24.12.2025 - 20:40
Ahir el president del PP espanyol, Alberto Núñez Feijóo, va fer arribar a la jutgessa de Catarroja els missatges de WhatsApp que havia bescanviat amb l’ex-president de la Generalitat, Carlos Mazón, el dia de la gota freda que va causar 230 morts. Hores després, el contingut d’aquests missatges es va filtrar als mitjans de comunicació i va posar al descobert noves contradiccions entre el relat públic d’aquests dos dirigents i allò que realment va passar aquella jornada.
La conversa revela que va ser Feijóo qui va fer el primer contacte amb Mazón a les 19.59, després de saber pels mitjans de comunicació la gravetat de la situació. En aquell primer missatge, es va posar a disposició del president per a allò que pogués necessitar. La primera resposta de Mazón va arribar nou minuts més tard, a les 20.08. “Gràcies, presi”, li va escriure. Tot seguit hi afegí: “Després t’ho explico. Cada minut és més fotuda la cosa.” Aquests missatges evidencien que Mazón ja era conscient de la magnitud dels fets cap a les vuit del vespre, per tant abans d’enviar l’alerta als telèfons mòbils mitjançant el sistema Es-Alert. També palesen que Feijóo, tot i que disposava solament de la informació publicada pels mitjans de comunicació, ja sabia també que la situació al País Valencià era greu.
Quatre minuts després d’enviar la notificació d’Es-Alert, Mazón va tornar a escriure a Feijóo per dir-li que l’esperava “una nit llarga”, una nova mostra que en aquell moment ja era conscient de la dimensió de la catàstrofe.
Més tard, a les 23.23, Mazón va tornar a descriure amb amargor la gravetat dels fets: “El problema ara és que ni tan sols podem entrar en molts pobles, amb gent als terrats morta de por.” A les 23.25, en un altre missatge de WhatsApp, Mazón va dir a Feijóo que ja apareixien morts a Utiel, tot i que encara no s’havia fet públic, i que en sortirien més: “Això serà un maleït desastre, presi.”
Perd força la tesi de Mazón de culpar el govern espanyol
Després de la gota freda, tant Carlos Mazón com els representants polítics dels partits que encara governen la Generalitat Valenciana –PP i Vox– han repetit que el govern espanyol s’havia desentès de l’emergència amb l’objectiu de treure’n rèdit polític i desgastar-lo. Però ara alguns dels missatges bescanviats aquella nit qüestionen aquesta tesi.
A la nit, Alberto Núñez Feijóo va demanar a Mazón per la implicació del govern espanyol en la gestió de l’emergència i per si havia ofert ajut i efectius. A les 23.21, Mazón li va respondre que el govern espanyol “més o menys sí” que estava a disposició, tot i afegir que havien muntat “un gabinet de crisi que no serveix de res”.
En la mateixa línia, a les 23.23, Mazón li va explicar que havia parlat amb el president del govern espanyol, Pedro Sánchez; amb la vice-presidenta primera i ministra d’Hisenda, María Jesús Montero; amb la ministra de Defensa, Margarita Robles; i amb el ministre d’Interior, Fernando Grande-Marlaska.
En aquell mateix missatge, Mazón també va indicar que, gràcies a la delegació del govern espanyol, disposaven de l’ajuda de l’exèrcit espanyol per a emergències. “Tenim el que necessitem, que és l’UME”, va escriure. El darrer missatge entre tots dos va ser a les 23.29.
La declaració de Feijóo agafa encara més importància
La jutgessa va citar Feijóo a declarar com a testimoni a petició de l’Associació de Víctimes Mortals DANA 29-0, que exerceix l’acusació particular en la causa. En la resolució, explicava que Feijóo podria aclarir què va saber i què li havia transmès Mazón el 29 d’octubre de 2024, arran de les converses que aquell mateix dia l’ex-president va tenir amb la consellera de Justícia i Interior d’aleshores, Salomé Pradas, també investigada.
El president del PP ha sol·licitat de fer telemàticament la declaració del 9 de gener.
Feijóo rectifica allò que va dir el 31 d’octubre
Dos dies després de la tragèdia, Alberto Núñez Feijóo va comparèixer públicament amb Carlos Mazón i va afirmar que l’ex-president de la Generalitat Valenciana l’havia informat “en temps real” de tot allò que passava “des de dilluns passat”. Però ara diu que es va equivocar, perquè el 29 d’octubre de 2024 era dimarts i no dilluns.
