Mushkaa i sis adolescents víctimes de violència sexual canten sobre la superació del trauma

  • La cançó "Renaixement" s'ha compost com a part del procés de recuperació de les víctimes a l'Hospital Vall d'Hebron

VilaWeb
Arnau Lleonart
28.11.2023 - 14:31
Actualització: 28.11.2023 - 17:38
Això és una prova de lectura dels articles de Vilaweb amb veu sintètica, que ben aviat serà a disposició dels subscriptors del diari. Subscriviu-vos-hi ací. Si trobeu algun problema, escriviu-nos a suport@vilaweb.cat.

La cantant Mushkaa ha col·laborat amb sis adolescents que van ser víctimes de violència sexual per fer una cançó sobre les seves experiències i la millora psicològica després d’haver patit estrès posttraumàtic, depressió i ansietat. “Ha estat un gran aprenentatge, una manera de connectar amb els problemes de persones que han patit molt”, diu Irma Farelo, nom real de Mushkaa. Podeu escoltar “Renaixement” ací:

Les noies formen part del grup de teràpia cognitivoconductual focalitzada en el trauma de la unitat d’atenció a les violències vers la infància i l’adolescència de l’hospital de la Vall d’Hebron, i han participat del projecte com a part del seu procés de recuperació. Tenen entre 13 i 16 anys i van compondre la cançó en tres sessions de cocreació amb la Mushkaa, i van enregistrar “Renaixement” en un estudi professional.

Segons que informa la Vall d’Hebron en un comunicat, durant tot el procés de creació musical van estar guiades per psicòlogues clíniques i responsables de l’estratègia d’Arts en Salut de l’Institut Català de la Salut. L’equip professional involucrat en la iniciativa diu que han notat una millora emocional notable en l’estat emocional de les noies, amb un descens de símptomes d’evitació, habituals en els trastorns d’estrès posttraumàtic. També, diuen que fer la cançó els va ajudar a reduir la vergonya i l’estigma que sentien.

Els psicòlegs que les acompanyen expliquen que en la teràpia cognitivoconductual focalitzada en el trauma el primer que treballen és la vinculació al grup i la confiança, i que no entren directament en la narrativa del trauma. “Primer treballem la part més emocional, que les noies puguin identificar com s’estan sentint i hi posin nom i que situïn el 100% de la culpa del que ha passat en l’agressor i, quan ja tenen estratègies per gestionar els símptomes, és quan entrem a treballar en la narrativa del trauma. La part creativa, com les cançons o els jocs, les ajuden a fer aquest pas”, explica Mireia Forner, psicòloga clínica.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any