Immigració, habitatge i turisme: els fronts oberts de Prohens en el debat de política general

Si d’alguna manera es pot definir la situació política del govern de les Illes és d’incerta. Si bé Marga Prohens va aconseguir de governar tota sola, amb el suport de l’extrema dreta de defora del consell de govern, això mateix és el que li ha ocasionat els maldecaps més grans aquests darrers mesos. Qualsevol acord de governabilitat no és pas gratuït i, tot i que no paguen la minoria absoluta a preu d’or, les ganes de Vox d’anar a la guerra fan palesa la inestabilitat que comporta.

Això s’explica d’una manera clara, malgrat que en principi pugui semblar una contradicció. A mesura que ha avançat el curs polític d’ençà de la victòria de Prohens, les ales de la campanera s’han anat fent més grans: el PP es pot vanagloriar d’haver anat desenvolupant el seu programa polític, amb les pertinents mesures estrella anunciades. En unes altres paraules: ja no hi té gaire a perdre, tampoc si no aprova el pressupost de l’any vinent, el darrer que Prohens governarà de cap a cap abans de les pròximes eleccions. Però, en compte de volar cap a una direcció més centrada i deslligada de Vox, ha virat cap a discursos més propers a l’extrema dreta. És ver: no és res de nou, perquè s’ha advertit de fa temps. Però això té un efecte rebot que origina la inestabilitat esmentada: l’extrema dreta estreny més aquell discurs ferotge per fer-se valer davant el PP.

Al final, una lluita discursiva que acosta el PP a Vox –allò que l’oposició defineix com a dreta extrema– i que acosta Vox a l’extrem de l’extrema dreta. I, en definitiva, un xoc constant entre ells. En aquest sentit, això s’espera de la presidenta demà i demà passat, durant el debat de política general: la consolidació d’aquest viratge. Evidentment, tot centrat a preparar el terreny per a les eleccions vinents. Això sí, sempre disfressat d’un to moderat, que a la pràctica no ho és tant. Perquè aquí darrere s’hi amaga una altra qüestió clau: no descontentar el regionalisme. Com caurà, si no, aquest canvi de direcció del PP a l’ala més regional del partit –la que té força als pobles–, aquella que va demanar de trencar relacions amb Vox i convocar eleccions en un conclave d’urgència ara farà un any?

L’exemple més clar: la llengua

Un exemple evident d’això és la posició del govern amb el català, un dels temes que més toca la fibra als socis que van deixar de ser socis i ara tornen a ser socis. Per un costat, no els ha quedat més remei que acceptar les dèries de l’extrema dreta per a eliminar la llengua tant com sigui possible. I això, a una part del PP, de la qual va néixer Vox, ja li va bé. Però a l’esmentada ala regional, no tant.

Per això, ara la intenció és posar línies vermelles amb el decret de mínims. Prohens prova de normalitzar la posició que fins ara ha adoptat el PP amb la llengua com si fos moderada. La negativa a aprovar el text que va presentar Vox per a incloure el castellà com a llengua vehicular –únic punt que sí que estava pactat– i per a eliminar el decret de mínims i augmentar el setge als docents amb més control per part d’Inspecció Educativa n’és la disfressa perfecta.

Però la realitat és que això únicament amaga tot allò que ja ha aprovat el PP en contra del català, com ara, les exempcions a la funció pública i a la sanitat, la retallada de drets per als ciutadans, el pla de segregació lingüística, etc. Un “sí, però no”, que en realitat és més “sí” que qualsevol altra cosa. Hi insistim: Prohens s’atraca a Vox, però Vox no descansa i com més va, més reclama. De fet, dimarts passat ja van fer derogar el decret de projectes estratègics, una de les normes clau del que queda de legislatura, perquè el PP no donava suport a la proposta de la llengua als centres.

El discurs de la por amb la immigració

Després de la declaració de Múrcia signada pels presidents del PP –inclosa una Margalida Prohens Ribo, en compte de Rigo– no s’ha constatat sinó allò que ja feia Prohens mesos enrere: endurir també el to contra la immigració. Serà una de les patates calentes del debat, sens dubte, malgrat que el marge de maniobra de la presidenta no és el que li agradaria, atès que les competències no són seves. De moment, s’han interposat recursos contra les mesures del govern espanyol respecte del repartiment de menors.

