27.10.2025 - 21:40
Bloomberg · Manuela Tobias i Patrick Gillespie
La victòria contundent del partit de Javier Milei a les eleccions de mitjan mandat de diumenge han donat un nou alè de vida al projecte del president argentí, que arribà al poder amb la promesa de reformar l’Argentina i trencar el cicle d’endeutament, impagaments i crisi que sovint ha caracteritzat l’economia del país.
Ara Milei entoma la difícil tasca d’aprofitar la segona oportunitat que les urnes li han concedit, i demostrar que és capaç de construir aliances sòlides i esquivar els esculls que han condemnat molts dels seus successors reformistes, i que gairebé l’enfonsaren abans de les eleccions.
El mes passat, els votants amollaren un revés devastador a Milei a les eleccions provincials de Buenos Aires, i es decantaren amb claredat per l’oposició peronista. Els inversors interpretaren el resultat com un senyal inequívoc que l’alleujament amb què, en un primer moment, molts argentins havien rebut l’èxit de les polítiques de reducció d’inflació de Milei deixava pas a una onada de frustració a causa de la desocupació, l’alentiment de l’economia i l’estancament dels salaris.
A aquests problemes de tarannà econòmic s’han afegit un seguit d’escàndols de corrupció que han involucrat figures del cercle íntim del president. El peso, la divisa del país, s’anà desplomant durant les setmanes prèvies a les eleccions, fins i tot quan Trump i el secretari del Tresor dels Estats Units, Scott Bessent, provaren de rescatar-lo. L’índex d’aprovació de Milei, llastrat per tots aquests contratemps, caigué al nivell més baix de tota la legislatura.
Però davant la tria entre Milei o els peronistes –que eren al poder durant el darrer daltabaix econòmic del país–, els argentins es mantenen fidels al seu president. Ara com ara, si més no, semblen disposats a deixar que Milei posi fil a l’agulla a la seva campanya de desmantellament de la maquinària de l’estat, tot retallant-ne dràsticament el pressupost i promovent reformes de liberalització econòmica agressives.
El partit de Milei i els seus aliats han guanyat 101 escons dels 257 a la cambra baixa, molt per sobre dels 37 que controlaven fins ara i molt per sobre del terç que els calia per a mantenir el seu dret de vet. Al senat, el partit del president passarà a controlar 20 escons dels 72.
“Els argentins han demostrat que no volen tornar al model del fracàs”, declarà Milei diumenge a la nit. “En els dos anys vinents, ens caldrà reforçar el camí de la reforma que havíem encetat per canviar la història de l’Argentina d’una vegada.”
Els mercats argentins es dispararen l’endemà de la jornada electoral: el valor del peso augmentà d’un 10%, i l’índex borsari del país es revalorà en un 20%.
No hi ha dubte que la intervenció del govern dels Estats Units –que oferí a Milei un acord d’intercanvi de divises per valor de 20.000 milions de dòlars, a més del compromís de reflotar el peso a còpia de comprar 1.000 milions de dòlars de la divisa– ha resultat clau a l’hora d’impulsar la campanya d’un Milei que es trobava a la corda fluixa.
“El rescat de Trump ha estat crucial”, afirma Benjamin Gedan, investigador principal i director del Programa per a Amèrica Llatina del Stimson Center, un think tank amb seu a Washington. “Costa de creure que Milei hagués obtingut resultats tan bons si el peso s’hagués desplomat encara més i el banc central s’hagués quedat sense moneda forta”, explica.
Falta per veure fins a quin punt la victòria Milei significarà un canvi de rumb per a l’Argentina. Fa dos anys, l’economista arribà a la presidència amb la promesa de combatre “la casta” a la qual culpava de les successives crisis econòmiques de l’Argentina. Milei sovint ha englobat en aquesta casta molts dels seus antics aliats, incloent-hi l’ex-president Mauricio Macri.
Però per aconseguir de tramitar les reformes fiscals, laborals i del sistema de pensions que els inversors fa temps que demanen Milei necessitarà nous aliats al congrés.
“Les eleccions haurien de marcar el començament d’una nova fase política”, diu Pilar Tavella, directora d’estratègia de la plataforma d’inversions Balanz. Després de dos anys de conflictivitat constant, Milei “sembla que ha allargat la mà a l’oposició moderada, i en particular als governadors, per tramitar les reformes que vol aprovar al congrés”.
Una altra incògnita és fins quan durarà el salvavides dels Estats Units a Milei. Encara que molts analistes pronostiquen que la victòria reforçarà el suport financer de Washington a Buenos Aires, Bessent assenyalà ahir, l’endemà de les eleccions, que el paquet de rescat seria temporal.
“Crec que el mercat ja es podrà sostenir per si mateix, i que mantindrà la confiança en les polítiques [de Milei]”, digué Bessent, i continuà: “L’any que ve els espera un refinançament de deute important, però el poble argentí ha parlat.”
La història suggereix que, si Milei no va amb compte, la recuperació podria ser ben breu. El 2017, Macri guanyà les eleccions de mitjan mandat per un marge semblant, i s’imposà amb contundència als peronistes a les eleccions al senat. Però, durant els mesos següents, el govern cometé un seguit de passos en fals que en qüestionaren la credibilitat. Tampoc no hi ajudà l’arribada d’una gran sequera, que reduí dràsticament les exportacions del totpoderós sector agrícola argentí i empenyé l’economia cap a la recessió. El paquet de rescat rècord de l’FMI encara va agreujar-ne els problemes, i Macri finalment va perdre el càrrec el 2019, cosa que va fer entrar els mercats argentins en caiguda lliure.
“L’envit, per a Milei, serà fins a quin punt és capaç de mantenir-se pragmàtic després d’una victòria que el convida a confiar-se”, diu Mariano Machado, analista principal per a Amèrica de l’empresa d’anàlisi de riscs Verisk Maplecroft. “Els aliats del president esperen un repartiment més equitatiu del poder, especialment a les províncies on governen aliats del president. A l’estranger, Washington i més socis romandran atents a l’estabilitat i la competència del govern, més que no pas als eslògans del president.”
L’economia argentina continua fràgil. Les vendes dels detallistes encadenen sis mesos de caiguda consecutiva, i el país continua sense recuperar els més de 100.000 llocs de feina perduts d’ençà que el president arribà al càrrec. La inversió estrangera no ha aconseguit d’impulsar el creixement econòmic, en gran part per culpa dels controls impulsats pel govern a l’intercanvi de divises. Aquestes darreres setmanes, els argentins s’han llançat als mercats a comprar milers de milions de dòlars, temorosos d’una nova crisi del peso.
La nit electoral, Milei mostrà alguns indicis de voler canviar. Deixà a l’armari la seva tradicional jaqueta de cuir i pujà a l’escenari abillat amb vestit i corbata; el seu pentinat semblava més arreglat que no era habitual. I en compte de presumir d’haver encapçalat “el millor govern de la història de l’Argentina”, com sol ser habitual en ell, es limità a agrair la feina feta als seus aliats i seguidors, tant dins com fora del seu govern.
Als governadors de les províncies que li han fet costat, per exemple, els agraí haver-se mantingut racionals i “procapitalistes”, i prometé que aprofitaria la victòria per governar a partir del consens. Fins i tot es mostrà agraït amb Macri, amb qui havia fet les paus, després de més d’un any sense intercanviar-hi paraula, poc abans de les eleccions.
L’ex-president, per part seva, reconegué a Milei el mèrit d’haver donat una nova alenada d’esperança al país. Però també li féu una petició: “No malgastem aquesta oportunitat, deixem el passat enrere per sempre.”
Vinicius Andrade ha col·laborat en aquest article.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
