No fa gens de gràcia, no. Però es veu que Alfonso Rus, el personatge que va ser batlle de Xàtiva i president de la Diputació de València i del PP provincial, ho troba divertit (aquesta descaradura, aquest aguanta’m el cubata, aquest saber-se impune de tot i enfotre-se’n del mort i de qui el vetlla). L’altre dia li feien una entrevista a la Televisió Comarcal (que cobreix la Costera, la Vall d’Albaida, la Canal de Navarrés, la Safor i la Marina Alta), li van dir d’enregistrar un vídeo de promoció de la cosa i l’individu, deseixit, va expel·lir això: “Anem a vore si feu reproduccions a la Televisió Comarcal. Mil, dos mil, tres mil, quatre mil… Quant més ne feu, el premi serà més gran: tindreu un televisor segur [se li escapa el riure] o una llavadora. Aixina és que, reproduccions, reproduccions, reproduccions. I si aplegueu a dotze mil, pos… [gest amb la mà].”

(Per si de cas, al final del vídeo promocional, s’hi ha inserit un rètol que hi diu “Televisió Comarcal no es fa responsable dels premis anunciats”. Perquè, evidentment, això del televisor i la llavadora és una altra mentida que es treu de la màniga, una altra brometa o presa de pèl marca de la casa.)

I sí, li va sortir allò, com si fos un acudit; perquè, per a ell, és un acudit: “Mil, dos mil, tres mil…”. Ho recordeu, no? L’any 2015 es va fer públic un àudio d’Alfonso Rus comptant diners dins d’un cotxe amb el seu “home de confiança”, Marcos Benavent (el jonqui dels diners, que així s’autoanomenava). Era el temps de la trama de corrupció que funcionava al voltant, entre altres, d’IMELSA, l’empresa pública dependent de la Diputació de València, amb comissions que saltaven i volaven com en un ball i amb ell, plim-plam, plim-plam, apilant feixos de bitllets tot dient: “Mil, dos mil, tres mil, quatre mil, cinc mil, sis mil, set mil, huit mil, nou mil, deu mil, onze mil… dotze mil euros: dos millons de peles!”

Tota una manera de fer, definida en menys d’un minut.

Hi ha hagut judicis, hi ha hagut condemnes, suposo que deu tenir encara causes obertes, però Rus, res, Rus és de la conya, Rus ho du per bandera, Rus alça la maneta, tanca els ditets així davant dels morros i fa prrrrt…!

Ja és casualitat que el vídeo d’Alfonso Rus hagi coincidit en el temps amb un altre escàndol vinculat amb la Diputació de València gestionada pel PP. Ja és casualitat o, més ben dit, significatiu. És el record d’aquelles martingales que enllaça amb les martingales actuals, és Rus fent babarotes i Pérez Llorca mentint immutable i mirant a càmera per justificar la recol·locació exprés, i amb el sou doblat, de la seva parella.

Ja és significatiu, sí, que vingui de la Diputació de València en mans del PP el primer escàndol del deixeble i hereu de Mazón, aquest Juan Francisco Pérez Llorca que ara ocupa el càrrec de president de la Generalitat i que té la casa familiar de Finestrat (Marina Baixa) construïda en un terreny que era rústic no urbanitzable, amb pàrquing de formigó on se suposa que hi hauria d’haver un camp de cultiu i amb piscina il·legal. Res, minúcies. Maneres d’entendre el món. Amiguets. Entorns. Mazonisme. Reservats al Ventorro. Zaplanisme. Hem vingut a forrar-nos.

La seqüència de fets, en resum-resumit: l’any 2003, Pérez Llorca entra de regidor a Finestrat; el 2007 el PP aconsegueix la batllia i, entre el 2007 i el 2008, una trentena llarga de simpatitzants d’aquell partit són contractats per l’ajuntament, entre els quals Vanesa Soler, actual parella de Pérez Llorca: entra a la secretaria de la regidoria de Recursos Humans; el 2015 Pérez Llorca esdevé batlle de Finestrat i diputat a la Diputació d’Alacant, on, el 2019, coincideix amb Carlos Mazón, que n’és el president; la piscina es construeix en algun moment entre el 2016 i el 2020; el 2023 és diputat a les Corts i secretari general del PP valencià; el 2025, amb els vots de PP i Vox, ocupa el càrrec que deixa Mazón quan dimiteix; i ara, el març del 2026, la Diputació de València aprova una comissió de servei per a Vanesa Soler per la “urgent necessitat” de cobrir una plaça de secretària de direcció: així, la muller de Pérez Llorca deixa Finestrat, es trasllada a València i, a més, veu com el sou, en aquest pas, plop!, alegrement se li ha doblat (de 25.000 a 52.000 euros l’any).

Quan se sap la bona nova familiar, resulta que, en comptes de felicitar la parelleta, la gent se n’escandalitza. I aleshores és quan compareix ell en un vídeo dient que està tan indignat i que la seva dona és funcionària de fa vint anys i que tot plegat són atacs masclistes. No triga gaire a sortir a la llum que, en realitat, no va ser fins el 2024 que Soler va consolidar la plaça i va passar a ser funcionària de carrera. O que les tres persones que aspiraven a la mateixa plaça tenien més anys d’antiguitat que ella en la funció pública. Com que això és un no parar, mentre escric llegeixo que Pérez Llorca ha afirmat a les Corts que en realitat la dona no ha doblat el sou, ja que a Finestrat cobrava 38.000 euros a l’any. Estrany argument, perquè ara s’afegeix a tot plegat una altra pregunta: per què cobrava 13.000 euros més dels estipulats per a la seva categoria? En qualitat de què li van atorgar aquests complements? Cal recordar que el batlle de Finestrat va ser Pérez Llorca fins el 2025?

En fi, que ja és com una redundància que aquest vestit a mida per a la parella de Pérez Llorca s’hagi confegit a la Diputació de València, aquella vella i coneguda ferum. La broma de mal gust acaba de prendre dimensió quan recordem que, a més a més, en aquest mateix temps el PP hi ha organitzat una porga política de funcionaris desafectes (com que no els pot fer fora, els lleva funcions, els arracona i els impedeix de fer la feina per a la qual estan capacitats).

He dit redundància? Posem-hi modus operandi, potser, millor. Fent brometes l’un, amb posat d’indignació l’altre, el modus operandi és sempre el mateix, amb el desvergonyiment dels qui es prenen les institucions públiques com si fossin un vedat particular per a la seva cacera de bitllets. I al poble? Al poble, prrrrt…!