El ministre Urtasun s’adreça en castellà per carta a Prohens i al president del Consell de Menorca

La Plataforma per la Llengua ha denunciat públicament que el ministre de Cultura espanyol, Ernest Urtasun, ha enviat dues cartes oficials –una a la presidenta del govern de les Illes, Margalida Prohens, i una altra al president del Consell de Menorca, Adolfo Vilafranca– íntegrament en castellà, tot i que tots tres són catalanoparlants i que la qüestió tractada és la protecció del patrimoni cultural de Menorca.

📨 @ernesturtasun es comunica per carta a @MargaProhens i @dolfoVilafranca en castellà.

❌ Quan un ministre catalanoparlant s’adreça a presidents catalanoparlants i ho fa en castellà, no és bilingüisme: és supremacisme lingüístic.https://t.co/LvWVGZbpn7

— Plataforma per la Llengua – Illes Balears (@PLlenguaIlles) July 31, 2025

L’entitat ha remarcat que aquest fet no es pot justificar amb la coartada habitual del bilingüisme. “Quan un ministre catalanoparlant s’adreça a presidents catalanoparlants i ho fa en castellà, no és bilingüisme: és supremacisme lingüístic”, ha denunciat, en un missatge publicat a les xarxes socials. El motiu de les cartes era la preocupació expressada pel Ministeri de Cultura arran de la represa de les obres del viaducte de Rafal Rubí, en ple entorn del paisatge talaiòtic menorquí declarat patrimoni mundial per la UNESCO. Urtasun demanava a les autoritats illenques que no prenguessin cap decisió irreversible sense el vistiplau del comitè internacional. Tot i això, l’entitat considera inadmissible que aquest advertiment es faci en castellà, com si el català no fos apte per a la comunicació oficial ni entre iguals.

“És una mostra més del menyspreu sistemàtic a la llengua catalana dins l’administració espanyola”, denuncia l’organització, que recorda que Urtasun ha fet bandera del seu catalanisme en moltes ocasions, però que ara actua “com qualsevol altre ministre del règim”. La Plataforma per la Llengua fa temps que reclama que les llengües oficials als Països Catalans es facin servir també en les comunicacions entre administracions, especialment quan hi ha reciprocitat lingüística entre els interlocutors. “El català no pot ser una llengua només per als discursos, ha de ser també una llengua per als documents”, han insistit. L’entitat ha exigit al ministre espanyol una rectificació i l’enviament d’una nova comunicació en català, tal com pertocaria en qualsevol estat que respecti la llengua dels seus ciutadans.