“Fins ara hem callat i hem pagat, i n’estic fart. Hem acotat el cap massa vegades.” Jordi Torras, de setanta-tres anys, forma part de la vintena d’identificats en la manifestació que donava suport al president Carles Puigdemont el dia que va tornar al Principat, el 8 d’agost de 2024. Ara, gairebé dos anys després, li ha arribat un expedient sancionador que li imposa una multa de mil euros, en què és acusat de desobediència o resistència a l’autoritat, per una infracció greu, en virtut de la llei mordassa.

La sanció li va arribar abans de Setmana Santa, i no és pas un cas únic. Encara no se’n sap la magnitud, però entitats com l’ANC, el Consell de la República i Alerta Solidària tenen registrats sis casos molt semblants. Tot i que hi ha persones que van ser identificades i que no han rebut cap multa, és possible que encara en surtin més casos. Per això Torras, que ha volgut alçar la veu per denunciar-ho, les anima a fer com ell: “Demano a la gent que es manifesti, jo no penso pagar.”

Una “estampida” en una manifestació pacífica

En el document de la sanció, a què ha tingut accés VilaWeb, es converteix la manifestació pacífica d’aquell dia –en gran part formada per gent gran– en una “gravíssima afectació de la seguretat ciutadana”. Segons el text, un grup de mil persones, amb actitud reivindicativa i intenció d’accedir al parlament, es va adreçar a una de les portes del parc de la Ciutadella, la del carrer de Pujades, 23. Diu que els manifestants van exercir “punts de pressió al cordó de policia, intentant en tot moment traspassar-lo”. Sobre Jordi Torras, el text de la sanció diu que va participar en una acció col·lectiva “consistent a desobeir les ordres dels agents fins a trencar, en forma d’estampida, la línia de policia”. Consideren que formava part “d’una massa de persones” que volia accedir al parlament a la força. Addueixen que això tenia un risc d’allau entre els concentrats, i així justifiquen la infracció greu.

El relat del manifestant contrasta amb aquest. Diu que no va desobeir els Mossos d’Esquadra en cap moment; que la manifestació, malgrat el nerviosisme, no va arribar a ser violenta, i que no és versemblant que una persona de la seva edat actués de la manera com es descriu, amb “violència activa”. “Sembla que jo sigui el cabdill de la protesta, com si hagués impulsat la gent a entrar al parlament”, exclama. “Es cridava i es reivindicava la presència del president Puigdemont com a càrrec electe. De sobte, la gent em va empènyer des de darrere i vaig quedar mig atrapat en una de les barreres. Vaig avisar que m’ofegava, però l’agent que hi havia al davant no em va fer ni cas. No vaig poder-ne sortir i, de sobte, em vaig trobar arrossegat, mig estirat, dins el parc. Llavors van disparar gas pebre i hi va haver una estampida, amb molta gent afectada pels efectes de la substància. Érem prop de quinze persones i els Mossos em van demanar que m’identifiqués. Jo no duia el carnet d’identitat, però igualment els vaig dir el meu nom i amb una tauleta van accedir a les meves dades. Vam estar-hi molta estona, sense assistència sanitària.”

Una causa prescrita?

Com que havia estat identificat, va pensar que li podria arribar alguna notificació, però a hores d’ara havia passat tant de temps que ja no s’ho esperava. Segons el seu advocat, Àlex Solà, aquestes sancions poden haver prescrit. “Interior va trigar molt a portar-ho al jutjat, que ho va arxivar com a causa penal, però va deixar l’opció d’obrir una causa administrativa. Encara que això normalment pot ser una interrupció que paralitza la prescripció, igualment aquest cas podria haver prescrit perquè no hi havia substància penal en els fets i mai no s’havia d’haver portat al jutjat.”

Torras és crític amb el departament: “Què fa el Departament d’Interior?, què fa Trapero?, què fa Parlon?, quines ordres donen?” Martí Majoral, portaveu d’Alerta Solidària, hi coincideix: “Creiem que és un abús en tota regla, un escàndol. Han esperat a Setmana Santa a enviar les notificacions. Fa un any i mig dels fets i tot això va contra gent gran, que de cap manera no ha significat cap perill per als Mossos.” A més, el relat d’aquests expedients blinda l’actuació dels agents, que van tirar gas pebre per dissuadir els manifestants, amb perjudicis greus en alguns casos, com ara el de Maria Teresa Culleres, de setanta-un anys, que en va haver de suportar els símptomes durant dies. Segons Interior, es va utilitzar la força per impedir que els manifestants entressin al parlament.

Casos semblants

Aquesta setmana el grup de Junts al parlament ha registrat una petició de compareixença de la consellera d’Interior, Núria Parlon, i del director general dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, per a donar explicacions sobre l’obertura d’aquests expedients sancionadors.

Segons la formació, els fets sancionats inclouen conductes com ara desobediència i resistència a l’autoritat, la negativa a identificar-se i una suposada aportació de dades falses o inexactes en el procés d’identificació. Això coincideix amb les explicacions de l’ANC. “Totes les obertures d’expedient que ens han arribat són calcades, fil per randa el mateix text”, explica Pep Cruanyes, de la comissió jurídica. “És mentida que els manifestants volguessin trencar la línia policial i entrar al parlament. La gent volia entrar al parc, simplement. No hi ha dret a manifestar-se davant del parlament?” L’entitat també denuncia que darrerament s’ha fet un abús més intensiu de la llei mordassa –que fa anys que el govern espanyol promet de derogar– contra independentistes, també en manifestacions com ara la de Montserrat o la de Badia del Vallès, ambdues contra Felipe VI. “Molts deuen haver rebut denúncies semblants per manifestacions diverses –diu Torras–. Ens correspon de poder-nos manifestar lliurement, sense violència, i no rebre cap multa econòmica. Estic cansat de callar i que la gent calli.”

Ara, el cas més greu relacionat amb la manifestació del 8 d’agost va ser el de l’Ignasi, un soci de l’ANC a qui van arribar a obrir una causa penal, que finalment es va arxivar, després d’haver hagut de comparèixer a la Ciutat de la Justícia. Era acusat de desobediència, però el jutge va reconèixer que no hi havia proves –ni tan sols la simple identificació– per a incriminar-lo. “S’ha de tenir en compte que l’atestat [dels Mossos] no li atribueix cap conducta concreta, més enllà de ser, possiblement, un dels manifestants que presumptament van sobrepassar el cordó policíac. Arran de la manca d’identificació concreta de l’investigat amb una actuació punible, no és procedent de continuar aquest procediment”, deia la interlocutòria. Aquesta manca d’atribució d’una conducta individual concreta també és present en el cas de Jordi Torras, i alhora és comuna en molts casos de desordres públics. Juristes i defensors dels drets civils ho han interpretat reiteradament com una vulneració del dret de protesta.

En la concentració davant el parlament, després del discurs de Puigdemont, els Mossos van identificar vint-i-una persones, dues de les quals van ser detingudes, ara també amb el cas arxivat. L’Ignasi es va negar a declarar, però el dia de la vista va explicar com havia viscut el moment: “Ens van començar a gasejar indiscriminadament, va ser una immundícia. La gent queia per terra –gent d’edat molt avançada– i els Mossos colpejaven. Va ser una qüestió d’atzar que no passés res més. Aleatòriament, ens van agafar a uns quants, ens van arraconar i ens van fer identificar.”

“L’objectiu de tot plegat és fer por”, conclou Torras. “Que la gent acabi pensant que no s’ha d’involucrar, i per això els carrers són buits. A Minnesota o a França la gent surt al carrer. Surten les armilles grogues i en dos dies el govern s’abaixa els calçons. Jo defenso la dignitat democràtica. Denuncio que a una persona electa no li permetin d’entrar al parlament. De què serveix la llei d’amnistia? És ridícul tot plegat.”

[VilaWeb continua investigant les conseqüències jurídiques dels fets del 8 d’agost. Si teniu informació d’interès sobre casos semblants o relacionats, podeu escriure a clara.ardevol@partal.cat.]