06.02.2026 - 19:07
|
Actualització: 06.02.2026 - 19:25
Quan falten pocs dies perquè comencin els Jocs Olímpics d’hivern de Milà-Cortina, la comunitat ladina de Cortina d’Ampezzo ha desplegat una campanya simbòlica per a fer visible la seva identitat en un esdeveniment que considera que l’ha ignorada. Centenars de banderes ladines —de color blau, blanc i verd— pengen de finestres i balcons de la localitat alpina, i sovint són més nombroses que no pas el tricolor italià, en un gest que combina reivindicació cultural i protesta política.
En Cortina, la rebelión se cuelga en el balcón. Banderas de protesta de la minoría de los ladinos, que protesta por una ciudad que consideran convertida en un parque temático para ricos donde ellos son solo el decorado. pic.twitter.com/sxGTDzFTba
— Irene L. Savio (@Irenls_) February 6, 2026
Els ladins són una minoria de llengua retoromànica repartida en unes quantes valls de les Dolomites i integrada avui en tres regions administratives diferents. A la província autònoma del Tirol del Sud gaudeixen d’una protecció lingüística i institucional àmplia, amb presència a l’escola, l’administració i els mitjans públics. En canvi, al Vènet —on es troba Cortina— denuncien una manca de reconeixement i de suport financer que limita la transmissió de la llengua i la projecció cultural.
La presidenta de l’Unió dels Ladins d’Ampezzo, Elsa Zardini, sosté que l’organització olímpica no ha tingut en compte la comunitat local ni en les decisions sobre infrastructures ni en la representació pública durant els jocs. Segons que diu, ningú no els ha demanat d’exhibir la seva bandera ni de participar en cerimònies amb vestits tradicionals. La iniciativa de repartir centenars de banderes pretén, doncs, “reivindicar la identitat” i recordar que es tracta d’un poble històricament dividit i sense dret d’autodeterminació reconegut.
La mobilització també s’inscriu en un debat polític de llarga durada. El 2007, la població de Cortina, Livinallongo i Colle Santa Lucia va votar majoritàriament per abandonar el Vènet i integrar-se al Trentino-Alto Adige, però el resultat —consultiu— mai no s’ha aplicat. Ara, amb els jocs com a focus internacional, alguns representants ladins tornen a reclamar una reunificació territorial que permeti d’equiparar els seus drets lingüístics als dels ladins del Tirol del Sud.
Més enllà de la qüestió institucional, també hi pesa la preocupació ambiental. Part de la comunitat considera que les obres olímpiques han alterat de manera irreversible l’entorn de la vall i tem que l’herència dels Jocs accentuï la pressió urbanística i turística sobre un territori que identifiquen estretament amb la seva cultura. Els ladins insisteixen que no s’oposen a l’esdeveniment esportiu en si mateix, però veuen en l’arribada dels jocs una oportunitat única per reclamar visibilitat i reconeixement. Les banderes que aquests dies omplen Cortina volen ser, alhora, una benvinguda als visitants i un recordatori que sota l’aparador olímpic hi ha una comunitat que continua lluitant per preservar la llengua, la memòria i el dret de decidir el seu futur.
