanitari per càpita d’este mateix any, que varia entre els 1.587 euros per habitant d’Astúries fins a 1.048 euros d’Andalusia.
El mateix succeïx amb el nombre de quiròfans, ja que mentre a Navarra hi ha 11,15 sales quirúrgiques per cada 100.000 habitants, a Castella-la Manxa a penes hi ha 6,57.
I en el que respecta a la despesa farmacèutica per habitant, s’observa com la comunitat que més destina a esta partida és Extremadura, amb 276,4 euros, respecte dels 164,9 que destina Balears o els 170 de Madrid.
MILLOR DESGOVERN QUE GOVERN DOLENT
Alhora, Sánchez Bayle nega que la sanitat espanyola s’haja vist afectada per la falta de Govern des de fa gairebé un any, i reconeix que “és preferible el desgovern que hi haja un govern dolent” com, segons la seua opinió, ha estat el presidit per Mariano Rajoy. “Això és el que realment ha afectat la sanitat en els últims quatre anys”, segons ha remarcat.
Tot i això, i malgrat que les competències en matèria de sanitat estan transferides a les comunitats, el portaveu de la FADSP veu necessari que s’acabe la situació de desbloqueig institucional i hi hagi un nou Executiu que “canvie de manera substancial tot el que s’ha fet”.
Sobretot, ha ressaltat, en matèria de despesa farmacèutica, ja que podria “derogar la reforma sanitària, abaratir els costos dels medicaments i millorar l’accés per a tota la ciutadania”, i alhora també reclama la fixació de sostres de despesa i pressupostos finalistes que “reduïsquen de manera substancial les desigualtats existents”.
