Nadal a casa, un somni per a molts cristians del nord-est de Síria

  • Les minories religioses de Rojava van patir per l’arribada de grups radicals a la zona · Ara se senten amenaçats pels atacs de Turquia i els grups armats a què Ànkara dóna suport

VilaWeb
Amina Hussein
24.12.2022 - 20:40
Actualització: 27.12.2022 - 07:40

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

La regió del nord-est de Síria (Rojava o el Kurdistan sirià) és un mosaic ric per la seva diversitat religiosa i la barreja de diferents components ètnics. L’estatut de l’Administració Autònoma del Nord-est de Síria (AANES) inclou la protecció de les religions de la zona, els llocs de culte i les diverses llengües i identitats. A Rojava, hi ha diferents religions: islam, cristianisme, iazidisme i cristianisme armeni –la major part d’aquestes minories religioses (com ara l’armènia i la siríaca) és supervivent del genocidi armeni del 1915-1921.

D’ençà de fa uns anys, els cristians han patit per l’arribada de diferents grups radicals armats a la zona. L’autoanomenat Estat Islàmic va bombardar la major part de les esglésies, va decapitar civils de les minories religioses i en va amenaçar molts més. Milers van fugir. Uns altres es van veure obligats de canviar de religió per evitar la mort. Però tot va canviar amb la creació de les forces d’autodefensa siríaques i la seva lluita amb les Forces Democràtiques Sirianes (SDF), encapçalades pels kurds.

Razan Jameel, de quaranta-vuit anys, és una dona siríaca. El seu poble, Rotan, és a tres quilòmetres de la frontera turca. Va fugir de casa seva tres vegades pels atacs de Turquia i dels grups a què Ànkara dóna suport. “En aquest poble, de majoria cristiana, ningú no se sent segur d’ençà que va començar la guerra. Molts van decidir d’anar-se’n del país perquè sentien que estaven amenaçats per l’exèrcit turc”, diu.

Les aldees, de majoria cristiana i de majoria iazidita, que toquen la frontera turca, tant a l’est com a l’oest del riu Eufrates, van ser atacades per Turquia. “Les esglésies i cementiris van ser destrossats. Aquests grups radicals i la mentalitat turca volen liquidar els cristians de la zona. Els que hi resten, temen que els obliguin a canviar de religió i creences. Els meus besavis van deixar el seu poble, a l’actual Turquia, perquè els volien matar si no canviaven de religió. No vull fugir. Em vull quedar aquí”, afegeix.

Afram Ibrahim és membre del Comitè Executiu del Partit de la Unió Siríaca a la ciutat de Derik i explica que els atacs turcs contra la zona volen liquidar la convivència que hi ha a Rojava; per exemple, van destrossar unes esglésies als pobles de la ciutat d’Al-Hasakah. “Vivim l’amenaça turca diàriament. No podem viure ni celebrar les nostres festes. No sabem si per Nadal serem a casa o no. El sentiment d’inseguretat i la por són insuportables. Nosaltres, els cristians, tenim dret de viure en pau a la nostra terra i la dels nostres avis”, diu.

El seu partit va condemnar els atacs turcs contra la zona, especialment atacs dels drons que el 10 d’octubre van matar un membre de les forces cristianes. “Rebutgem i condemnem els atacs turcs contra l’AANES. Aquests bombardaments no fan distincions entre civils i militars. Turquia posa bastons a les rodes als esforços per a posar fi a la crisi a Síria i vulnera sistemàticament els drets humans. Continuarem donant suport a les Forces Democràtiques Sirianes (SDF) i a les forces cristianes que ens van alliberar de grups terroristes, com ara l’Estat Islàmic (EI)”, van publicar en una declaració.

Lucien Erdemian, de trenta-cinc anys, és armènia. Viu a Al-Hasakah, a vuitanta quilòmetres de la seva ciutat natal, Ras al-Ayn (Serêkanî), que va ser ocupada per Turquia el 2019. “No sé quantes vegades ho he deixat tot enrere i he tornat a començar. Els nostres avis també van patir per la barbaritat i crims de Turquia. Tot el món va veure el genocidi armeni, però no va reaccionar. Ens passa igual i el món torna a callar. No volem viure allò que els nostres avis van viure al genocidi del 1915”, diu.

Per la seva banda, Mar Maurice Amsih, arquebisbe ortodox siríac, va denunciar i condemnar aquests atacs. “En aquestes dates especials, el nostre poble passa per una situació difícil i dura. La nostra regió, els monestirs, les esglésies i els civils pateixen els devastadors atacs turcs. Fem una crida a les Nacions Unides i les organitzacions internacionals perquè posin fi a l’ocupació turca i els seus atacs, perquè els pobles del nord-est de Síria puguin gaudir de seguretat, i que la pau prevalgui a tota la regió”, demana en un comunicat.

Sota el paraigua de l’AANES, els cristians tenen les seves forces armades, i, a més, participen en totes les administracions executives, legislatives i judicials al nord-est de Síria. L’idioma siríac és oficial, juntament amb el kurd i l’àrab, en totes les administracions i institucions de l’AANES. Tots els components del nord i l’est de Síria comparteixen l’esperança i els somnis de poder viure i preservar la pau civil i germandat entre els diferents pobles de l’àrea.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes