The Washington Post ·  Tara Copp, Souad Mekhennet, Meg Kelly, Alex Horton i Susannah George

L’escola de primària atacada pels Estats Units el primer dia de l’ofensiva militar contra l’Iran era a la llista d’objectius militars del Pentàgon i podria haver estat confosa amb una instal·lació militar, segons que expliquen a The Washington Post persones que tenien coneixement de l’operació.

L’atac –que es va produir durant les primeres hores de guerra, mentre els pares s’afanyaven a recollir els fills de l’escola, de dos pisos, per dur-los a casa a refugiar-se de les bombes– va causar 175 morts, pel cap baix, segons els mitjans estatals iranians, la majoria nenes en edat escolar.

Continua sense haver-se aclarit per què els EUA van bombardar l’edifici, però una font familiaritzada amb el procés intern de presa de decisions del Pentàgon explica que l’escola havia estat identificada com un dipòsit d’armes i, per tant, era inclosa en la llista d’objectius aprovats. Una segona persona explica que a la zona on hi havia l’escola també hi ha un dipòsit d’armes i que és possible que les forces nord-americanes ataquessin l’edifici per error o bé perquè tenien informació errònia i l’havien confós amb el dipòsit d’armes.

Israel ha dit que no va participar en l’atac contra l’escola: dos funcionaris israelians expliquen a The Washington Post que l’exèrcit nord-americà no va consultar l’operació amb les Forces de Defensa d’Israel abans de dur-la a terme.

En el procés de redacció d’aquest article, els periodistes de The Washington Post han parlat amb més d’una dotzena de persones tant dels EUA com d’Israel, incloent-hi algunes fonts amb coneixement directe de l’operació i del rol de la IA en la guerra a l’Iran. Totes han acceptat de parlar amb The Washington Post sota anonimat per poder tractar amb franquesa informació confidencial.

Dimecres, The New York Times va informar que una investigació preliminar del Pentàgon sobre l’atac havia determinat que els responsables del bombardament van ser els EUA i que l’error probablement es podria atribuir a informació obsoleta o errònia sobre l’objectiu. Un funcionari del govern nord-americà i una altra persona familiaritzada amb l’objectiu confirma a The Washington Post que la investigació preliminar sembla indicar que l’atac fou dut a terme per l’exèrcit nord-americà, probablement a causa d’intel·ligència errònia sobre l’objectiu.

En el passat, l’escola havia format part d’una base naval iraniana i és possible que, en el moment de l’atac, continués afiliada al Cos de la Guàrdia Revolucionària Islàmica (IRGC). Ambdós equipaments, tanmateix, eren separats per un mur d’ençà del 2015 i disposaven d’entrades independents, segons que revelen imatges per satèl·lit consultades per The Washington Post.

La distribució del complex es va tornar a modificar el 2022, quan s’hi van aixecar murs addicionals que separaven allò que ara és una clínica de la resta d’edificis circumdants, segons les mateixes imatges per satèl·lit. Els experts, en aquest sentit, expliquen a The Washington Post que el fet que l’escola es trobés al costat –o fins i tot a dins– no la converteix en un objectiu militar legítim. Human Rights Watch ha demanat que s’investigui l’atac –que no és clar si també va causar víctimes a la clínica– com a crim de guerra.

Dimarts, en una conferència de premsa al Pentàgon, el secretari de Defensa dels EUA, Pete Hegseth, va acusar el règim iranià d’haver llançat atacs aeris des de les escoles del país. “Els mul·làs estan desesperats”, explicava: “Com a covards terroristes que són, llancen míssils des d’escoles i hospitals, i ataquen innocents deliberadament.”

Un vídeo dels atacs publicat diumenge a les xarxes socials semblava mostrar com un míssil de creuer Tomahawk impactava contra un edifici pròxim a l’escola, segons que expliquen a The Washington Post vuit experts que han estudiat les imatges.

Dilluns, el president dels EUA, Donald Trump, va suggerir –sense aportar-ne cap prova– que l’Iran podria haver estat responsable de l’atac. “Però tant si ha estat l’Iran com algú altre, la realitat és que un Tomahawk és [un míssil] molt genèric. Se’n venen a més països”, va dir. Tan sols un grapat d’aliats dels Estats Units tenen accés a míssils Tomahawk i l’Iran no n’és un. L’arsenal israelià tampoc no inclou aquesta mena de míssils.

L’atac, que ha rebut una condemna internacional, ha reobert el debat sobre l’ús de la IA en el conflicte. Tant els Estats Units com Israel han fet ús de la tecnologia per a processar intel·ligència a gran escala i identificar objectius en massa, cosa que ha permès als seus exèrcits de destruir milers d’objectius en pocs dies.

Israel ha dut a terme més de 6.000 atacs contra 3.400 objectius al país, segons que explica un oficial de les Forces de Defensa d’Israel a The Washington Post. El Comandament Central dels Estats Units (Centcom), que supervisa les operacions militars nord-americanes al Llevant, havia atacat més de 5.500 objectius fins ahir.

