S’ha mort Dick Cheney, ex-vice-president dels EUA amb George Bush, a 84 anys

  • Va exercir de vice-president dels Estats Units durant els dos mandats de George W. Bush

VilaWeb
Dick Cheney, en una imatge d'arxiu, l'amy 2011 (fotografia: Gage Skidmore).
04.11.2025 - 12:44
Actualització: 04.11.2025 - 13:20

Dick Cheney, ex-vice-president dels Estats Units, s’ha mort avui a 84 anys, segons que ha informat a X el periodista Jake Sherman, de Punchbowl News. Segons el comunicat, Cheney ha mort a causa de les complicacions d’una pneumònia i afeccions cardíaques i vasculars.

Richard Bruce, Dick, Cheney, nascut a Lincoln (Nebraska) el 30 de gener de 1941, ha estat una de les figures més influents de la política nord-americana contemporània. Va ser el 46è vice-president dels Estats Units durant els dos mandats de George W. Bush (2001-2009), període marcat pels atemptats de l’11 de setembre de 2001.

Era considerat el principal impulsor de l’anomenada “guerra contra el terrorisme” i va contribuir que els EUA s’involucressin en la guerra de l’Afganistan i l’Irac.

Abans de ser vice-president, Cheney havia estat secretari de Defensa durant la presidència de George H. W. Bush (1989-1993), i representant per Wyoming a la Cambra de Representants entre el 1979 i el 1989. Després de deixar temporalment la política, va presidir la companyia Halliburton, un dels principals conglomerats del sector energètic, del 1995 al 2000.

Cheney reunit amb el príncep Sultan, ministre de Defensa i Aviació a l’Aràbia Saudita, per discutir com gestionar la invasió de Kuwait, el primer de desembre de 1990 (fotografia: Master SGT / Jose Lopez Jr).

Cheney va acabar el seu mandat de vice-president com una figura profundament impopular en la política americana amb un índex d’aprovació del 13%. En canvi, després dels atacs de l’11 de setembre va arribar al màxim, un 68%.

Figura clau de la “guerra contra el terrorisme”

Cheney va tenir un paper destacat en la resposta de l’administració de Bush als atacs de l’11 de setembre de 2001 contra les Torres Bessones i la coordinació de l’anomenada “guerra contra el terrorisme”.

Va ser un dels primers defensors de la invasió de l’Irac, al·legant que el règim de Saddam Hussein posseïa un programa d’armes de destrucció massiva i tenia una relació operativa amb Al-Qaida, tot i que cap de les dues acusacions no van ser mai corroborades.

També va pressionar la comunitat d’intel·ligència perquè proporcionés informació coherent amb els arguments de l’administració per envair l’Irac. Cheney va ser sovint criticat per les polítiques de l’administració Bush respecte de la campanya contra el terrorisme, pel seu suport a les escoltes telefòniques per part de l’Agència de Seguretat Nacional (NSA) i pel seu aval al programa de tortura “d’interrogatoris millorats” dels EUA.

Va discrepar públicament del president Bush sobre la posició contra el matrimoni entre persones del mateix sexe el 2004.

Havia donat suport a Kamala Harris

Aquests darrers anys, Cheney s’havia retirat de la vida pública, tot i que ocasionalment feia declaracions sobre política exterior i el futur del Partit Republicà. Durant una època es va convertir en un dels pilars d’aquest partit, però a les eleccions del 2024 va confessar que no votaria Donald Trump sinó la demòcrata Kamala Harris.

“Estem agraïts per tot el que Dick Cheney va fer pel nostre país”, diu el comunicat sobre la seva mort, recollit pels mitjans nord-americans. El text també dedica uns missatges de reconeixement a qui va ser la seva dona durant més de sis dècades, Lynne, i a les dues filles.

Recomanem

Fer-me'n subscriptor