És veritat que les xifres van creixent cada any. Enguany, ja han arribat més de 5.800 immigrants en barcassa, per mor del gran impacte de la ruta algeriana. Per Prohens, que més que persones són xifres, ja li van bé aquestes xifres per endurir el to i intentar persuadir votants de l’extrema dreta. Però Prohens no diu en cap moment que la majoria d’aquestes persones continuen la seva ruta cap a la península o cap a una altra banda d’Europa, tal com asseguren els experts en la matèria. Però això no funciona tant per al discurs de la por.

L’escriptora i investigadora Sara Ahmed defineix la por com una pràctica social i política. És a dir, es produeix un consens social sobre allò que s’ha de témer. I això genera la sensació que una comunitat s’ha de protegir d’allò que li és aliè, que sol ser l’immigrant, el portador del perill. I així funciona el discurs que, amb les dades a la mà, Prohens intensifica, amb el tema de l’ocupació d’habitatges atiant el foc.

Les bombes urbanístiques del govern

Perquè l’habitatge és un dels grans problema a què s’enfronta la societat de les Illes. No per l’ocupació, precisament, sinó perquè l’escalada de preus no toca sostre. Una realitat punyent a tot el país, però que a les Illes s’intensifica pel model econòmic. Les solucions que ha aportat el PP no tan sols descontenten els ciutadans, sinó que hi ha una forta preocupació per com poden quedar definides les Illes.

La polèmica més gran, recordem-ho, és la de permetre de construir en sòl rústic i créixer sense límits. Les entitats ja ho defineixen com a “bomba urbanística”, perquè, malgrat que el govern ho va vendre com a una oportunitat per a oferir “habitatge assequible”, la realitat és que es preveuen pisos un 30% més cars que no pas els que s’hi haurien de construir si fossin habitatge de protecció oficial. Més enllà d’això, hi ha l’impacte de la crescuda poblacional en unes Illes on la pressió humana tampoc no toca sostre. En aquest context, és difícil de pensar que la presidenta pugui proposar solucions com les que reclama la societat civil o l’oposició en habitatge. De fet, s’espera que faci al contrari: que ho capgiri i encara es posi medalles.

Saturació o contenció?

Tot plegat ens du allà mateix: la sostenibilitat. El gran debat, el dels efectes del turisme. Primer, Prohens reconeixia que hi havia saturació, però es va passar de frenada i va decidir que la paraula que havia d’utilitzar era la de “contenció”. Una contradicció, dir que hi ha massa turistes i no es pot créixer més, però alhora que no es perdin.

De fet, durant el debat de política general de l’any passat, una de les mesures estrella de la presidenta va ser la d’augmentar l’impost de turisme sostenible, l’ecotaxa. Va dir que ho faria els mesos d’estiu, i que la trauria els mesos de temporada baixa. El resultat? No s’ha tocat res pel blocatge de Vox. Ara el PP insisteix que aquest estiu ha estat molt més tranquil que la resta, però les dades ho desmenteixen. Al juny, van arribar 2,7 milions de turistes –el doble de la població–, un 2,3% més que el juny de l’any passat, any de rècords. Sabem que al juliol van arribar-hi tres milions més, gairebé un 1% més que el 2024. I que a l’agost, l’increment ha estat de l’1,78%. Però no ha crescut tan sols el nombre de turistes durant l’estiu, sinó que al gener (+5%), al febrer (+4,4%) i sobretot a l’abril (+12,7%) l’increment s’ha fet notar.

En la línia de les mesures de contenció turística, el govern també havia anunciat un impost als vehicles de lloguer, però tampoc no ha arribat. És més, en l’enquesta d’opinió a residents sobre el turisme que va fer el govern mateix, la percepció ciutadana era ben clara: el 68,5% dels enquestats considera que arriben massa turistes en períodes concrets o tot l’any. Un 77,5% vol limitar el nombre de visitants; un 77% vol limitar l’arribada de creuers; un 83% vol limitar l’ús de lloguer vacacional; un 84,7% vol limitar el nombre de vehicles de lloguer i un 57,9% vol reduir la promoció turística.

Ara bé, la resposta del govern ha estat fugir d’estudi. Preguntada per l’enquesta en el darrer ple, Prohens es va limitar a dir que els ciutadans no estaven equivocats, però perquè els havia dut a ells al govern. L’estratègia, que segurament seguiran demà i demà passat, serà culpar l’anterior govern de totes aquestes xifres.