Segons cinc persones familiaritzades amb la qüestió, tant l’exèrcit israelià com el nord-americà han emprat Maven, la plataforma de recollida d’intel·ligència de Palantir, en les seves operacions. La versió nord-americana, expliquen, incorpora Claude, la IA d’Anthropic.

US ‘AT FAULT’ in strike on Iran’s Minab girls’ school that KILLED at least 170 — NYT citing ‘preliminary inquiry’ Mehr News footage of moment missile hit school on Feb. 28 pic.twitter.com/RwjhmOl40U

— Forbidden News (@NewsForbiddenX) March 11, 2026

El cap del Centcom, l’almirall Brad Cooper, va dir dimecres que els Estats Units “han recorregut a eines avançades de IA” per a realitzar els atacs.

“Aquests sistemes ens ajuden a examinar grans quantitats de dades en qüestió de segons, cosa que ens permet de prendre decisions més de pressa que l’enemic i no hi pot reaccionar. La decisió final sobre què atacar o quan atacar, sempre la prendrà un ésser humà”, va dir. I va afegir: “Però les eines avançades de IA redueixen a segons processos que abans trigaven hores, fins i tot dies.”

Diumenge, Hegseth es va limitar a dir en una entrevista que l’atac s’investigava. I va afegir: “M’agradaria destacar que, a diferència dels nostres adversaris, els iranians, nosaltres mai no ataquem civils.”

El gabinet de Hegseth remet les preguntes de The Washington Post sobre l’atac contra l’escola, i sobre el rol de la IA en l’operació, al Centcom. El Centcom, per la seva banda, es nega a fer declaracions, tot al·legant que la investigació continua oberta.

“Un soroll espantós”

Fins a 175 persones pel cap baix, incloent-hi desenes de nens en edat escolar, van morir en l’atac contra l’escola primària Shajarah Tayyiba de Minab, al sud-est de l’Iran, el 28 de febrer, durant el primer dia d’atacs nord-americans i israelians al país.

El bombardament es va produir cap a les 10.45, hora local, segons que va dir el governador de la província d’Hormozgan, on és la ciutat, a Tasnim, l’agència de notícies semioficial iraniana.

Abdollah Karyanipak, de 41 anys, va arribar a l’escola cap a les 11.20, després d’haver rebut una trucada que demanava als pares dels alumnes que els passessin a recollir. Explica que en el moment de l’atac era a l’entrada del centre, esperant els seus dos fills petits.

“Vam sentir un soroll espantós. Era el so d’un míssil, o no sé exactament què, i va impactar de ple contra l’escola”, explica a The Washington Post en una entrevista telefònica realitzada en presència d’un mitjà de comunicació local vinculat al govern.

Karyanipak, que és funcionari municipal, explica que l’onada expansiva de l’explosió va destruir l’edifici immediatament i el va fer volar. Cinc o deu segons després, explica, hi va haver dues explosions més: en total, va sentir tres o quatre grans explosions. Un vídeo dels instants posteriors de l’atac, filmat prop de l’entrada de l’escola i verificat per The Washington Post, mostra quatre columnes de fum, pel cap baix, sortint de les restes de l’edifici.

Quan es va poder aixecar, encara atordit, Karyanipak es va adonar que no podia sentir-hi i que tenia el front ple de sang. “Vaig tornar cap a l’entrada de l’escola, però ja no hi era. S’havia ensorrat.”

A continuació, explica, va grimpar per la runa per mirar d’ajudar els alumnes atrapats al segon pis, però no en fou capaç. “Allà dalt hi havia tres nenes plorant, plenes de sang. També hi havia flames”, descriu.

Els pares i els equips de rescat van rebuscar durant hores entre la runa de la primera planta a la recerca de supervivents: “Cap dels nens que n’anàvem traient era viu. Tan sols hi trobàvem cadàvers destrossats i cremats.”

Karyanipak no va poder trobar els seus fills, de 7 i 8 anys. Més tard fou cridat al dipòsit municipal, on va reconèixer el cos del gran sense vida, però intacte. Al petit, tan sols el va poder identificar per les sabates que duia: la resta havia quedat irrecognoscible.

Objectius triats per la IA

Abans del començament dels atacs, els Estats Units i Israel van dedicar “milers d’hores” a identificar i definir la llista d’objectius, segons que ha explicat l’exèrcit israelià. Molts d’aquests objectius van ser triats d’acord amb les indicacions de la intel·ligència israeliana, segons que expliquen a The Washington Post dues persones familiaritzades amb l’operació, una d’israeliana i una altra de nord-americana.

Quant als Estats Units, l’Agència d’Intel·ligència de Defensa (DIA) manté un banc de dades amb milers d’objectius potencials, als quals s’assigna un número d’identificació específic i una agència que es responsabilitza de mantenir-ne i actualitzar-ne la informació destacada. L’escola de Minab probablement era a càrrec del personal d’intel·ligència del Centcom o de la DIA, segons que explica una altra persona familiaritzada amb el procés de tria d’objectius de l’exèrcit nord-americà.

