16.08.2025 - 21:40
L’oficialitat del català a Europa fa mesos que resta paralitzada al Consell de la Unió Europea, amb la reticència d’uns quants estats, inclòs el francès, de donar-li aquest estatus a una llengua que no és oficial a escala estatal, a excepció, és clar, d’Andorra, que no forma part de les institucions europees.
Ara desenes de localitats de Catalunya Nord s’han mobilitzat i han aprovat una moció a favor de l’oficialitat del català. Aquesta iniciativa ha estat impulsada pel col·lectiu Angelets de la Terra, que va fer arribar la moció als ajuntaments el 18 de juny. “Avui dia tenim vint-i-cinc municipis que han votat en el ple municipal”, explica Ramon Faura, coordinador de l’entitat. “Tres d’aquests no han votat a la unanimitat, és a dir, n’hi ha vint-i-dos que han votat a la unanimitat, però els que no ho han fet, en dos d’aquests hi va haver dues abstencions i només un va tenir un vot en contra.”
Clairà #CatalunyaNord compromesa amb el català a Europa. +Info: https://t.co/W3He53ZTWk pic.twitter.com/iPUY8jsRS9
— Angelets de la Terra #CatalunyaNord (@AngeletsTerra) July 16, 2025
La moció recorda que el català és parlat per més de deu milions de persones a Europa, que ja és oficial a Andorra i cooficial en territoris de l’estat espanyol, i que es troba reconegut i protegit per la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries. El text també recorda que s’ha presentat formalment la sol·licitud a la UE, per part del govern espanyol, i que el reconeixement “reforçaria la diversitat cultural europea, així com la dignitat dels parlants de català”.
Al mateix temps que aquesta vintena llarga de localitats, l’han aprovada per unanimitat dues comunitats de municipis, Rosselló-Conflent i Pirineus-Cerdanya, uns òrgans que apleguen batlles i tinents de batlle, i que representen entre quaranta municipis i cinquanta; i a final d’agost l’entitat demanarà a més comunitats que facin la mateixa. Una bona part d’aquests ajuntaments que van votar a favor encara no ho han portat als respectius plens, i tenint en compte que ha tirat endavant sense oposició, tot fa preveure que encara hi haurà més adhesions. El suport col·lectiu ja representa, segons els promotors, “una posició a favor de la moció d’una cinquantena de municipis” dels cent noranta-vuit de Catalunya Nord.
La iniciativa culminarà a la cinquena Trobada Sense Fronteres de Municipis Catalans, prevista per a final d’octubre, quan els Angelets de la Terra faran públic un balanç de la campanya i també es faran conferències de premsa a Perpinyà i Barcelona amb presència de càrrecs electes, mitjans i personalitats del món de la cultura.
Un pas històric en favor de la identitat catalana
Segons els Angelets de la Terra, la campanya representa una fita: “Històricament, a la Catalunya Nord els polítics elegits de municipis no s’havien posicionat tan clarament a favor del català i a favor, doncs, de Catalunya”, i fan valdre que això és “un pas més cap a la reivindicació de la nostra identitat a la Catalunya Nord”. La moció no és tan sols una declaració d’intencions, explica Faura, sinó que “els alcaldes de Catalunya Nord estan signant amb tot el seu ple municipal i l’estan enviant al prefecte”, el representant de l’estat francès al departament dels Pirineus Orientals.
Així doncs, té un caràcter totalment oficial i institucional. Aquesta iniciativa és una esmena i una pressió cap a les autoritats franceses, que s’han mostrat reticents a l’oficialitat del català al Consell de la Unió Europea. Sobre això, el ministre delegat d’Afers Europeus, Benjamin Haddad, ha dit: “He tingut l’ocasió de parlar-ne moltes vegades amb el meu homòleg. Hem tingut aquesta conversa en Consells d’Afers Generals anteriors i no s’ha arribat a cap consens”, i ha afegit que “França està compromesa a poder treballar amb els espanyols i tots els nostres companys per avançar i trobar solucions des del consens sobre aquesta qüestió”.
A partir de les negociacions, la delegació espanyola ha desenvolupat la proposta per donar resposta a inquietuds dels altres governs europeus. Per exemple, ha inclòs uns condicionants que només compleixen el català, el basc i el gallec, com a garantia que no hi haurà un efecte dominó amb més idiomes sense reconeixement. A més, el govern espanyol s’ha compromès a assumir el cost de l’oficialitat i ha incorporat en l’argumentari que el plurilingüisme és part essencial de la identitat nacional espanyola. Això ha permès de guanyar suports, però hi ha un grup contrari, encapçalat per Alemanya, i amb el suport d’Itàlia, l’estat francès, Àustria, Finlàndia, Suècia, Bulgària i Croàcia.
Les següents reunions amb possibilitats d’aprovar l’oficialitat són el 16 de setembre, el 21 d’octubre, el 17 de novembre i el 16 de desembre.
Impulsar l’ensenyament en català
Els Angelets de la Terra, més enllà d’impulsar les mocions en favor de l’oficialitat del català, ja preparen la següent campanya en favor de la llengua. “Estem preparant un llibret a destinació dels ajuntaments de la Catalunya Nord per fomentar la línia d’ensenyament pública en català, bilingüe, català-francès”, expliquen, i remarquen que l’ensenyament del català es troba en un estat precari a Catalunya Nord, i molt per darrere no solament dels bascs, sinó també dels corsos, que fa relativament poc que han introduït de manera generalitzada l’ensenyament de la llengua pròpia.
“Nosaltres, a la Catalunya Nord, amb l’associació de l’APLEC, el que fem són les classes d’iniciació de llengua i cultura catalanes a les escoles, d’uns quaranta-cinc minuts a la setmana per alumnes, i que sovint comencen al novembre, desembre i a vegades fins i tot al gener, perquè no hi ha els pressupostos al setembre; un ensenyament iniciàtic per conèixer l’existència el català”, i això fa que oficialment s’estimi que vora un 20% dels alumnes reben alguna mena d’ensenyament en català. “És una manera de falsificar els números, perquè la veritat és que l’ensenyament bilingüe i immersiu, no arribem al 8% de tots els alumnes a la Catalunya Nord, quan en els altres territoris que t’he parlat són 30-40%”, remarca Faura.
La guia hauria de servir per a ajudar els ajuntaments a fer de pont entre l’escola, la família i l’administració. “És una feina, els hem fet una guia, una mica com havíem fet el Llibre Blanc pel tema més cultural i intercanvi amb el sud, però aquesta vegada per a l’ensenyament.” Tenen previst de presentar-la després de la campanya de la moció, amb la voluntat que hi hagi un impuls en l’ensenyament del català.
