03.09.2025 - 19:50
Quan la ministra d’Hisenda espanyola, María Jesús Montero, va fer pública la proposta de condonació del deute a les comunitats autònomes, el mes de febrer d’enguany, vaig escriure una píndola (25 de febrer) que titllava l’operació d’enganyifa. Finalment, allò que havia de ser una quitança del deute català s’ha acabat convertint en un festival del “cafè per a tots”, a què ja estem acostumats de fa molts decennis. I, encara que avui no es recordi, així ho havien pactat originalment per a la investidura de Sánchez el novembre del 2023. L’acord PSOE-ERC incloïa, entre més qüestions, una condonació o anul·lació d’un 20% del deute de la Generalitat, equivalent al traspàs de 15.000 milions d’euros. Potser avui algú dirà “que no es queixin els catalans, perquè encara els n’han perdonat 17.000 milions, més que no volien”.
Com que no n’aprenem, una vegada més, Catalunya haurà fet un favor a la majoria de comunitats autònomes i, com sempre, li serà reconegut amb insults i mentides. De fet, ja fa dies que han començat. En una entrevista a Canal Sur Radio d’ahir, la consellera d’Economia andalusa, Carolina España, va dir que Catalunya era una de les comunitats autònomes amb més deute de tot l’estat espanyol. Concretament, “té més del doble del deute d’Andalusia perquè s’ha dedicat a malbaratar durant la pandèmia i l’època del procés i, al final, aquest malbaratament l’haurem de pagar entre tots els espanyols”. “No és més que un pagament al xantatge de l’independentisme”, va afegir, i va apuntar que la condonació del deute no eren, en cap cas, uns diners extres que arribessin a Andalusia ni a cap comunitat autònoma. Cap sorpresa.
El cas és que, ahir, el consell de ministres espanyol va aprovar en primera volta l’avantprojecte de llei de mesures excepcionals de sostenibilitat financera per a les comunitats autònomes de règim comú. “Aquesta norma permetrà a l’estat d’assumir 83.252 milions d’euros de deute de les comunitats autònomes, la qual cosa beneficiarà tots els territoris perquè en reduirà el passiu, alliberarà uns 6.700 milions d’euros del pagament d’interessos que podran destinar a reforçar l’estat del benestar i els permetrà de guanyar autonomia financera perquè en facilitarà la sortida als mercats. La xifra total, calculada amb el criteri de població ajustada, representa una condonació mitjana del 19% del total de deute autonòmic.” Així ho diu la nota oficial d’ahir del Ministeri d’Hisenda espanyol.
La vice-presidenta Montero va subratllar ahir que l’assumpció del deute autonòmic no frenava ni substituïa la reforma del sistema de finançament, en la qual va dir que el govern espanyol continuaria treballant sobre una proposta que beneficiés tots els territoris. Finalment, va reiterar que la condonació del deute afavoria totes les comunitats autònomes, incloses les governades pel PP. “Dels 83.252 milions d’euros de deute que assumeix l’estat, gairebé 60.000 milions corresponen a deute de comunitats governades pel PP. Dit d’una altra manera, 7 de cada 10 euros condonats beneficien les comunitats on governa el PP”, va destacar Montero, que va demanar als presidents autonòmics del PP que reflexionessin i fessin costat a una mesura que era beneficiosa per als ciutadans.
De fet, la gent del PP ja fa dies que remuga. La direcció del partit ahir deia que tenia garanties que cap comunitat autònoma governada pel PP no s’acolliria a la quitança del deute autonòmic. La portaveu al congrés espanyol, Ester Muñoz, afegia que cap dels dirigents autonòmics populars no l’acceptaria (és voluntària), i va dir que no entrarien pas “en aquest parany”. Per a reforçar el missatge d’unitat que ha traslladat el PP espanyol, el secretari general del partit, Miguel Tellado, en una entrevista a RNE, va definir la decisió del govern espanyol com “un exercici d’irresponsabilitat política sense precedents” que beneficiava aquells que havien gestionat pitjor els seus balanços econòmics i que trencava amb “el tracte igualitari” que definia el model autonòmic.
Bé, després de veure els improperis habituals, mirem com acaba la quitança per comunitat autònoma. Andalusia és la més afortunada, amb una rebaixa de més de 18.700 milions, seguida de Catalunya, amb 17.100; del País Valencià, amb 11.200, i Madrid, amb 8.600. Això respecte dels valors absoluts, al marge dels nivells de deute que tenia cada comunitat. Aquesta és la classificació que aporten els mitjans de comunicació i que s’aprofita per remarcar que Catalunya en surt molt afavorida.
Però recordem que la cosa més important en aquest cas és de quant rebaixen el deute absolut les xifres indicades. I ací les coses canvien molt. Moltíssim, diria. Resulta que a les Canàries li condonen el 51% del deute; a Andalusia, el 47%; a Astúries, el 37%, i a Galícia, el 33%. Si anem a la cua, ens trobem, pràcticament igualats, el País Valencià i Catalunya, amb el 19%, i les Illes, amb el 20%. Casualitat o no? Els Països Catalans tanquen la classificació. Ves per on! La resta són entre el 25% i el 30%. Evidentment, si ens hi fixem, Catalunya rep allò que s’havia pactat amb ERC en el seu moment. Però dels altres ningú no n’havia dit res.
Una vegada més ens han aixecat la camisa. Ens han enredat (diria paraules més gruixudes), com és costum. Però tampoc no podem negar que ens hi hem posat molt bé, amb el pacte entre ERC i el PSOE. I, a més, ens emportem com sempre la propina de ser l’ase dels cops perquè som entre “els més afavorits”.
De tota manera, cal dir que, quan el PP parla de “trampa”, té raó en part. La qüestió és que a l’estat espanyol no li costa ni un euro el pas que ha fet. Els diners que ens “perdonen” els devíem al FLA, és a dir, a l’estat espanyol, i ja estaven comptabilitzats com a deute de les administracions de l’estat. L’única diferència és que la part condonada ara no serà deute català o valencià, sinó deute espanyol. Un català, per explicar-ho d’una altra manera, ja no deurà uns determinats diners com a català, sinó com a ciutadà de l’estat espanyol. S’ha fet un augment del deute de l’estat, però no total. Això sí, amb canvis, segons les comunitats autònomes.
I això ens porta a una curiositat més. Fa uns quants dies a Madrid ja treien foc pels queixals. La senyora Ayuso calculava que cada madrileny pagaria 483 euros de més per la condonació del deute dissenyat i pactat pel govern espanyol “a mida de l’independentisme català”, i que, en canvi, cada català s’estalviaria 410 euros. El que no deia és que Madrid és l’única comunitat en què el govern haurà de pagar als qui li van deixar diners, atès que no té deute amb el FLA, cosa que fa dubtar dels seus càlculs. La qüestió és fer sortir l’independentisme català com sigui i, si cal, amb calçador o amb mentides; tot s’hi val.
En definitiva, tal com va dir Guillem López Casasnovas, catedràtic d’economia de la Universitat Pompeu Fabra, sobre la quitança del deute quan es preparava, “la condonació és només un pedaç que no soluciona res”. Defensava que s’abordés una reforma integral del sistema de finançament que reconegués l’esforç fiscal de les comunitats i que, en certa manera, s’aproximés al pacte fiscal. I tenia raó. A veure què passarà amb el finançament singular, que també es va pactar. Ja ho veurem, però és d’imaginar. Ben segur que segueix el mateix camí que la quitança. Us hi voleu jugar un pèsol?