El Centcom i la DIA disposen d’un equip d’analistes d’intel·ligència extens, segons aquesta persona, però és possible que el volum d’informació i objectius del banc de dades de l’agència hagin desbordat les capacitats del personal, segons la mateixa font.

Els analistes d’intel·ligència treballen amb grans conjunts de dades de possibles objectius militars, sovint d’anys d’antiguitat, i és possible que no tots els canvis en les condicions sobre el terreny hi quedin registrats, segons que explica un oficial del Departament de Defensa dels EUA.

Una altra persona familiaritzada amb les operacions de l’exèrcit nord-americà explica que, les setmanes prèvies a l’atac, es van afegir centenars d’objectius al banc de dades, però que no era clar si entre aquests hi havia l’escola.

Israel ha reiterat que no va participar en l’atac, però no se sap si l’escola era entre la llista d’objectius que la intel·ligència israeliana havia facilitat als Estats Units.

Quant a l’exèrcit nord-americà, la identificació dels objectius ha anat a càrrec de Maven, el sofisticat sistema de planificació militar que elabora informes a partir de dades de vigilància, logística, sensors i intel·ligència per facilitar el procés de presa de decisions.

Durant la preparació dels atacs, Maven va identificar objectius i en va facilitar coordenades a l’exèrcit, tot classificant-los per ordre d’importància estratègica. Dues persones familiaritzades amb el sistema expliquen que l’ús de Maven ha permès a l’exèrcit nord-americà d’accelerar el ritme de la campanya, tot reduint la capacitat de contraatac de l’Iran i escurçant dràsticament la durada del procés de planificació dels atacs, que en el passat podia allargar-se setmanes. L’exèrcit nord-americà, expliquen, també empra eines de IA per a avaluar els atacs ja executats.

Així i tot, no és clar fins a quin punt el sistema ha intervingut en el procés de planificació de les operacions dels Estats Units i Israel, ni tampoc si la versió nord-americana de Maven –que fa servir Claude per a processar informació classificada, cosa que Anthropic ha portat a la justícia nord-americana– ha estat la més emprada.

Anthropic insisteix que té dret de limitar el grau d’integració de Claude en els sistemes de l’exèrcit, tot reiterant que no vol que la seva tecnologia es faci servir en armes autònomes o en operacions de vigilància a gran escala als Estats Units. En resposta, el govern Trump ha qualificat Anthropic de perill per a la seguretat nacional i ha anunciat que en substituirà els productes per unes altres eines de IA d’empreses rivals.

Dilluns, els advocats d’Anthropic van presentar una demanda contra el Departament de Defensa dels Estats Units, en la qual diuen que “poques hores després [de la demanda d’Anthropic per l’ús de Claude en les operacions del Departament de Defensa]”, el Pentàgon “va llançar un atac aeri contra l’Iran amb l’ajut d’aquesta eina”, tot esmentant informacions publicades a la premsa nord-americana. Tant Anthropic com Palantir han refusat de fer declaracions per a aquest article.

“Informació actualitzada i precisa”

En última instància, els objectius de l’exèrcit dels Estats Units han de ser revisats i aprovats per humans, hagin estat triats per la IA o per analistes humans. Ara com ara, tanmateix, continua sense aclarir-se qui va donar el vist-i-plau definitiu a l’atac contra l’escola.

Un altre ex-alt càrrec del departament explica que els EUA fa dècades que es preparen per a una hipotètica guerra contra l’Iran i reitera que continua essent massa aviat per a determinar si l’escola fou identificada com a objectiu per la IA o per un humà. “Em sorprendria que [l’escola] no fos ja a la llista d’objectius [d’abans del conflicte]”, diu.

Atesa la velocitat i l’abast de l’operació a l’Iran, tanmateix, és possible que la informació relativa als objectius que ja eren al banc de dades de l’exèrcit no hagi estat revisada o actualitzada a temps, segons que expliquen tres persones familiaritzades amb el funcionament intern de les forces armades nord-americanes.

“D’ençà que vam començar a fer servir Maven hem tingut clar que la clau és que el sistema tingui informació actualitzada i precisa”, afegeix una d’aquestes fonts.

“Sempre he volgut deixar clar que l’envit més gran a l’hora de fer servir aquests sistemes és assegurar-se que la informació facilitada sigui actualitzada i acurada”, diu Jack Shanahan, ex-tinent general de les forces aèries dels EUA, que va supervisar la integració de la IA a les operacions de combat del Pentàgon l’any 2017.

“A mesura que el conflicte s’agreuja i la pressió per a trobar objectius nous augmenta, cal establir mecanismes de control per assegurar-se que els objectius que s’ataquen siguin legítims, i que qualsevol possible error que causi baixes civils o danys col·laterals es pugui detectar a temps”, diu.

I sentencia: “És una tragèdia i no hauria de tornar a passar. Qui et digui que la IA resoldrà per art de màgia les complicacions i dificultats de la guerra menteix.”

Lior Soroka, Ellen Nakashima, Elizabeth Dwoskin, Samuel Oakford, Ian Duncan, Jarrett Ley i Dan Lamothe han contribuït a aquest article.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb