Escalada de tensió entre Moldàvia i Rússia arran de la condemna contra la governadora de Gagaúsia

Un tribunal moldau ha condemnat Evghenia Gutsul, governadora de la regió autònoma de Gagaúsia, a set anys de presó per haver canalitzat fons no declarats procedents de Rússia per finançar el partit prorus Shor, ara prohibit. Segons la fiscalia, Gutsul va transferir diners il·legals entre el 2019 i el 2022 per alimentar l’activitat del partit, fundat per l’oligarca Ilan Shor, actualment establert a Moscou i condemnat in absentia a quinze anys per frau i emblanquiment de capitals.

Gutsul, de trenta-vuit anys, fou elegida bașkan (governadora) el 2023 en unes eleccions que el govern proeuropeu de Maia Sandu va considerar interferides per la ingerència russa. Després de la sentència, Gutsul ha dit que no reconeix el veredicte i que lluitarà per netejar el seu nom. “Això és un avís a tota l’oposició: si et posiciones contra el règim, acabes a la presó i et destrueixen la vida”, ha declarat davant dels mitjans. L’advocat de Gutsul ha qualificat el judici de “execució pública” i ja ha anunciat que el recorrerà. La sentència també obliga la governadora a retornar l’equivalent a dos milions d’euros defraudats.

El Kremlin carrega contra Moldàvia

La reacció de Moscou ha estat immediata. La portaveu d’Afers Estrangers, Maria Zakhàrova, ha qualificat la sentència de “vergonya” per a Moldàvia i el seu poble, i el portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, ha acusat el govern moldau de trepitjar la democràcia i reprimir l’oposició. La condemna de Gutsul coincideix amb un moment polític decisiu per a Moldàvia, que prepara unes eleccions parlamentàries marcades per la pugna entre el bloc proeuropeu de la presidenta Sandu i una coalició de forces prorusses.

Gagaúsia, una regió de població turcòfona i tradicionalment prorussa, manté una relació tensa amb la capital, Chisinau, però continua sota control de l’estat, a diferència de Transdnièster, que funciona de facto com un territori separat amb suport rus. D’ençà que va ser elegida, Gutsul ha viatjat sovint a Moscou i s’ha reunit amb alts càrrecs del Kremlin, inclòs el president Vladímir Putin. La seva inclusió a les llistes de sancionats per la Unió Europea i els Estats Units per sospites de desestabilització havia fet créixer la pressió internacional sobre Moldàvia perquè actués judicialment contra ella.