03.08.2025 - 21:40
|
Actualització: 03.08.2025 - 21:42
Avui fa just 128 anys del descobriment fortuït a l’Alcúdia de la Dama d’Elx, de 2.500 anys d’antiguitat, una obra mestra de l’art iber. Però la Dama d’Elx no és pas a la capital del Baix Vinalopó, sinó a Madrid, al Museu Arqueològic espanyol, en virtut d’un pacte entre el règim de Vichy i el règim de Franco el 1941 per a traslladar-la (havia estat exposada al Museu del Louvre d’ençà del 1897, quan fou comprada per un arqueòleg francès). La reivindicació d’Elx pel trasllat de la Dama ve de lluny, i la negativa de les autoritats espanyoles ha estat igualment persistent, amb l’excepció de dos trasllats temporals, el 1965 i el 2006, però res més. Fins que el Ministeri de Cultura espanyol, aleshores amb Miquel Iceta al capdavant, va negar el trasllat temporal que el 2022 demanava l’ajuntament per commemorar els 125 anys de la troballa. La negativa es va fonamentar en un informe tècnic encarregat a l’Institut de Patrimoni Cultural espanyol, que el va desaconsellar per les “conseqüències catastròfiques” que tindria. Un informe que ara el ministeri, amb Ernest Urtasun, no ha trobat convenient de demanar en el cas de les pintures de Sixena, malgrat el risc elevadíssim de malmetre-les de manera irremeiable tal com ja han alertat els experts principals en la matèria.
Si en el cas de la Dama d’Elx, fou el ministeri espanyol, a iniciativa pròpia, que va encarregar l’informe als tècnics de l’Institut de Patrimoni Cultural, ara ni Urtasun, ni el secretari d’estat de Cultura espanyol, Jordi Martí, ni ningú al ministeri no ha tingut gens d’interès a demanar un informe tècnic semblant sobre la conservació de les pintures murals que es conserven al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). Malgrat el fet que el ministeri mateix formi part del patronat del museu, i malgrat la petició directa que li ha fet en aquesta línia una desena d’institucions científiques, artístiques i acadèmiques del país, entre les quals hi ha cinc universitats, l’Institut Amatller d’Art Hispànic i l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural.
El comunicat que van fer públic recordava precisament que el ministeri havia fet servir raons de conservació per rebutjar el trasllat de la Dama d’Elx o del Guernica de Picasso, i es demanaven per què no s’aplicaven aquests mateixos criteris en el cas de les pintures de Sixena, si l’estat en què es trobaven era més fràgil.
Fins ara, el ministre Ernest Urtasun ha dit, en totes les declaracions públiques que ha fet sobre el trasllat de les pintures al monestir de Santa Maria de Sixena, que la sentència del Tribunal Suprem espanyol s’havia d’executar i que corresponia al patronat del MNAC de trobar la manera de fer-ho. No ha discutit ni ha posat en dubte mai que el trasllat de les pintures no es pogués dur a terme perquè la conservació i protecció –obligada per llei, prevista en normatives europees– de béns d’interès cultural d’un valor tan excepcional ho impedís. Mai. VilaWeb s’ha posat en contacte amb el Ministeri de Cultura i no ha obtingut cap resposta a la pregunta de si no havien previst l’elaboració d’un informe com el que havien encarregat i elaborat en el cas de la Dama d’Elx, i que va servir per a justificar la negativa a traslladar-la temporalment.
La fragilitat de la Dama
Les conclusions d’aquell informe eren contundents: “No és convenient que l’escultura pateixi variacions en relació amb l’entorn en què es troba actualment, de manera que se’n desaconsella la sortida del Museu Arqueològic Nacional.”
Els tècnics que el signaven arribaven a aquesta conclusió perquè havien constatat que el risc de pèrdua o deteriorament de les escasses restes de pigments conservats, a més de les restes de materials associades al seu context arqueològic, era molt alt. “Que desapareguessin significaria una pèrdua irreparable per al coneixement d’aquest bé cultural i de la cultura ibèrica en el seu conjunt. Es tracta d’una escultura d’una extraordinària qualitat plàstica […], un model iconogràfic excepcional.” I la valoració anava més enllà: “Garantint-ne la preservació a llarg termini hom estarà en disposició d’aprofundir en aquest coneixement gràcies a les noves tècniques que es desenvolupin en el futur.”
I encara afegia uns arguments calcats a aquells que tot d’experts –menys els del ministeri– han esgrimit per demanar que no es traslladessin les pintures de Sixena: “L’escultura [la Dama d’Elx] es troba actualment en un estat d’equilibri en relació amb el medi en què es conserva. Es tracta d’un equilibri molt delicat. En aquest sentit, un trasllat extern activaria mecanismes de deteriorament amb unes greus conseqüències. El transport, sigui pel mitjà que sigui, implica igualment l’exposició a riscs que comprometrien la integritat d’aquesta obra tan significativa per al patrimoni històric espanyol.”
La fragilitat de les pintures
És exactament el mateix missatge d’alerta que contenen els diversos informes tècnics i científics que el MNAC ha esgrimit davant la jutgessa d’Osca. La raó principal de la fragilitat d’aquestes pintures és que van ser exposades a l’incendi del monestir el 1936, que va produir transformacions químiques al material. Les obres de la sala 16 són, doncs, vestigis materials d’una obra incendiada, allò que se’n va poder salvar i conservar. De manera que això que hi ha exposat al MNAC no són pas pintures murals, com recordava el director, Pepe Serra, sinó “el vestigi arrencat i suportat en tela i suport de fusta d’aquella obra”. I el fet que les pintures hagin romàs trenta anys en una mateixa sala en unes condicions òptimes de conservació els ha donat una gran estabilitat. “Però un canvi de temperatura i d’humitat relativa no controlat genera reaccions químiques, com la formació de sals, que desplaçaria i eliminaria la pintura”, advertia Serra. I en posava un exemple: “Vam agafar unes micromostres de pintura de Sixena, i les vam posar en ambient de despatx. Quatre anys després, hi havia vidres, i la pintura havia desaparegut.”
Però Urtasun continua impassible. El ministeri té un tècnic a la comissió d’experts que es va constituir a iniciativa del patronat del MNAC quan el Suprem va dictar la sentència per analitzar l’estat de les pintures i els riscs en el trasllat. El govern de l’Aragó va acabar sortint-ne, però aquest tècnic del ministeri encara en forma part, tot i que fins ara no hi ha hagut més reunions. Resta la incògnita de saber si arribarà a elaborar i a signar un informe propi sobre la conveniència del trasllat.
